Segrestos de Dawson's Field

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentSegrestos de Dawson's Field
Dawsonfieldcamels.jpg
Tipus segrest d'avió
Data 6 setembre 1970
Lloc Zarqa
Origen Aeroport Internacional de Ben Gurion
Destinació Aeroport Internacional John F. Kennedy
Operador El Al
Ferits 1
Més informació
IMDB: tt0774723
Modifica les dades a Wikidata

El setembre de 1970, membres del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) segrestaren quatre vols comercials destinats a Ciutat de Nova York i un per a Londres. Tres aeronaus van ser forçades a aterrar a Dawson's Field, un remot aeròdrom abandonat prop de Zarqa, Jordània, anteriorment usat com l'Estació de Zarqa de la Royal Air Force, que aleshores esdevingué l'Aeroport Revolucionari del FPAP. Al final de l'incident, un segrestador fou assassinat i un altre de ferit. Aquest fou el segon cas de segrest massiu d'aeronaus, després de la fugida de la Txecoslovàquia comunista de 1950.

El 6 de setembre, el vol TWA 741 de Frankfurt del Main (un Boeing 707) i el vol Swissair 100 de Zuric (un Douglas DC-8) va ser forçats a aterrar a Dawson's Field,[1] anomenat així en honor al mariscal en cap de l'aire Sir Walter Dawson.[2] El mateix dia, el segrest del vol El Al 219 d'Amsterdam (un altre Boeing 707) va fracassar: el segrestador Patrick Argüello fou disparat i mort, i la seva sòcia Leila Khaled va ser reduïda i posada a disposició de les autoritats britàniques de Londres. Dos segrestadors del FPAP que van ser previnguts de no embarcar al vol d'El Al, van segrestar, en canvi, el vol Pan Am 93, un Boeing 747, desviant l'avió primer a Beirut i després al Caire, més que no al petit aeròdrom jordà. El 9 de setembre, un cinquè avió, el vol BOAC 775, un Vickers VC10 que venia de Bahrain, va ser segrestat per un simpatitzant del FPAP i portat a Dawson's Field per tal de pressionar al govern britànic perquè allibarés a Khaled.

Mentre la majoria de les 310 ostatges va ser transferits a Amman i alliberats l'11 de setembre, el FPAP va segrestar les tripulacions de vol i passatgers jueus, mantenint els 56 ostatges jueus sota custòdia, mentre alliberava els no-jueus. Sis ostatges en particular van ser mantinguts perquè eren ciutadans estatunidencs, no necessàriament jueus: Robert Norman Schwartz, un investigador del Departament de Defensa dels EUA destinat a Tailàndia; James Lee Woods, l'assistent de Schwartz i responsable de seguretat; Gerald Berkowitz, un professor de química universitària estatunidenc i jueu; el rabí Abraham Harrari-Raful i el seu germà, el rabí Joseph Harrari-Raful, dos professors escolars de Brooklyn; i John Hollingsworth, un treballador del Departament d'Estat dels EUA. Schwartz, el pare del qual era jueu, era un convers al catolicisme.[3][4] El 12 de setembre, previ a la data límit anunciada, el FPAP va utilitzar explosius per a destruir els avions buits, mentre van anticipar un contraatac.

L'activitat del FPAP en territori jordà era un exemple del cada vegada major activitat palestina àrab autònoma al Regne de Jordània – un repte seriós per a la monarquia haiximita del Hussein I. El monarca va declarar llei marcial el 16 de setembre i del 17 al 27 setembre desplegant les seves forces per àrees controlades pels palestins en el que s'ha acabat coneixent com a Setembre Negre de Jordània, gairebé provocant una guerra regional que implicava a Síria, Iraq i Israel. Tanmateix, una victòria jordana veloç va habilitar un tracte el 30 de setembre en que la resta d'ostatges retinguts pel FPAP van ser alliberats a canvi de Khaled i tres membres més del FPAP d'una presó suïssa.

Resolució i conseqüències[modifica]

El rei Hussein va declarar la llei marcial el 16 de setembre i va iniciar accions militars, més tard conegudes com el conflicte de Setembre Negre de Jordània. L'ostatge David Raab va descriure les accions militars jordanes així:

« "Érem al mig del pelant des de Ashrafiyeh era entre els objectius primaris de l'Exèrcit jordà. L'electricitat va ser tallada fora, i un altre cop vam tenir poc menjar o aigua. Tarda de divendres, vam sentir les pistes de metall d'un tanc clanking en el pavement. Érem de pressa herded a una habitació, i les guerrilles van tirar obrir les portes per fer l'edifici apareix abandonat així que no atregui foc. De cop, el pelant va parar." »

Aproximadament dues setmanes després de l'inici de la crisi, els ostatges restants van ser recuperats d'ubicacions de prop d'Amman i intercanviats per Leila Khaled i altres presoners del FPAP. Els ostatges van ser traslladats a Xipre i llavors a l'aeroport de Roma-Fiumicino, on el 28 de setembre van conèixer al president Nixon mentre realitzava una visita oficial a Itàlia i al Vaticà.[5] Aquell dia, parlant amb els periodistes, afirmà que digué als ostatges alliberats que:

« [Com a] resultat del que havien passat... la possibilitat de reduir en el futur els segrestos havia augmentat substancialment, perquè la comunitat internacional estava indignada per aquests incidents. Ara no només hem de mobilitzar a guàrdies als nostres vols, sinó que també desenvolupant infraestructures... amb el propòsit de veure que persones que podrien ser potencialment segrestadors no pugin a avions amb armes o material explosiu."[6] »

Durant la crisi, el President Nixon va iniciar l'11 de setembre un programa per a redreçar el problema de la "pirateria de l'aire", incloent el llançament immediat d'un grup de 100 agents federals per a començar a servir com mariscals de cel armats en vols dels EUA. Més enllà de la declaració de Nixon s'indicava als departaments de Defensa i de Transport dels EUA quw determinessin si dispositius de Radiografia disponibles aleshores a l'exèrcit es podrien transferir a usos civils.[7]

Oficialment, el FPAP renuncià a la tàctica de segrestos de vols comercials diversos anys més tard, tot i que alguns dels seus membres i subgrups van continuar segrestant alguna aeronau i cometent altres operacions violentes.[8]

Pel·lícula documental[modifica]

L'any 2006, Ilan Ziv descrigué els segrestos de Dawson's Field a Hijacked, un episodi d'una hora de durada del programa de PBS American Experience, el qual escrigué, dirigí i fou emèsper primera vegada el 26 de febrer de 2006. Ziv inclogué apunts d'arxiu dels esdeveniments i entrevistà segrestadors, ostatges, membres dels mitjans de comunicació i polítics.

Referències[modifica]

  1. «1970: Hijacked jets destroyed by guerrillas» (en anglès). BBC News, 12-09-1970. [Consulta: 1r maig 2006].
  2. «Air of Authority – A History of RAF Organisation – Air Chief Marshal Sir Walter Dawson» (en anglès). RAFweb.org. [Consulta: 9 abril 2019].
  3. «Britain Releases Girl Guerilla» (en anglès). News Google, 01-11-1970. [Consulta: 16 desembre 2014].
  4. «Robert Schwartz; Defense Official Was Hostage in Hijacking» (en anglès). WashingtonPost.com, 17-06-2007. [Consulta: 16 desembre 2014].
  5. The Richard M. Nixon Library & Birthplace, «Nixon Papers, 1970». [Consulta: 5 maig 2006]., PDF transcript "Exchange of remarks with released American hostages."
  6. The Richard M. Nixon Library & Birthplace, «Nixon Papers, 1970». [Consulta: 5 maig 2006]., PDF transcript Exchange of remarks with reporters at Leonardo da Vinci Airport about released American hostages. Arxivat 3 July 2007[Date mismatch] at the Wayback Machine. 28 September 1970.
  7. The Richard M. Nixon Library & Birthplace, «Nixon Papers, 1970». [Consulta: 5 maig 2006]., PDF transcript "Statement announcing a program to deal with Airplane hijacking Arxivat 3 July 2007[Date mismatch] at the Wayback Machine." 11 September 1970.
  8. «On This Day, 23 February 1972: Hijackers surrender and free Lufthansa crew». BBC News, 23-02-1972 [Consulta: 11 abril 2011]. «It later emerged the hijackers belonged to the PFLP (the Popular Front for the Liberation of Palestine) and had been paid ,00m in ransom.»

Bibliografia[modifica]

  • Arey, James A. The Sky Pirates. New York: Charles Scribner's Sons, 1972.
  • Carlton, David. The West's Road to 9/11: Resisting, Appeasing and Encouraging Terrorism since 1970. New York: Palgrave Macmillan, 2006. ISBN 1-4039-9608-3. Cites the Western capitulation to the Dawson's field hijackings as the beginning of the rise of modern terrorism.
  • Phillips, David. Skyjack: The Story of Air Piracy. London: George G. Harrap, 1973.
  • Moss, Miriam. Girl on a Plane. London: Andersen Press, 2015. A fictionalised account by Moss, who, aged 15, was a passenger on BOAC Flight 775 from Bahrain.
  • Raab, David. Terror in Black September: The First Eyewitness Account of the Infamous 1970 Hijackings. New York: Palgrave Macmillan, 2007. ISBN 1-4039-8420-4.
  • Snow, Peter, i David Phillips. The Arab Hijack War: The True Story of 25 Days in September 1970. New York: Ballantine Books, 1971.

Enllaços externs[modifica]