Seinäjokita
 Seinäjokita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Fe,Ni)(Sb,As)₂ |
| Epònim | Seinäjoki i lloc de descobriment |
| Localitat tipus | Pedrera Routakallio, Seinäjoki, Ostrobòtnia del Sud, Finlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.15b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.15b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.23 |
| Dana | 2.12.2.10 |
| Heys | 3.12.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | gris clar |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-001 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Sjk |
| Referències | [1] |
La seinäjokita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la localitat de Seinäjoki, a Finlàndia, on es troba la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La seinäjokita és un antimonur de fórmula química (Fe,Ni)(Sb,As)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional el 1976, i publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la seinäjokita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pedrera Routakallio, situada a la localitat de Seinäjoki, a Ostrobòtnia del Sud (Finlàndia). També ha estat descrita al Complex intrusiu d'Ilímaussaq, a Groenlàndia, i al dipòsit d'or de Zolotaya Gora, a Karabash (Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seinäjokita |
- ↑ «Seinäjokite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2021].