Selim II Giray

De Viquipèdia
Infotaula de personaSelim II Giray
Biografia
Naixement1708 Modifica el valor a Wikidata
Mort1748 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Bakhtxisarai Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBakhtxisarai Modifica el valor a Wikidata
Kan
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTàtars de Crimea Modifica el valor a Wikidata
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà, propietari d'esclaus Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Giray Modifica el valor a Wikidata
FillsQaplan II Giray Modifica el valor a Wikidata
PareQaplan I Giray Modifica el valor a Wikidata

Selim II Giray fou kan de Crimea (1743-1748). Era fill de Kaplan I Giray i va succeir a Selâmet II Giray.

Va designar com a khalgay a Shahin Girai i com a nureddin a Bahadur Giray. Circàssia acostumava a portar 300 esclaus al kan quan prenia possessió però el kan en va aconseguir aquesta vegada 700: primer va acceptar els 300 i al cap d'un temps va fer detenir als begs i els va exigir altres 400. El 1743 la fam afectava a Constantinoble i Selim II va enviar ajuda; el gra també anava buscat a altres llocs com Trebisonda i l'oficial de duanes a Gozleve, de nom Osa, va intentar aprofitar-se dels enviaments per vendre gra a Trebisonda; quan Selim ho va saber el va fer decapitar.

El 1745 va prendre part a la guerra contra Nadir Shah de Pèrsia amb un exèrcit de deu mil tàtars més altres deu mil que van arribar per diferent ruta manats pels khalgay i el nureddin. Va ser recompensat per aquesta campanya. Shahin Giray es va revoltar i Hajji Giray, fill de Mahmud Girai i nebot d'Arslan Giray (després kan), de només 20 anys, el va derrotar i el va forçar a refugiar-se a Polònia.

A l'inici del 1747 va anar a Constantinoble. Va morir el 29 de maig de 1748. El va succeir el seu khalgay Arslan Giray.

Referències[modifica]

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.