Seljuk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSeljuk
Male royal figure, 12-13th century, from Iran.jpg
Nom original (tr) Selçuk Bey Сельчу́к-бей
(tk) Seljuk beg Dukak Сельждук Бег Дукак
Biografia
Naixement 960
Mort c. 1038 (77/78 anys)
Djand
  Monarca 

Dades personals
Religió Islam
Activitat
Ocupació Cap militar
Rang militar cap tribal
Família
Família Dinastia seljúcida
Fills Mikail of Kınık tribe Tradueix
Arslan ibn Saljuq
Pare Toqaq Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Seljuk (en turc: Selçuk, en àrab: سلجوق, Saljūq; també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides. Era fill de Duqaq, que sembla haver estat el cap o un eminent membre de la tribu kınık dels oghuz.[1]

Biografia[modifica]

Seljuq feia remuntar els seus orígens al mític rei Afrasiab a través de trenta-quatre generacions,[2] encara que va utilitzar noms bíblics per als seus quatre fills (Mikail, Isrâîl (Arslan), Musa i Yunus), el que suggereix relacions amb els khàzars o amb els nestorians. No obstant això van mantenir el costum de fer precedir el nom pel de la seva tòtem tribal, Arslan (lleó).

Al voltant de l'any 985 a causa de l'escassetat de pastures[3] o la pressió d'altres tribus[4] el clan seljúcida es va separar de la resta dels toghuzghuz, una confederació de nou clans assentada entre els mars Aral i Caspi, i es va establir prop de Khizilordà, a la riba dreta del riu Sirdarià, en el camí de Jend (Kazakhstan). En aquesta època es van convertir a l'islam, encara que no hi ha constància que el mateix Seljuq ho fes. El sultà Gaznèvida Mahmud de Ghazna, que domina la regió, els accepta i converteix en els seus auxiliars.[3]

Arslan Isrâîl va ser enviat per Mahmud al Khorasan i a la campanya del Caucas, el que més tard seria el Soldanat Seljúcida de Rüm. En tornar Mahmud, temorós del seu poder militar, el va manar detenir com a ostatge i va morir a la presó set anys després. Abans de la seva mort va fer arribar als seus germans un missatge on els incitava a apoderar-se del regne.[3]

Successió[modifica]

Seljuq va morir al voltant de l'any 1038, i sota el govern del fill de Mikail, Toghril Beg I, els seljúcides van conquistar el Khorasan, van travessar el riu Amudarià i van ocupar les dues grans ciutats del Khorasan, Merv i Nixapur, on Toghril es va proclamar emir en 1028.[5] La tribu va començar a fer incursions per tot el nord de l'Iran, ocupant ciutats i exigint un rescat per elles. Els intents de Massud, fill de Mahmud, per aturar les seves incursions el van portar a la derrota a la batalla de Dandanaqan, el 23 maig 1040.

Els victoriosos seljúcides van expandir el seu domini a la Transoxiana i l'Iran. En 1055 Toğrül havia ampliat el seu control fins a Bagdad, i s'havia autoproclamat campió del califa abbàssida, que el va honrar amb el títol de sultà. Altres governants anteriors havien tingut aquest títol, però els seljúcides van ser els primers a inscriure'l en les seves monedes.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Encyclopædia Britannica 2007 Ultimate Reference Suite, 2008, pàg. Seljuq.
  2. Defrémery: op. cit.
  3. 3,0 3,1 3,2 HAMD Allah Mustawfi Qazvini: op. cit.
  4. Michaud: op. cit.
  5. Roux, Jean Paul. «Les Grands Seldjoukides» (en francès). Bibliothèque Clio. [Consulta: 1r novembre 2012].
  6. Findley: op. cit., pàg. 68.

Bibliografia[modifica]