Sells (mitologia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Sells».
Infotaula personatgeSells
Tipussacerdoci pagà Modifica el valor a Wikidata

Els Sells (en grec antic Σελλοί Selloi) eren els profetes i endevins de l'Oracle de Dodona, a l'Epir.

Obtenien les respostes, entre altres mètodes, interpretant els sons de les fulles d'un roure sagrat quan les movia el vent, o el xocar entre si d'uns recipients de bronze penjats uns al costat d'altres. Com a sacerdots de Zeus en aquest santuari en parla Homer a la Ilíada, on els anomena profetes i intèrprets de Zeus. Quan Aquil·les se separa del seu amic Patrocle que va a enfrontar-se a Hèctor, invoca la protecció de Zeus de Dodona, i recorda que allà hi viuen els Sells "que no es renten els peus i dormen a terra". El costum de no rentar-se els peus no està testimoniat en els rituals grecs i s'ha pensat en alguna influència exterior, possiblement d'origen semita. De fet, Estrabó diu que els Sells eren bàrbars.

Hesíode diu que abans de passar a ser una casta sacerdotal, els Sells eren un poble que tenia com a avantpassat comú un llenyataire, Hellos (els sells també es deien hells), que va abandonar la seva destral quan, en el moment d'anar a tallar una alzina va ser advertit per un colom des de les seves branques de que estava a punt de cometre una impietat. D'aquest poble en va sortir un grup especialitzat de profetes.[1]

Filòstrat,[2] descriu un conjunt artístic que hi havia a Dodona on es representaven els profetes de Zeus. Afirma que vivien al dia i que no buscaven mitjans de subsistència, i es guanyaven el favor de Zeus sobrevivint només amb allò que tenien a la vora. Els sacerdots representats tenien diverses funcions: un era l'encarregat dels guarniments, un altre de les pregàries, un tercer recollia els pastissos dels sacrificis, un altre els grans d'ordi i els cistells i dos més s'ocupaven dels sacrificis cruents.

Herodot, que va visitar Dodona a mitjans del segle v aC, no menciona els Sells, però sí l'existència de tres Pelèiades i diu que eren profetesses. Estrabó fa referència a la substitució dels profetes masculins pels femenins en aquest santuari.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Montero, santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 264-265. ISBN 8481641618. 
  2. εἰκόνες, II, 33