Selma Baccar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSelma Baccar
Salma Baccar 2.JPG
Biografia
Naixement 15 desembre 1945 (73 anys)
Tunis
  Diputat de l'Assemblea Constituent de Tunísia 

22 novembre 2011 – 2 desembre 2014
Circumscripció electoral: Q2973444 Tradueix

Activitat
Ocupació Directora de cinema i política
Partit Social Democratic Path Tradueix

IMDB: nm1174982
Modifica les dades a Wikidata

Selma Baccar o Salma Baccar (Tunis, 15 de desembre de 1945) és una cineasta, productora i política tunecina. Es considera la primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia.[1][2] Selma Baccar és coneguda per la creació de manifests a través de les seves pel·lícules, centrades en els drets de la dona a Tunísia.[1]

Primers anys[modifica]

La seva família es va traslladar a Hammam-Lif quan només tenia set anys.[1] Baccar va ser educada com a musulmana pels seus pares i ha fet el pelegrinatge a la Meca amb la seva família dues vegades; tanmateix, Baccar s’identifica com a agnòstica.[1] Va començar a estudiar psicologia entre 1966 i 1968 a Lausana, Suïssa. Es va mudar després de dos anys per estudiar cinema a París a l'Institut Francais de Cinema.[3] Després es va convertir en membre de la Federació Tunisiana de Cineastes Aficionats, on va treballar com a subdirectora per a una sèrie de televisió tunisiana.[3] [1]

Carrera[modifica]

Als 21 anys, Selma Baccar va començar a fer curtmetratges en 1966 amb altres dones al club de cinema amateur de Hammam-Lif.[1] Les seves pel·lícules envolten temes i drets de les dones a Tunísia. El seu primer curtmetratge, realitzat el 1966, va ser una pel·lícula en blanc i negre anomenada L'Eveil, que tractava l'alliberament de les dones a Tunísia. L'Eveil ha rebut reconeixements. Baccar va dirigir el seu primer llargmetratge el 1975, titulat Fatma 75, considerada una "pel·lícula pionera" a Tunísia.[4] Aquest va ser el primer llargmetratge llargmetratge dirigit per una dona. Fatma 75, "una pel·lícula d'assaig feminista sobre els papers de les dones a Tunísia."[5] La pel·lícula utilitza un estil didàctic que aborda el feminisme a Tunísia.[1] La pel·lícula va estar prohibida durant alguns anys, per qüestions de censura en diverses escenes, pel Ministeri d'informació de Tunísia, i no es va poder veure a les sales de cinema comercials.[3] El seu segon llargmetratge, Habiba M’sika (1994), era un biopic de la famosa cantant i dansaire tunisiana Marguerite Habiba Msika.[3] Flowers of Oblivion conta la història de Zakia, addicta a l'opi en un hospital psiquiàtric a Tunísia sota el govern de Vichy durant els anys quaranta.[2] Selma Baccar posseeix la seva pròpia empresa productora sota Intermedia Productions juntament amb altres destacades directores femenines, per fer pel·lícules i publicitat.[3] Baccar també ha produït diversos curtmetratges.[6]

L'activisme de Selma Baccar pels drets de les dones tunisianes la va portar a una activa carrera política; on es va convertir en membre del partit polític Al Massar.[7] L'octubre de 2011 Selma Baccar fou elegida membre de l'Assemblea Nacional Constituent de Tunísia[8] En 2014 Selma Baccar es va convertir en la presidenta del grup parlamentari de Demòcrates a Tunísia. Baccar era vicepresident del grup demòcrata, i es va convertir en "la primera i única dona a presidir un bloc parlamentari".[7]

Filmografia[modifica]

Pel·lícules[modifica]

  • 1976: Fatma 75
  • 1994: Habiba M’sika/La Danse du feu/The Dance of Fire
  • 2006: Knochkhach/La Fleur de l'oubli/The Flower of Oblivion
  • 2017: El Jaida[9]

Altres pel·lícules

Sèries de televisió[modifica]

  • 1996: Le Secret des métiers
  • 1997 : Femmes dans notre mémoire
  • 2002 : Farhat Lamor (Joie d'une vie)
  • 2005 : Chara Al Hobb
  • 2006 : Nwassi w Ateb
  • 2006 : Assrar âailya
  • 2007 : Chaâbane fi Ramadhane
  • 2007 : Kamanjet Sallema
  • 2007 : Layali el bidh

Premis[modifica]

  • En 1968, L'Eveil, va rebre un premi als festivals de cinema de Kelibia i Sfax.[3]
  • En 1979, Fatma 75, va guanyar la medalla d'or al Festival de Cinema de Mannheim.[3]
  • En 2018 El Jaida va obtenir el Gran Premi del Festival de Carros.[10][11]

Honors[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Stefanie van de Peer, 'An encounter with the doyenne of Tunisian film, Selma Baccar', The Journal of North African Studies, Vol. 16. No. 3, September 2011, pp.471-82. DOI: 10.1080/13629387.2010.527122
  2. 2,0 2,1 Florence Martin. «Selma Baccar's Transvergent Spectatorship: Flower of Oblivion (Tunisia, 2006)». A: Screens and Veils: Maghrebi Women's Cinema. Indiana University Press, 2011, p. 183–209. ISBN 978-0-253-00565-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Rebecca Hillauer. Encyclopedia of Arab Women Filmmakers. American Univ in Cairo Press, 2005, p. 375–. ISBN 978-977-424-943-3. 
  4. Peer, Stefanie Van de «A transnational feminist rereading of post-Third Cinema theory: The case of Maghreb documentary» (en en). Journal of African Cinemas, 4, 2, 01-10-2012, pàg. 175–189. DOI: 10.1386/jac.4.2.175_1. ISSN: 1754-9221.
  5. Stefanie Van de Peer. «Chapter 3. Selma Baccar: Non-fiction in Tunisisa, the land of fictions». A: Negotiating Dissidence: The Pioneering Women of Arab Documentary. Edinburgh University Press, 2017. ISBN 978-1-4744-2338-0. 
  6. «Selma Baccar: "La cultura es el arma más poderosa contra el terrorismo y el integrismo"». 20 Minutos, 23-10-2018.
  7. 7,0 7,1 «Tunisie – ANC : Salma Baccar nouvelle présidente du bloc démocratique» (en fr-fr).
  8. Lilia Labidi. «Political, aesthetic, and ethical positions of Tunisian women artists, 2011-2013». A: Andrea Khalil. Gender, Women and the Arab Spring. Routledge, 2016, p. 38. ISBN 978-1-317-59916-6. 
  9. «Selma Baccar».
  10. «El Jaida de Salma Baccar remporte le grand prix du Festival de Carros». businessnews.com.tn, 22-10-2018.
  11. «El Jaida de Salma Baccar remporte le grand prix du Festival de Carros». kapitalis.com, 22-10-2018.

Enllaços externs[modifica]