Sembat II Bagratuní

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sembat II Bagratuni)
Infotaula de personaSembat II Bagratuní
Família
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
Cònjuge(?) Arxakuní Modifica el valor a Wikidata
FillsAixot I Bagratuní, Varaz-Tirots III Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareVaraz-Tirots II Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656. Segons els historiadors era el II Sembat d'Armenia i V Bagratuní però la seva personalitat es va confondre amb la de Sembat (III) Bagratuní, III d'Armènia i VI Bagratuní, que va prendre aquells ordinals anomenant-se Sembat IV i VII Bagratuní. Era fill de Varaz-Tirots Bagratuní, marzban d'Armènia i tenia el títol d'aspet o spatarios.

L'any 634 es va traslladar a Osroene a la cort de l'emperador Heracli per qüestions polítiques. El 635 va ser empresonat a l'Àfrica amb el seu pare per conspirar contra aquell emperador. Alliberat cap a l'any 642 se li va assignar residencia al Bòsfor però es va escapar amb el seu pare i van arribar a Armènia on van reconèixer Varaz-Tirots com a governador.

El 643 l'emperador romà d'Orient va atorgar a Varaz-Tirots el títol de curopalata però al morir aquest poc després el va substituir Sembat II. El 653 va unir a les seves funcions les del ixkhan Teodor Reixtuní que havia estat destituït. El 654 l'emperador va ocupar Armènia i va nomenar governador Maurianos amb el qual va col·laborar com a ixkhan fins a la conquesta àrab. L'any 656 els àrabs van dominar Armènia i van establir com a governador a Hamazasp Mamikonian.

Va ser el pare d'Aixot I Bagratuní (Aixot Bagratuní II), príncep d'Armènia, i probablement també de Varaz-Tirots Bagratuní III, que al seu torn va ser pare del príncep d'Armènia Sembat Bagratuní VI o Sembat (III) Bagratuní.[1]

Referències[modifica]

  1. Settipani, Chriatian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs : les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: De Boccard, 2007, p. 333-334. ISBN 9782701802268.