Sembat II Tiezerakal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSembat II Tiezerakal
Haghpat Surb Nshan.jpg
Nom original (hy) Սմբատ Բ
Biografia
Naixement segle X (Gregorià)
Mort 989 (Gregorià)
Ani
  Rei d'Armenia 

Dades personals
Religió Església Apostòlica Armènia
Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Família Dinastia Bagrationi
Pares Ashot III OlormadzQ20669989 Tradueix
Germans Gurgen I d'Aghuània i Gagik I d'Ani
Modifica les dades a Wikidata

Sembat II Tiezerakal (armeni: Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989. A l'inici del seu regnat Bardas Skleros, general i cunyat de l'emperador bizantí Joan Tzimisces, i governador del thema de Mesopotàmia, es va revoltar (976) contra Basili II i va obtenir una victòria sobre els imperials al thema de Likandos (finals del 976) suposadament governat per Sakhakios Brakhamios (Sahak Bahram) que seria d'origen armeni i favorable a Skleros. Aquest darrer va obtenir també el suport dels prínceps espoliats de Taron, Grigor i Pankratios (fills d'Ashot i néts de Gregorigos) i del seu cosí Romanos (fill de Bagarat o Pankratios), i també d'un príncep anomenat Zaphraki, senyor de Mokq o Moxoene. El 978 Skleros va derrotar a Amorium a Bardas Focas, enviat contra ell. Bardas es va retirar al thema de Kharsianos, i després a Sebaste on va demanar ajuda al curopalata de Klardjètia David, al que a canvi de l'ajut es van cedir uns quants districtes fronterers que foren Khaltoyarish, Tshormairi o Tzurmere, Karin, Basean o Fasiana, la fortalesa de Sevuk o Mardali (avui Tekman), i li van prometre també Harq i Apahuniq, és a dir les terres de l'antic emirat de Manazkert. David va enviar dotze mil homes dirigits per Joan Thornik i amb un lloctinent de nom Djodjk, gràcies als quals Bardas Focas va aplanar a Skleros a la batalla de Pankalia el 24 de març del 979.

Va reformar la ciutat d'Ani i al darrer any del regnat i va començar una catedral (que va acabar la seva germana Katramida. També va construir un monestir a Marmashen (a un afluent oriental del Akhurean) construcció encarregada a Bahram Pahlavuni (fou acabat més tard del 994).

El 982 el seu germà Gurgen que havia rebut del pare el feu de Tashir amb Lori com a capital (incloent el Tzoroget, el país del Sevordiq, els districtes de Kaien, Kaidzon, Khorkhoruniq i Bazkert (territoris anomenats pels georgians Somkhètia) va prendre el títol reial (Thagavor = rei) sense que Sembat II pogués evitar-ho. Aquesta dinastia (reis Korikian de Lori i també reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins a la meitat del segle xiii. Gurgen va morir vers el 989 i el va succeir el seu fill David Anholin (989-1048).

Les relacions de Sembat II amb el seu oncle Mushel rei de Kars foren tenses. La fortalesa de Shatik, que era de Mushel, fou ocupada per Sembat i Mushel va demanar ajut al curopalata de Klardjètia David (990-1001) que va venir a Armènia i va acampar a Bavatsdzor al Shirak. Sembat va haver de tornar a Mushel la fortalesa de Shatik, i es va establir la pau. Però Mushel no va quedar satisfet i es va aliar al musafírida Abul Haidja (Abelhadj) emir de Dwin i Arran. Aquest va entrar al Vanad (Kars) però hi va fer destruccions d'esglésies; llavors va atacar a l'emir de Goltn (Ordubad, al sud-est de Naxçıvan), Abu Dulaf al-Shaybani (dinastia xaibànida de Goltn), que el va derrotar i li va prendre les seves possessions armènies, principalment Dwin i més tard l'Arran.

L'emir kurd de Ardjesh i Khelat, el marwànida Badh (Abu Abdallah al-Husain ben Daustak al-Tsharbukhti, mentre, havia conquerit el 983 Diyar Bakr, Mayyafariquin i Nisibe, que abans havien posseït els emirs búyides del Jibal (Mèdia) i va aprofitar les guerres dels bizantins per fortificar Manazkert. Llavors va atacar i saquejar Mush al Taron i va conservar l'Apahuniq (Manazkert) i Diyar Bakr fins a la seva mort el 990 o 991.

Vers el 987 l'emir rawwàdida Abul Haidja ben Rawwad (que cal no confondre amb el musafírida Abul Haidja de Dwin i Arran, derrotat per Abu Dulaf i després refugiat a Constantinoble i retornat a Armènia on fou assassinat per un criat) va derrotar l'emir Abu Dulaf de Goltn (est de Nakhichevan) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre. Llavors es va considerar ostikan d'Armènia com temps enrere i va emanar el tribut als prínceps armenis. Sembat II per evitar la guerra va pagar el tribut demanat i després d'això l'emir va retornar a l'Azerbaidjan. El 988 l'emir va morir durant una expedició a Vaspurakan i el seu fill i successor Mamlam ben Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II.

Després del 979, quan va acabar la revolta de Bardas Skleros, la política bizantina es va dirigir a prohibir el culte armeni entre els nombrosos armenis de l'imperi, establerts a Tràcia i Macedònia, Capadòcia i Cilícia entre altres llocs. Més tard es va demanar al patriarca Khatshik I que s'unís a l'església grega, cosa que no va acceptar. El 986 Bardas Skleros va tornar del seu exili a Bagdad i es va proclamar emperador a Melitene, i va demanar l'ajut de l'emir kurd marwànida Badh, senyor de Diyar Bakr, Khelat, Ardjesh i Manazkert. L'emir li va enviar al seu germà Abu Ali i nombrosos soldats. D'altra banda el general bizantí Bardas Focas es va revoltar a Kharsian a Capadòcia i també es va proclamar emperador (15 d'agost del 987) i per una traïció va capturar a Skleros i el va tancar a la fortalesa de Tyariaion (Ilghin) el 12 de setembre del 987. Els contingents marwànides van tornar als seus dominis però van aprofitar per saquejar territoris armenis. Nicèfor Focas, fill de Bardas, va anar al curopalat de Klardjètia i va demanar ajut a David, que li va donar dos mil cavallers, a les ordres de dos fills de Bagarat senyor de Khàldia, probablement dos prínceps de Taron (Romanos i un germà) o bé el lloctinent de David, Tshordvanel i sa germà; en canvi Grigor, fill d'Ashot, de l'altra branca taronita, va participar en la lluita del costat de Constantinoble, i va desembarcar amb tropes a Trebisonda que van distreure als auxiliars georgians de Focas. Llavors Bardas va poder ser derrotat a la batalla d’Abydos, als Dardanels, el 13 d'abril del 989. mentre els georgians havien derrotat a Grigor i s'havien apoderat de Derxene i Taron. Contra ells va enviar l'emperador al patrici Joan Portiz que va guanyar als seus enemics a la plana de Bagaritx al Djerdjan (990). David de Kartli es va sotmetre a l'Imperi i va prometre que al morir transferiria els seus estats (Taiq o Taoklardjètia) a l'Imperi (David ja era gran i no tenia fills): Basili va confirmar a David com a curopalata.

Després d'això David es va enfrontar amb Bagrat III l'unificador d'Abkhàzia. Segons l'historiador armeni Asolik (no és esmentat a les fonts georgianes) David (i el seu aliat Bagrat II Regwan de Kartli) va demanar ajut al rei d'Armènia que hi va anar amb contingents propis, del rei de Kars, del de Vaspurakan, del de Siunia i del de Aghuània i Bagrat va demanar la pau. Bagrat va haver de cedir com indemnització de guerra la fortalesa de Sakhureth prop de Samshwilde, que fou donada a Sembat (va tornar a Abkhàzia a la mort del rei).

Vers el final de la seva vida l'historiador Asolik li retreu una execució injusta d'un boig; una aliança amb l'emir Abul Haidja contra Abu Dulaf, i relacions amb la seva neboda, filla de sa germana.

Sembat II va morir el 989 i el va succeir el seu germà Gagik I.