Semioquímic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un semioquímic (terme derivat del grec: σημεῖον - sēmeion, "un signe, una marca")[1] és un senyal químic que es refereix a diverses substàncies que es fan servir en un organisme entre individus de la mateixa espècie o entre espècies diferents en la transmissió de senyals o informació química.[2][3]

Els semioquímics es distingeixen entre els que són feromones i els al·leloquímics. Les feromones es fan servir intraespecíficament i els al·leloquímics entre diverses espècies (interespecíficament).

Exemples:

  • La capacitat d'algunes plantes d'atraure al·lomones específiques paràsites de les plagues de les plantes
  • Le aranyes que atrauen arnes fent servir una feromona sexual[4]

Referències[modifica]

  1. σημεῖον, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  2. Claus Wasternack & Bettina Hause (2000): Stressabwehr und Entwicklung: Jasmonate – chemische Signale in Pflanzen. In: Biologie in unserer Zeit. Bd. 30, Nr. 6, S. 312–320, doi:10.1002/1521-415X(200011)30:6<312::AID-BIUZ312>3.0.CO;2-8.
  3. Uwe Conrath & Heinrich Kauss (2000): Systemisch erworbene Resistenz – Das „Immunsystem“ der Pflanze. In: Biologie in unserer Zeit. Bd. 30, Nr. 4, S. 202–208, doi:10.1002/1521-415X(200007)30:4<202::AID-BIUZ202>3.0.CO;2-1.
  4. Stefan Schulz (1997): Die Chemie von Spinnengift und Spinnseide. In: Angewandte Chemie. Bd. 109, Nr. 4, S. 324–337, doi:10.1002/ange.19971090404.
  • Ferid Murad (1999): The discovery of some biological effects of nitric oxide and its role in cell signaling (Nobel lecture). In: Angewandte Chemie. Vol 111, No. 13-14, p. 1976-1989, doi: 10.1002 / (SICI) 1521-3757 (19990712) 111:13 / 14 <1976:: AID-ANGE1976> 3.0.CO; 2-A.
  • Louis J. Ignarro (1999): Nitric oxide: a unique endogenous signaling molecule in vascular biology (Nobel lecture). In: Angewandte Chemie. Vol 111, No. 13-14, p. 2002-2013, doi: 10.1002 / (SICI) 1521-3757 (19990712) 111:13 / 14 <2002:: AID-ANGE2002> 3.0.CO; 2-Q
  • Ulrich Förstermann (1994): Nitric oxide (NO): an environmental toxin and endogenous messenger. In: Biology in our time. Vol 24, No 2, p. 62-69. doi: 10.1002/biuz.19940240203.
  • Hanns-J. Neubert: fat, a vital signal substance. In: World online. 9th February 2003 (HTML).
  • Hans Jürgen Bestmann, Elke Vile, Bert Hölldobler (1997): Preliminary studies on the biosynthesis of ant trail pheromones. In: Angewandte Chemie. Vol 109, No. 4, p. 391-394, doi: 10.1002/ange.19971090420.
  • John G. MacConnell, Robert M. Silverstein (1973): New data from the chemistry of insect pheromones. In: Angewandte Chemie. Vol 85, No. 15, p. 647-657, doi: 10.1002/ange.19730851503.
  • Hans Jürgen Bestmann, Otto Vostrowsky (1993): Chemical Information Systems of nature: insect pheromones. In: Chemistry in our time. Vol 27, No. 3, p. 123-133, doi: 10.1002/ciuz.19930270304.
  • Roland Schauer (1972): Mode of Action of Hormones. In: Angewandte Chemie. Vol 84, No. 2, p. 41-50, doi: 10.1002/ange.19720840202.
  • Heinz Hahn and Bopp, Martin (1981): Phytohormones: The cytokinins. In: Biology in our time. Vol 11, No.4, p. 113-120, doi: 10.1002/biuz.19810110406.
  • Frank Schroeder (1998): Induced chemical defenses in plants. In: Angewandte Chemie. Vol 110, No. 9, p. 1271-1274, doi: 10.1002 / (SICI) 1521-3757 (19,980,504) 110:9 <1271:: AID-ANGE1271> 3.0.CO; 2-K.