Ramell de Sant Ponç

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sempreviva)
Salta a la navegació Salta a la cerca
«Sempreviva» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Partida Sempreviva».
Infotaula d'ésser viuRamell de Sant Ponç
Helichrysum stoechas
Helichrysum stoechas barrelieri 1.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuGnaphalieae
GènereHelichrysum
EspècieHelichrysum stoechas
(Roth) G. Don fil.
Nomenclatura
Basiònim Gnaphalium stoechas Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La sempreviva, ramell de Sant Ponç, flor de Sant Joan, flors de tot l'any o mançanella[1] (Helichrysum stoechas) és una mata de fins a 50 cm d'alçada de la família de les asteràcies.

Descripció[modifica]

Detall de les flors

Camèfit, amb tiges més o menys densament tomentoses, erectes o ascendentes. Fulles de 10 a 25 mm, alternes, simples i senceres, de forma estretament linears a linear espatulades, amb un toment blanquinós lleugerament llanós, a vegades glabres a l'anvers i més rarament al revers; el marge és revolut. La inflorescència és un cim dens d'1,5 a 3 cm de diàmetre, formada per capítols solitaris o agregats en corimbes compostos per 5 o més. L'involucre és de 4 a 6 mm de diàmetre, globós o amplament ovoide, de color groguenc, amb les bràctees laxament imbricades; les externes són més curtes, com a molt 3 vegades més curtes que les internes, i amples, escarioses, glabres o alguna cosa llanoses a la base. Les mitjanes són més estretes i coriàcies a la meitat inferior i a la part superior més amples i escarioses, mentre que les internes són més estretes que la resta. Les flors són de color groc, totes tubulars, les externes normalment femenines i les internes hermafrodites, encara que rares voltes són totes hermafrodites. El fruit és un aqueni marró fosc amb nombroses glàndules blanquinoses brillants proveït d'un vil·là amb escàbrids o curtament plomosos.[2] Floreix durant tot l'estiu (de juny a setembre).[3] Després de la floració resten les bràctees de les flors a la planta amb l'aparença de flors seques d'on li ve el nom de sempreviva. És una planta olorosa amb una flaire de cumarina.

Distribució i hàbitat[modifica]

És una planta pròpia de la regió mediterrània, que apareix al Nord d'Àfrica i al Sud i Oest d'Europa, no allunyant-se gaire de les costes mediterrànies, excepte a França i en la Península Ibèrica, on arriba fins a zones atlàntiques.[4]

Viu en llocs aclarits de sòl sec i assolellats (heliofília), com a arenals costaners o pedregars i matollars, per la qual cosa no és exclusiu del litoral encara que és bastant freqüent en nombroses dunes costaneres.[3] Apareix formant par de la fauna dunar en dunes assentades amb un sòl orgànic incipient, així també com en comunitats supramediterrànies sobre sòls ben desenvolupats de zones humides. Malgrat això, és una planta indicadora de sequedat.[2]

Usos[modifica]

Aquesta planta també es coneix popularment amb el nom de flor de mort perquè s'ha emprat tradicionalment en rituals funeraris. És molt interessant com a planta ornamental en jardineria xeròfila. Té usos medicinals, la flor seca en decocció s'utilitza per a curar inflamacions de l'aparell digestiu i respiratori, així com insuficiències hepàtiques.[5]

Noms vernacles[modifica]

ajocaperdius (PV), ajoca-sapos (PV), botges (PV), botja (C), botja blanca (PV), botja de l'era (C), botja de Sant Joan (C), botja fematera (PV), botja femetera (PV), botja perpètua de muntanya (PV), caçanella (C), camamilla (C), camamilla borda (C), camamilla de roca (C), camamil·ló (B), camamirla (C), camamirla borda (PV), capsigranyera (C), cassanella (C), escaçanella (C), flor de Corpus (C), flor de mort (C), flor de la salpassa (PV), flor de Pasqua (PV), flor de Sant Joan (C), flor de Sant Joan seca (C), flor de Sant Pere (C), flor de Santa Llúcia (C), flor de Tots Sants (C), flor de tot l'any (C), flor viva (C), floreta de Pasqua (PV), flors de Sant Joan (PPCC), flors de tot l'any (PPCC), herba capçotera (PV), herba capsotera (PV), herba cuquera (C), herba de la capça groga (C), herba de la capsa groga (C), herba de Sant Joan (C), herba de Sant Pere (C), herba del Corpus (PV), herba fematera (PV), herba femetera (PV), herba florida tot l'any (C), joca-sapos (PV), jocaperdius (PV), maçanella (C), maçanella de penyal (B), maçanelles (B), mançanella (C), mançanilla (C), mançanilla amarga (PV), mançanilla bastarda (C), mançanilla borda (C), mançanilla borde (PV), mançanilla de muntanya (PV), mançanilla de pastor (PV), mançanilla fina (PV), mançanilla gorda (PV), mançanilla vera (PV), mançanilleta (B), mansanilla (PV), mansanilla borda (C), perpètua (PV, C), perpètua borda (C), perpètua de muntanya (C), perpètues (C), perpètues bordes (C), perpetuïna (PPCC), pinyetes de Sant Joan (C), ramell (C), ramell de Sant Ponç (C), ramell de tot l'any (C), salpassa (PV), santjoans (C), santperes (C), sempreviure (C), sempreviva (PPCC), sempreviva borda (C), sempreviva boscana (C), sempreviva de camp (C), sempreviva de mont (PV), semprevives (C), semprevives bordes (C), semprevives d'hivern (C), siemprevive (C) i viveta (B).[1]

Galeria[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramell de Sant Ponç