Senat de l'Imperi Romà
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | senat |
| Període | Imperi Romà |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Senat de l'Imperi Romà va ser una institució política de l'antic Imperi Romà. Després de la caiguda de la República Romana, el centre de poder passà del Senat a l'emperador. Ja des del regnat del primer emperador, August, l'emperador i el senat eren tècnicament dos poders situats al mateix nivell. Tanmateix, a la pràctica, l'autoritat del senat imperial era negligible i l'emperador era l'autèntic centre de poder de l'Estat.[1] Així doncs, les persones que intentaven formar part del Senat no ho feien per aconseguir autoritat real, sinó per prestigi i una bona posició social. Durant els regnats dels primers emperadors, les competències legislatives, judicials i electorals dels comicis romans es van transferir al Senat. Tanmateix, com que l'emperador mantenia un control absolut sobre el Senat, aquest no era més que un instrument a través del qual l'emperador exercia els seus poders de manera autocràtica.
Conjuntament amb els cònsols, el senat exercia a partir del segle i una jurisdicció penal, funció que abans havia tingut en casos excepcionals. La disminució dels poders de les antigues magistratures va augmentar el seu prestigi com a representant supervivent de l'antiga República, i teòricament era l'únic control constitucional davant del poder de l'emperador. Quan moria o es deposava un emperador, el principat deixava d'existir momentàniament, i eren els cònsols i el senat els que recollien el seu poder. Constitucionalment d'ells sorgia la proposta de nomenar un successor.[2]