Senet (reina)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSenet
Biografia
Naixementmil·lenni II aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia XII d'Egipte i Dinastia XIII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmenemhet II Modifica el valor a Wikidata
FillsSenusret II Modifica el valor a Wikidata

Senet (Snt) va ser una reina egipcia que es presenta amb els títols de "Dona del Rei" i "Mare del Rei". Es desconeix la identitat d'aquests sobirans, tot i que en general es considera que Senet era una esposa d'Amenemhet II i mare de Sesostris II.

Senet
en jeroglífic
z
n
t

Se sap de la seva existència gràcies a tres estàtues, una de les quals va ser descoberta per Édouard Naville al delta del Nil.[1] Les estàtues mostren la reina asseguda en un tron. A dues d'elles els falta la part superior. Una tercera estàtua conserva la part superior però la cara està molt danyada.[2] Una d'aquestes estàtues du la inscripció següent:

“ỉr(y).t-pꜥ.t wr.t ḥts wr.t ḥs(y).t ḥm.tn(y)sw.t mwt n(y)sw.t Snt mȝꜥ.t ḫrw (noble dama, gran [al ceptre] ḥts (o ỉmȝt) gran de favor, dona del rei, mare del rei, Senet, només de veu)" — segons J. Siesse.[3]

Julien Siesse data les estàtues en la segona meitat de la XII dinastia, tot i que no exclou que datin de la XIII.

Wolfram Grajetzki va proposar que Senet hauria estat una dona de Sesostris III i la mare d'Amenemhet III.

Silke Roth suggereix que Senet podria ser una de les esposes d'Amenemhet III i la mare de Sobekneferu.[4]

Gae Callender va proposar el rei Amenemhet II com el seu marit, ja que la seva dona encara no ha estat identificada amb certesa, mentre que per a la majoria dels altres reis de la XII dinastia se'n coneix almenys una esposa.[5]

Referències[modifica]

  1. Naville, The shrine of Saft el Henneh and the land of Goshen, 1885, p. 53, planche 9, document B., 1885, p. 53 (placa 9, document B).
  2. «Queen Senet, XII Dynasty (c.1985-1785 BC) c.1985-1785 BC» (en anglès). Royal Collection Trust. [Consulta: 10 març 2022].
  3. Siesse, 2019, p. 145-146.
  4. Roth, 2001, p. 242–245, làmines 3–4.
  5. Callender, 2005, p. 212.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]