Sentència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dins del món legal o jurídic, sentència[1] s'entén com el document o resolució dictada o subscrita per un jutge o tribunal que decideix definitivament el plet o la causa que ha de tenir qualsevol instància o recurs; presentada en un principi per dues parts demandants. La sentència declara o reconeix el dret o raó d'una de les parts litigants, obligant a l'altra part a passar per tal declaració i complir-la. En dret penal, la sentència absol o condemna a l'acusat, imposant-li la pena corresponent.

Parts[2][modifica | modifica el codi]

En primer lloc, s'ha de donar el nom de l'òrgan judicial on es du a terme la sentència. S'han d'identificar l'adreça, l'assumpte i sobretot les parts demandants. Tot seguit, s'ha d'identificar la mateixa sentència, dient el nom del jutge o jutgessa que s'encarrega de la seva execució i la data on es dóna la demanda de la sentència i la seva discussió. Després s'exposen els fets discutibles per les dues parts, els fets provats, els raonaments jurídics i la decisió. Per acabar es conclou en la fórmula final i es tanca amb la signatura del jutge.

-Fets: consignació de les pretensions de les parts i els fets que les fonamenten, així com el procés que ha seguit la causa.

-Fets provats (opcional): aquesta part deixa constància dels fets que el jutge considera demostrats i que són els que constitueixen l'objecte de la causa. També, en cas que es faci constar, s'han de constatar les proves practicades (enteses com a investigació) que justifiquen els fets.

-Raonaments jurídics: comentari de de qüestions de dret demanades per les parts i que el jutge consideri pertinents al cas.

-Decisió: és la part que resol el document. S'hi tracten diverses qüestions, i és recomanable tractar l'apartat amb l'encapçalament Decideixo o Decidim.

Factors a tenir en compte[modifica | modifica el codi]

En una sentència, com en qualsevol resolució, cal indicar quin és el seu caràcter: si ferm (on no pot intervenir més que els demandants i el jutge) o si en un cas contrari, hi pot intervenir algun recurs. En aquest últim cas, s'ha d'especificar molt bé el recurs que seria més adient, quin és l'òrgan davant el qual s'ha de comparèixer i quin és el termini per fer-ho.

També s'ha de tenir en compte que, després de la signatura del jutge, se sol escriure la diligència de publicació, on el secretari fa constar que el jutge ha dictat la sentència i l’ha feta pública (tot i que també pot aparèixer en un full a part).

Fórmules característiques[modifica | modifica el codi]

Al ser un document formal, la sentencia té unes formes característiques per al tractament en cada una de les parts. Així:

  • Tant els fets com els raonaments jurídics s'enumeren en paràgrafs, començats per nombres ordinals (primer, segon, tercer...) com a manera d'enumeració; de manera que cada paràgraf contempla un únic punt o acord.
  • En el moment de signar, la sentència acaba amb la construcció: Així ho pronuncio, ho mano i ho signo, Així ho pronuncio, mano i signo o Així ho mano i ho signo (en plural, si la sentència la supervisa un tribunal); tot i que l'ús del pronom ho és opcional

Així i tot, s'ha de recordar que la redacció del document esta feta en primera persona, ja sigui pel jutge o el tribunal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans» (en català). [Consulta: 19 octubre 2015].
  2. «La sentència» (en català). [Consulta: 19 octubre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sentència Modifica l'enllaç a Wikidata