Senterada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSenterada
Bandera de Senterada Escut de Senterada
Bandera de Senterada Escut de Senterada
Senterada 2.JPG
El centre de Senterada

Localització
Localització de Senterada respecte del Pallars Jussà.svg
42° 19′ 30″ N, 0° 56′ 16″ E / 42.324944°N,0.937689°E / 42.324944; 0.937689
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Jussà
Entitats de població 9
Població
Total 133 (2016)
• Densitat 3,86 hab/km²
Gentilici Senteradí, senteradina
Geografia
Superfície 34,5 km²
Altitud 729 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Antoni Toló Cierco
Indicatius
Codi postal 25514 i 25555
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25202
Codi IDESCAT 252022
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca. Només té més al nord els termes de Sarroca de Bellera i de la Torre de Cabdella, que constitueixen l'apèndix que es veu en el mapa al nord del cos principal de la comarca. Entre aquests dos termes hi ha, a més, l'enclavament de Larén, que pertany a Senterada. Tot aquest apèndix es coneix com a Vall Fosca, tot i que Sarroca de Bellera és, de fet, una vall paral·lela a la pròpiament així anomenada, que són la vall del Flamisell del congost d'Erinyà en amunt i la vall de Bellera, del riu Bòssia; és a dir, els termes de Senterada i la Torre de Cabdella.

Senterada des de Burguet

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[1] calia agrupar els termes municipals de Sarroca de Bellera i de Senterada en un sol municipi que, amb el nom de Sarroca i Senterada, tindria la capitalitat a Senterada per ser la població amb més habitants de totes dues. Això comportaria la desaparició com a enclavament de Larén. A més, es proposava incloure en aquest nou municipi el poble d'Erta, pertanyent al Pont de Suert. Es troba a la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert, l'Eix Pirinenc (N-260), a 9 km de la Pobla de Segur. Està situada a l'aiguabarreig del Flamisell i el seu afluent, el riu Bòssia, dos rius on hi ha abundants truites. És la porta d'entrada a la Vall Fosca, poblada amb molts boscos plens de pins, on, al seu temps, es pot collir una gran varietat de bolets. Hi ha diverses residències de turisme rural, de les quals destaca l'antiga piscifactoria, on es poden pescar truites que després són guisades a la mateixa residència. Està oberta tot l'any. Un altre dels establiments que cal destacar és l'antiga fonda del poble, Casa Leonardo, quasi centenària, reoberta com a casa d'acolliment de turisme rural fa menys d'una dècada.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El topònim Senterada, i el mateix poble i municipi, tenen l'origen en el monestir visigòtic de Santa Grata. L'evolució en català occidental del nom del monestir dóna l'actual nom per simplificació del grup -gr- i sonorització de la -t- de la darrera síl·laba.

Així ho estableix el filòleg Joan Coromines[2] amb profusió de detalls i una explicació prou clara.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Descripció geogràfica[modifica | modifica el codi]

Termes municipals limítrofs:

El Pont de Suert (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera La Torre de Cabdella
El Pont de Suert (Alta Ribagorça) Brosen windrose-fr.svg Baix Pallars (Pallars Sobirà)
Conca de Dalt Conca de Dalt La Pobla de Segur

Perímetre del terme[modifica | modifica el codi]

Límit amb l'antic terme de Toralla i Serradell (Conca de Dalt)[modifica | modifica el codi]

El punt més meridional del terme municipal de Senterada, on es troba el triterme amb la Pobla de Segur i Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell, és al damunt de les Roques del Congost (d'Erinyà), al sud del Bosc de Moró i al nord de la Llau de Gelat, en una carena, a 1.070 m. alt. Des d'aquest punt, el termenal baixa cap al nord-oest fent un arc inflexionat cap al nord, i per una carena baixa de dret al Flamisell, que troba a l'alçada de 640 m. alt. El lloc és exactament a llevant de la boca sud del túnel que fa en aquest lloc la carretera N-260, just al nord d'on es troben les carreteres L-522 (La Pobla de Segur - el Congost d'Erinyà i el traçat antic de la N-260, actualment N-260a. És l'extrem meridional del Congost d'Erinyà.

En aquest punt la línia de terme trenca cap al nord seguint exactament el curs del Flamisell, fins que en el lloc on la carretera i el riu dicorren més a prop, el produeix una girada brusca de la línia de terme, que ara agafa la direcció sud-sud-oest per anar a buscar el vessant nord-oest de les Roques del Congost, on hi ha una forta cinglera, a 790 m. alt.

Torna a girar bruscament, la línia de terme. Ara cap a ponent, segueix un petit tros en aquesta direcció per trencar cap al nord-oest de seguida, anant a pujar a la Taula d'Enserola, de 1.052 m. alt. Des d'aquest cim el termenal segueix la direcció oest, però fent una ziga-zaga adaptant-se al terreny. Es manté un bon tros a prop de la cota 1.000, fins que arriba a trobar la llera del barranc de Fontallaus, sempre pel vessant meridional de lo Codó. Quan troba el barranc, prop del Salt d'Aigua, el remunta, sempre cap a ponent, durant 1.200 metres, fins al Clot de la Coma, a 1.300 m. alt., moment en què, encara cap a ponent, passa a la riba dreta del barranc i remunta fins a la carena que baixa cap al sud-est de la Capcera. Arriba a aquesta carena prop de la borda del Moixo, a 1.462,9 m. alt., i ja no la deixa fins al cim de la Capcera, de 1.695,8 m. alt., on es troben els termes de Toralla i Serradell (ara, de Conca de Dalt, Senterada i el Pont de Suert, és a dir, en aquest punt es troben les comarques del Pallars Jussà i de l'Alta Ribagorça.

Límit amb l'antic terme de Viu de Llevata (el Pont de Suert)[modifica | modifica el codi]

El termenal amb l'actual terme del Pont de Suert és, alhora, el límit entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Des de la Capcera, el límit surt de dret cap al nord, per una careneta poc marcada, fins a arribar al Pui de les Canals, de 1.362,1 m. alt., des d'on baixa de primer cap al nord, després cap al nord-est, per travessar el riu de Cadolla, passar pel coster, a una alçada de 1.100 m., aproximadament, que hi ha entre els pobles de Pinyana (ponent, del Pont de Suert) i Cadolla (llevant, de Senterada), i anar a buscar la carena al capdavall de la qual es troba el poble de Cadolla, després de travessar el barranc del Vedat del Solà.

Ateny aquesta carena a 1.150 m. alt., i remunta per la partió d'aigües cap al nord-oest, fins a assolir la Serra de Comillini, a 1.555 m. alt. Des d'aquest lloc, continua cap al nord-oest, però fent la volta a les capçaleres de dos barrancs que davallen cap al riu Bòssia (nord-est), va a trobar el triterme amb el Pont de Suert (Viu de Llevata) i Sarroca de Bellera. Aquest punt és al sud-oest de la Roca d'Eloi, a 1.561,4 m. alt., a la carena de més a ponent que el Serrat del Forn Vell.

Límit amb Sarroca de Bellera[modifica | modifica el codi]

Des d'aquest lloc, el termenal amb Sarroca de Bellera segueix una línia bastant recta cap a llevant, decantant-se lleugerament cap al sud. Després de travessar el Serrat del Forn Vell, torna a buscar la carena de la Serra de Comillini, fins a la cota 1.485,8, i baixa lleugerament al nord de la carena on es dreça del dolmen conegut com la Casa Encantada, que queda en terme de Senterada. Segueix pel Serrat de les Bordes fins a la Roca del Vinyer, de 1.058,9 m. alt., que deixa també dins el terme de Senterada, i va a buscar el riu Cadolla, a 815 m. alt., al nord de les Planes d'Arco i al sud del Dolmen del Mas, que queda fora del terme de Senterada.

Segueix el riu Cadolla fins que aquest vessa en el riu Bòssia, a 790 m. alt., a prop i al sud-est del Mas de Rossell i del Dolmen del Mas, i llavors segueix aigües avall el riu Bòssia, durant uns 700 metres, fins que a prop del punt quilomètric 321, el termenal abandona el riu, travessa la carretera N-260 i s'enfila cap a la Roca d'Aguilar, de 925,4 m. alt., des d'on segueix cap a llevant fent un arc per passar per la capçalera del barranc de les Mines i arribar a l'extrem nord-est de l'Alzinar del Pegaire. D'aquest indret, trenca cap al nord-est, com si s'adrecés al Cap de l'Alzinar, però al sud d'aquest turó, i al nord, a la capçalera, d'un barranc que baixa del turó, a 955 m. alt., es troba un nou triterme, aquest entre Senterada, Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, en l'antic terme de la Pobleta de Bellveí.

Límit amb l'antic terme de la Pobleta de Bellveí (la Torre de Cabdella)[modifica | modifica el codi]

Del punt anterior, el terme baixa cap al sud, pel costat de ponent d'una carena, sempre baixant, fins que, quan arriba als 910 m. alt., torç cap al sud-est, per anar a trobar la Roca del Túnel, a 800 m. alt. Travessa la carretera L-503 i tot seguit el Flamisell, a 748 m. alt., i per la Borda del Casimiro, al nord-est del Mas d'Erdo i del Càmping Senterada, passa pel mig del circ que acull aquest mas i càmpig, travessa la carena que el tanca pel sud, i baixa cap al barranc de Comadars, que segueix un bon tros pel marge nord, seguint una direcció sud-est, fins que arriba a la cota 950, on hi ha una torre d'alta tensió, que és el lloc on es troben els termes de Senterada, la Torre de Cabdella (antic terme de la Pobleta de Bellveí) i Baix Pallars (antic terme de Montcortès de Pallars).

Límit amb l'antic terme de Montcortès de Pallars (Baix Pallars)[modifica | modifica el codi]

Des de la fita anterior, el termenal va a buscar l'Obaga de Comadars, puja per la Costa de Barrusca i assoleix els 1.207,6 m. alt. a la Foleda. En aquest lloc torna a canviar de direcció: ara, cap al sud, per anar a buscar la Serra de Peracalç, a l'extrem de ponent del Pla de Llac, a 1.400 m. alt., i fent un angle recte cap al sud, emprèn la direcció est-nord-est per pujar dalt del Pla de Llac, de 1.458,3 m. alt. En aquest nou punt es troben tres termes municipals: Senterada, Baix Pallars (antic terme de Montcortès de Pallars) i la Pobla de Segur.

Límit amb la Pobla de Segur[modifica | modifica el codi]

El termenal amb la Pobla de Segur no segueix cap accident orogràfic destacat; es tracta, doncs, d'un límit traçat de forma arbitrària i va travessant tota una sèrie de carenes i capçaleres de barrancs, pràcticament en tota la seva extensió.

Del Pla de Llac el termenal segueix la direcció sud-oest durant uns 850 matres. Baixa cap al barranc de Sant Joan, que ateny prop de la Font de Sant Joan, a uns 1.250 m. alt., i torna a pujar cap a la carena del sud del barranc, passant per l'extrem de llevant del Bosc de Sant Joan. Arriba a la carena, que és subsidiària del Serrat de Moró, la travessa a 1.313 m. alt. i travessa la capçalera del barranc dels Molinassos a 1.190 m. alt. Torna a pujar, sempre seguint una direcció sud-sud-oest, a la carena principal del Serrat de Moró, on arriba a la cota 1.265, i torna a baixar cap al barranc de Moró, que travessa a 1.090 m. alt. Des del fons del barranc passa per l'Obaga de Moró i torna a pujar a una carena, on, a la cota 1.217,9, gira de sobte cap al sud-oest.

Seguint aquesta nova carena, però no ben bé pel carener, sinó pel seu vessant meridional, el termenal va baixant fins a la cota 1.092, on es troba el triterme entre la Pobla de Segur, Senterada i Conca de Dalt, en el seu antic terme de Toralla i Serradell, on ha començat aquesta descripció.

L'enclavament de Larén[modifica | modifica el codi]

Al nord del terme, a la zona de les Nogueres, hi ha l'enclavament de Larén, que incloïa el monestir de Sant Genís de Bellera. Aquest enclavament es troba delimitat a ponent pel terme municipal de Sarroca de Bellera i a llevant pel de la Torre de Cabdella. Abans del 1969, però, no era tan simple, aquesta delimitació, ja que pel costat sud-oest el límit era igualment Sarroca de Bellera, però el nord-oest era l'antic terme de Benés, que pertany de fet a l'Alta Ribagorça. Pel costat de llevant, els termes limítrofs eren la Pobleta de Bellveí al sud-est i la Torre de Cabdella al nord-est.

El límit de ponent és íntegrament constituït pel curs del barranc de Sant Genís, al nord, el barranc de la Quadra, que baixa cap a l'oest des de la Serra de Santa Bàrbara, de 1.613 m. alt. El termenal no passa, tanmateix, pel cim, sinó per un coll de 1.592,1 m. alt. que hi ha just al nord del cim d'aquest serrat. En aquest coll s'acaba el límit amb Sarroca de Bellera i comença el de la Torre de Cabdella (antic terme de la Pobleta de Bellveí). Des d'aquest coll, continua cap a llevant i va a buscar un punt a prop, a sota i al sud-est de l'ermita de santa Bàrbara, on trenca en angle recte cap al sud, va a buscar el Tossal de la Creu, de 1.594,4 m. alt., va a buscar el Coll de Codó, de 1.450,5, i continua encara cap al sud fins al Tossal del Codó, de 1.453,3, al capdamunt del Serradet del Far. En aquest tossal torna a trencar sobtadament cap al nord-oest, per anar a trobar el curs del barranc del Grau sense perdre gaire alçada. Troba aquest barranc a 1.360 m. alt., i segueix el barranc cap al sud, fins que el barranc del Grau s'aboca en el de Sant Genís, on es torna a trobar el triterme entre Senterada, Sarroca de Bellera i la Pobleta de Bellveí (ara, la Torre de Cabdella).

L'interior del terme[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Senterada s'articula bàsicament a partir de l'eix que forma el Flamisell. Aquest riu, que neix en el terme de la Torre de Cabdella, entra en el de Senterada un quilòmetre al nord-est del poble cap del municipi. Senterada és gairebé a l'extrem nord del terme. Per tant, gairebé tot el costat de llevant del municipi és la vall del Flamisell.

La vall del riu Bòssia[modifica | modifica el codi]

Al nord-oest de Senterada discorre un dels principals afluents del Flamisell: el riu Bòssia, que procedeix del terme veí de Sarroca de Bellera. Just a l'entrada del Dòssia en terres de Senterada se li ajunta el riu de Cadolla, que prové de Corroncui i Pinyana, en el veí terme del Pont de Suert (antic terme de Viu de Llevata.

La vall del riu Cadolla[modifica | modifica el codi]

La vall del Cadolla, que inclou el poble d'aquest nom, queda tancada al nord i oest per les muntanyes que delimiten les comarques del Pallars Jussà i Alta Ribagorça, que arriben als 1.500 m. alt., i marquen un pronunciat pendís pel nord, el Solà de Cadolla, amb les Costes de la Calameia, on destaquen el barranc del Vedat del Solà, la llau de la Calameia i la llau del Solà, de ponent a llevant i pel costat nord. Pel sud, a ponent el barranc del Rial, que rep l'afluència de la llau de les Corones, el barranc de Llavaner i d'altres barrancs i llaus curts que baixen del serrat que tanca la vall pel costat de migdia.

El límit nord i oest de la vall de Cadolla ha quedat descrit a l'hora de parlar del termenal amb el Pont de Suert, mentre que el límit sud d'aquesta vall és una gran carena que baixa de la Capcera cap al nord-est pel Serrat de Coscollola, on hi ha el Bosc de Cérvoles, el Serrat de Puituri, el Serrat de les Corneres, amb el Serrat de la Grama, i, al final, la trifurcació de la carena en la Roca de l'Hedra, cap al nord, la Costa de Sores, cap al nord-est, i el Serradet de la Plana, de 991,2 m. alt.

A l'extrem nord-oest de la Roca de l'Hedra hi havia hagut la Quadra de Miravet, que, juntament amb Cadolla, formà un ajuntament propi entre 1821 i 1847.

La vall del barranc de Naens[modifica | modifica el codi]

El riu Bòssia rep un altre afluent, abans d'abocar-se en el Flamisell a Senterada. Es tracta del barranc de Naens, que marca una vall en el centre de la qual es troba el poble d'aquest nom. El barranc de Naens neix al vessant nord del Serrat de Sant Nicolau, a prop de les bordes de Pillard i de Mentui, i es forma a la Font de la Foradada, on rep, a més, l'afluència de la Llau de les Baneres i del barranc de la Foradada, a la capçalera. Més endavant, rep les aigües -quan en porta- de la Llau de Sant Martí, a prop i a ponent del poble de Naens, la Llau de Roca Canera, a migdia mateix de Naens, i de la Llaveta de les Segueleres ja poc abans d'abocar-se en el Bòssia.

El límit nord d'aquesta vall és el descrit anteriorment com a límit sud de la vall del Cadolla, i el sud, que arrenca de l'extrem de llevant del Serrat de Coscollola, està format pel Serrat de Sant Nicolau, el Serrat de l'Espinau, el Bolcador (sota del qual hi ha el poble de Burguet).

Els barrancs a ponent del poble de Senterada[modifica | modifica el codi]

Sota i a llevant de Burguet, es formen dos barrancs, el de la Vinyassa i el de la Font d'Avall, que marquen una vall tancada al nord per la carena del poble de Burguet, i al sud, pels serrats del Fener i del Rofes. Aquest darrer va a parar just a l'extrem meridional del poble de Senterada.

La vall del Flamisell[modifica | modifica el codi]

Ja en la vall del Flamisell, a ran de Senterada arriba al riu des de llevant el barranc de Comadars. Des de ponent hi aflueixen el barranc de Sant Bartomeu, que s'aboca en el Flamisell just on hi ha la Presa de Senterada. Aquesta vall està emmarcada pels serrats del Fener i del Rofes, i al sud, pel Serrat de Collvinyes.

Més al sud es forma el barranc de Cérvoles (en alguns mapes anomenat barranc de la Plana), delimitat al sud per la carena on hi ha el poble de Cérvoles, i al nord pel de Collvinyes, i encara més al sud, procedent de llevant, el barranc de les Roureres. Encara més al sud, ara de llevant, rep el barranc de la Vinyassa, capçalera del barranc de les Canals. Aquest barranc també forma una profunda vall, a la capçalera del qual hi ha la Capcera. Gairebé al mateix lloc, aquest des de llevant, arriba el barranc de Sant Joan, que té el poble de Lluçà damunt de la carena que delimita la vall pel nord, i el de Reguard a la que la delimita pel sud.

Encara més a migdia, del costat de ponent, davalla el barranc de l'Escalella, que forma un circ ben arrodonit a la capçalera, sota el Codó, de 1.326,8 m. alt., i de llevant, el barranc dels Molinassos, que baixa de prop de Montsor. A l'extrem sud-oest del terme hi ha, encara, la meitat de la vall de la capçalera del barranc de Fontallaus, i al sud-est, la vall del barranc de Moró, la major part en terme de Senterada.

L'enclavament de Larén[modifica | modifica el codi]

Aquest enclavament està constituït pels vessants sud-occidental de la Serra de Santa Bàrbara, constituït pel Tossal de Sernovals, de 1.612,3 m. alt., i el de Santa Bàrbara, de 1.612,9. A partir d'aquest serrat, que fa de límit nord de l'enclavament, baixen tres serrats cap al sud-oest: el Ban de Larén, el Serrat de Borullars i el Serrat del Far, tot i que aquest només al seu extrem més alt, on fa de termenal.

D'aquest complex muntanyós baixa cap a ponent el barranc de la Collada, afluent del de Sant Genís, que acull el poble de Larén. Cap al sud, a part dels barrancs que marquen el límit de l'enclavament, davalla el barranc de Borullars, entre els ja esmentats Ban de Larén i Serrat de Borullars.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Burguet 2
Cadolla 3
Cérvoles 5
Larén 3
Lluçà 5
Naens 13
Puigcerver 5
Reguard 5
Senterada 72
Font: Municat
Pobles del terme de Senterada
Senterada  

El poble de Senterada[modifica | modifica el codi]

Senterada, vers 1915
Senterada, el 2009

El poble de Senterada, com ha quedat reflectit a l'apartat d'Etimologia es formà a partir del monestir visigòtic de Santa Grata. D'aquest monestir, n'han quedat algunes restes, si bé són posteriors a l'època visigòtica. A més, la parròquia del poble continua en certa manera vinculada a santa Grata, actualment amb el nom de la Mare de Déu de Gràcia, o de l'equivalent Santa Maria de Gràcia.

Dins del poble de Senterada hi ha, a més de l'església parroquial i les restes de Santa Grata, una capella també dedicada a la mateixa santa, i la capella de sant Víctor, al cementiri de la població.

Els altres pobles del terme[modifica | modifica el codi]

Cadascun dels altres pobles del terme, així com dels que ara ja són despoblats, tenen el seu article corresponent. Cal destacar, a més, dins del terme de Senterada, les restes del monestir de Sant Genís de Bellera.

Història[modifica | modifica el codi]

La prehistòria ha deixat diverses mostres, en el terme de Senterada: els dòlmens de la Casa Encantada i de Mas Pallarès, a Cadolla, del Dolmen de Sant Roc, o Cabaneta del Moro, a Cérvoles, i de la Cabana del Moro, a Reguard.

Com ja ha quedat anteriorment apuntat, el monestir visigòtic de Santa Grata és l'origen, històric i lingüístic, de l'actual Senterada. Al voltant del monestir degué formar-se una primera població, que, en desaparèixer el monestir primigeni, n'adoptà l'església com a parroquial, cosa que consolidà aquella primera població. El fet que el lloc on s'assenta Senterada fos una cruïlla d'importants camins de comunicació i, alhora, confluència del riu Bòssia i del Flamisell, ajuda a entendre que fos un lloc idoni per a una població.

En el fogatjament del 1381, Senterada és esmentat dins de la baronia de Bellera. En el del 1553, consten a Sancterada 5 focs[3] (uns 25 habitants). El 1718 havia passat a mans dels barons de Sant Vicenç, com tota la baronia de Bellera, i dels Ducs de Cardona. El 1831, a la fi de l'Antic règim, consta com a domini del Marquès de la Manresana, hereu dels Bellera i dels Sant Vicenç. En tots els documents apareix sempre Larén unit a Senterada, cosa que pot justificar l'existència d'aquell enclavament.

Segell municipal de vers el 1900

En una relació del 1831, de Senterada només consta que era domini del marquès de la Manresana.

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz, del 1845,[4] es diu que Senterada és un poble de clima sa situat dins de la vall on conflueixen els rius de Vall de Capdella amb el de Sarroca, formant el Flamisell. Està arrecerat dels vents del nord per una muntanya. Madoz diu que hi havia 12 cases, en el poble. El terreny és aspre, trencat, fluix i de mala qualitat. S'hi podien comptar 150 jornals de conreu. La collita consistia en blat, sègol, ordi, poca fruita i una mina de guix. Hi ha pesca de truites i barbs, tres telers i un batà. La població era de 6 veïns (caps de família) i 51 ànimes (habitants).

Vers 1900,[5] Senterada tenia 265 edificis, amb 466 habitants de fet i 480 de dret, dels quals 54 cases amb 126 persones eren al mateix Senterada. En aquell moment hi havia escola de nois i de noies, en la qual aquests infants compartien aula en una àmplia franja d'edat.

Escut antic de Senterada, anterior al 1988

Composició de l'ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

  • Antoni Colell (1894)
  • Francesc Coll (1899)
  • Agustí Abrantes Mentuy (19.4.1979 - 9.6.1987)
  • Pius Escales Franch (30.6.1987 - 25.5.1991)
  • Víctor Carrió Nus (15.6.1991 - 24.5.2003)
  • Maria Lourdes Servent Pedescoll (14.6.2003 - 26.5.2007)
  • Antoni Toló i Cierco (16.6.2007 - actualitat)

Regidors[modifica | modifica el codi]

Des de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 1979, l'Ajuntament de Sarroca de Bellera ha tingut els regidors següents: Agustí Abrantes Mentuy, Maria Àngels Agullana Torres, Joan Carrió Franch, Víctor Carrió Nus, Anna Maria Escales Bruna, Joan Escales Font, Pius Escales Franch, Mireia Font i Vidal, Josep Gasa Llusà, Joan Jordana Boneta, José Martínez Ariño, Genís Palau i Agullana, Josep Maria Plancheria Juanmartí, Pere Salomó Montsó, Maria Lourdes Servent Pedescoll, Teresa Soler Giol, Francesc Suranell Molí, Enrique Tartera Vilana, Gregori Toló Canut, Antoni Toló Cierco i Àngels Vidal Rollan.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Senterada, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
IpS-PM Antoni Toló Cierco 52 2 82,54
R-AM Genís Palau i Agullana 37 2 58,73
CiU Josep Gasa i Llusà 26 1 41,27
Total 125 5
  • Antoni Toló Cierco (IxS-PM), alcalde
  • Juan Jordana Boneta (IxS-PM), regidor. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Genís Palau i Agullana (R-AM), regidor
  • Pere Salomó i Monsó (R-AM), regidor
  • Josep Gasa Llusà (CiU), regidor

Demografia[modifica | modifica el codi]

Les següents dades que es tenen de Senterada són de darreries de l'edat mitjana i primers segles de l'moderna: 36 focs (uns 180 habitants) el 1497, 50 (250 h.) el 1515 i 34 (170 h.) el 1553. El 1718 ja hi consten 226 habitants, que són 313 el 1787. El 1860 s'hi assoleix el màxim històric: 798 persones, i, a partir d'aquell moment, la població comença a minvar: 466 el 1900, va augmentar el 1930 a 611, i ja ha continuat davallant fins a l'actualitat: 412 el 1950, 359 el 1960, 204 el 1970, 167 el 1975, 163 el 1981, 108 el 1992, 102 el 2002 i 126 el 2006, amb un lleuger creixement els últims anys.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
36 50 34 334 313 770 722 711 466 502
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
543 611 479 412 359 204 166 116 108 112
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
117 116 112 102 93 126 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Monestir de Santa Grata de Senterada: antic monestir a l'indret de la seva església parroquial de Santa Maria. En aquest lloc, a la confluència del riu Bellera i el Flamicell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a Santa Grata. A la fi del segle XIII ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parròquia de domini directe de la mitra d'Urgell.
  • Els dòlmens de Senterada
  • El pont del Diable, al límit entre l'enclavament de Larén, de Senterada, i Sarroca de Bellera, prop i al sud-oest de les ruïnes de Sant Genís de Bellera.
  • Sant Genís de Bellera: antic monestir benedictí, actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Genís o de Torres.
  • Burguet, poble que, amb Cérvoles, havia format municipi al segle XIX.
  • Cadolla i la quadra de Miravet, poble i antic municipi.
  • Cérvoles: poble recentment despoblat, aturonat a 1.174 m. d'altitud, a la dreta del Flamisell. La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí.
  • Larén, poble i enclavament entre Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, amb l'antic monestir de Sant Genís de Bellera.
  • Lluçà, poble a la vall del Flamisell, al nord de Reguard.
  • Naens, poble disseminat situat als contraforts de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla. De la parròquia de Sant Esteve depèn l'església de Cadolla.
  • Puigcerver: al vessant occidental de la serra de Peracalç. L'església (Sant Salvador) correspon a la parròquia de Senterada.
  • Reguard: poble en vies de despoblament, enlairat a 812 m alt a l'esquerra del Flamisell al sud de Lluça. L'església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.

Activitat econòmica[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica tradicional de Senterada era pràcticament tota lligada a l'agricultura d'autoconsum i la ramaderia. A més, hi havia molins fariners a Cérvoles i Naens, i tres telers i un molí draper a Senterada. Completava el panorama econòmic l'extracció de guix, a Cadolla, Larén, Naens i Senterada (partida de la Gessera o Guixera).

En una relació de vers 1900 (l'obra citada de Ceferí Rocafort), es dóna molta importància als boscos de Senterada. Entre els comunals, s'hi esmenten lo Cap de Terme, de Puigcerver, de 185 hectàrees; els de Molines, Moror i les Obagues de Sant Joan, de Reguard, amb 437, i la Muntanya de Cérvoles i Burguet, amb 792. A més, també n'hi havia d'alienables (es podien vendre, a causa de la desamortització: la Serra, de Senterada, de 48 ha., i lo Tosal, de Larén, amb 50.

En aquell mateix moment, a Senterada hi havia una fàbrica de filats i teixits de llana, dos molins de farina, i diverses guixeres,

Actualment pràcticament totes aquestes activitats estan abandonades, i l'agricultura s'ha especialitzat en conreus de muntanya per a alimentació de bestiar vacum (343 ha. dedicades a farratges, 300 a pastures, i tan sols 30 per a cereals). A més, hi ha 2.000 ha. de terreny forestal, una part important repoblades amb pins per organismes oficials. Hi havia també una piscifactoria, que fou molt malmesa per les riuades del 1982, i una captació d'aigua, a la presa de Senterada, per conduir aigua cap a la central de la Pobla de Segur. Des de fa uns 25 anys, ha crescut el sector turístic: ha crescut notablement el nombre de segones residències, inclosos alguns blocs d'apartaments.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Senterada sempre havia estat terra de bons músics populars. Cal destacar-ne Candi Gabarrell, que es movia sobretot per les valls de Cabdella i Manyanet, amb el seu acordió, animant els balls on era cridat, Antoni Toló qui, més recentment, ha fet la mateixa funció amb el seu acordió i amb un orgue electrònic, així com Joan Coixet, més enrere en el temps, que deixà bones empremtes en el seu pas pels pobles amb el seu acordió.

En l'aspecte religiós, a Senterada se celebrava molt la festa de sant Víctor, copatró del poble, molts invocat a les èpoques de greus malalties que assolaven el territori. Es conserven els goigs populars que se li cantaven, un tros dels quals fa:

«

Pastor sou de l'Església,
i també nostre Patró
guardeu-nos de la pesta
i del dimoni traïor;
de Senterada sou advocat
dirigiu-nos amb fervor:
Siau nostra llum i guia
Papa i màrtir Sant Víctor

»
— Text populars, Goigs de Sant Víctor

A Senterada Joan Amades, va recollir-hi, transcriure i fer els dibuixos corresponents sobre el vestuari i els passos del ball, un Ball de bastons, també anomenat Ball de l'hereu Riera. El reprodueix Joan Bellmunt, en el llibre citat a la bibliografia, així com el mateix Joan Amades en la seva coneguda obra enciclopèdia del Costumari.

La diada de Sant Joan també havia donat peu a un ball rodó propi de Senterada, la melodia del qual també està recollida en el llibre de Bellmunt.

Senterada apareix esmentat en el Romanço de la Vall Fosca de Jaume Arnella. El tros que cita Senterada diu així:

«

Si veniu per Senterada,
la Vall comença, per fi,
arribant a La Pobleta,
Pobleta de Bellveí.

»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

Podeu trobar l'inici del romanço a l'article de la Vall Fosca, i la continuació, al de Cabdella.

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Serveis turístics[modifica | modifica el codi]

Senterada compta amb una gran oferta d'oci i d'allotjament, restauració i serveis. Té grans zones enjardinades i instal·lacions esportives.

Pel que fa a l'allotjament, hi ha el Càmping Senterada, a llevant del poble i a l'esquerra del Flamisell, els apartaments Roca Bella i quatre cases d'allotjament rural: Casa Leonardo, Casa Parranxo, Casa Rutgé i la Fàbrica (algunes disposes de pàgina web).

Des del punt de vista de restauració, cal comptar amb el Bar-Restaurant Flamisell.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Sarroca de Bellera està comunicada a través de la carretera N-260 amb la Pobla de Segur, al sud-est, i amb el Pont de Suert, al nord-oest. A més, de la mateixa població de Senterada surt cap al nord-est la carretera L-503, de Senterada a Cabdella, que recorre de sud a nord la Vall Fosca, el terme municipal de la Torre de Cabdella.

A part d'aquestes carreteres oficials, hi ha algunes pistes forestals en bon estat, asfaltades i ben practicables, que duen als diferents pobles que formen aquest municipi, que estan esmentades en cadascun dels articles dedicats als pobles i caseries del terme de Senterada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  2. Coromines 1997.
  3. Mossèn Pere Joan, vicari, mestre Joan Forats, Joanico de la Nina, Pere Canut i Perelo Taverner. Iglésias 1981, p. 89.
  4. Madoz 1845.
  5. Rocafort, 1918.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Senterada Modifica l'enllaç a Wikidata