Senyoreta en desgràcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSenyoreta en desgràcia
A Damsel in Distress
A-Damsel-in-Distress-1937.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció George Stevens
Protagonistes
Director artístic Van Nest Polglase i Carroll Clark (associat)
Producció Pandro S. Berman
Guió P.G. Wodehouse, Ernest Pagano i S.K. Lauren
Música George Gershwin i (no surt als crèdits) Robert Russell Bennett
Fotografia Joseph H. August
Muntatge Henry Berman
Productora RKO Pictures
Distribuïdor RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1937
Durada 98 min.
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere cinema musical i pel·lícula de comèdia
Lloc de la narració Londres
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0028757 Filmaffinity: 951463 Allocine: 4011 Rottentomatoes: m/damsel_in_distress Allmovie: v12020 TCM: 3221 TV.com: movies/a-damsel-in-distress
Modifica les dades a Wikidata

Senyoreta en desgràcia (original: A Damsel in Distress) és una pel·lícula musical de George Stevens, inspirada en la novel·la de P.G. Wodehouse, posant en escena Fred Astaire, Joan Fontaine, Gracia Allen i George Burns, estrenada el 1937 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

En el transcurs d'una gira a Londres, una estrella de Broadway recull una jove hereva trobada al seu taxi. Jerry, un compositor estatunidenc de gran èxit, es troba per feina a Londres. Un dia es cola en el seu taxi una noia, que està tractant d'escapar d'algú. La noia desapareix gairebé immediatament, deixant Jerry molt impressionat. Jerry, juntament amb una de les ballarines de la revista on treballa, va al camp a visitar un castell. És la propietat de Lady Alice, la noia del taxi. El compositor intenta deixar un missatge a un home que es confon amb el jardiner, però és Lord Marshmorton, dedicat a treballar al jardí. Mentre Jerry intenta conquerir la bella Gracie, la ballarina conquista el madur Lord. La història acaba amb dos matrimonis anglo-americans.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

  • 1938. Oscar a la millor direcció de dansa per Hermes Pan per "Fun House"

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula no va ser un gran èxit comercial contràriament a les expectatives de l'estudi.
  • Fred Astaire esperava des de feia molt de temps rodar una pel·lícula sense Ginger Rogers.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]