Joseph Blatter

Joseph Blatter

Nom original	(de) Josef «Sepp» Blatter
Biografia
Naixement	10 març 1936 (88 anys) Visp (Suïssa)
President de la FIFA
8 juny 1998 – 8 octubre 2015 ← João Havelange – Gianni Infantino →
Secretari General de la FIFA
1981 – 1998 ← Helmut Käser (en) – Michel Zen-Ruffinen (en)  →
Dades personals
Residència	Zúric
Grup ètnic	Suïssos
Formació	Universitat de Lausana - grau universitari (–1959) HEC Lausanne (en) - economia general (–1958)
Activitat
Ocupació	oficial d'esport, polític, economista, jugador d'hoquei sobre gel
Membre de	Comitè Olímpic Internacional
Esport	futbol hoquei sobre gel
Premis (24 agost 2013)  Orde del Príncep Iaroslav el Savi, 2a classe Conferit per Víktor Ianukòvitx../... 38+
Signatura

Joseph Blatter (Visp, Suïssa, 10 de març de 1936) és un dirigent de futbol suís, expresident de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA).

Biografia

Els primers anys

Va estudiar a Saint-Maurice i Sion a la seva Valais natal. Es diplomà en comerç i economia política a la Facultat de Dret de la Universitat de Lausana, esdevenint director de relacions públiques a l'oficina de turisme de Valais. El 1964 va ser nomenat secretari general de la Federació suïssa d'hoquei gel. El 1970 va entrar a la direcció del Neuchâtel Xamax FC. Va participar en l'organització dels Jocs Olímpics de 1972 i 1976, treballant també com a director tècnic a la FIFA després de deixar la direcció del Neuchâtel Xamax FC, el 1975. El 1981 va ser nomenat Secretari General de la FIFA sota la presidència del brasiler João Havelange i fins al 1998, que va passar a ser-ne el president.

Va jugar a futbol a les categories amateurs de Suïssa, des de 1948 fins a 1971.

Presidència de la FIFA

Com a president de la FIFA, va dir després del Mundial de Sud-àfrica de 2010 que obriria el debat de l'ús de la tecnologia per a determinar els gols o no, en referència a les errades d'arbitratge que van patir Anglaterra i Mèxic.

Presumpta corrupció

El gener de 2013, la revista francesa France Football va destapar l'escàndol de corrupció conegut com a Cas Qatargate. Segons els autors del reportatge, Sepp Blatter hauria estat un dels deu principals actors en la compra de vots per a l'adjudicació de Qatar com a seu de la Copa del Món de Futbol de 2022.

El 2 de juny de 2015, només cinc dies després d'haver estat reelegit president de la FIFA, va renunciar al càrrec al·legant que no sentia tenir el suport del sector, i enmig d'una greu crisi de la institució després de la recent detenció de set alts càrrecs de la FIFA a Suïssa, a petició de la justícia estatunidenca, que els acusava de corrupció.

El desembre de 2015, el Comitè d'Ètica de la FIFA va sancionar a Sepp Blatter i el president de la UEFA, Michel Platini, a vuit anys d'inhabilitació per a exercir qualsevol activitat relacionada amb el futbol. La decisió tenia a veure amb el presumpte pagament de dos milions de francs suïssos que la FIFA hauria fet a Platini l'any 2011 i que Blatter no hauria pogut justifdicar.

El febrer de 2016, el comitè d'apel·lació de la FIFA va rebaixar-li de vuit a sis anys la pena d'inhabilitació, li va imposar una multa de 50.000 francs suïssos i va rebutjar la petició de l'òrgan d'instrucció d'inhabilitar-lo a perpetuïtat.

El juny de 2016 es va fer públic un informe de la FIFA que denunciava la corrupció del president Blatter i els seus dos últims secretaris generals, Jérôme Valke i Markus Kattner, que s'haurien embutxacat uns 80 milions de dòlars entre salaris fixos i primes durant els últims cinc anys.