Septet (Beethoven)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióSeptet
Forma musical septet Tradueix
Tonalitat Mi bemoll major
Compositor Ludwig van Beethoven
Instrumentació clarinet, trompa, fagot, violí, viola, violoncel i contrabaix
Més informació
Allmusic mc0002371497
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El Septet per a corda i vent en mi bemoll major, opus 20, de Ludwig van Beethoven, és un septet per a violí, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, trompa i fagot. Va ser compost entre 1799 i 1800 i va ser publicat el 1802 amb una dedicatòria a l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria.

Contemporani de la Primera Simfonia, el Septet va tenir un èxit considerable i va rebre els elogis de la crítica. Obra de la finals del primer període creador de Beethoven, és d'un estil clàssic però bastant elaborat. Molts anys després Beethoven va comentar de la seva composició: «Allà hi ha molta imaginació però poc art».[1]

L'obra té sis moviments:

  1. Adagio. Allegro con brio
  2. Adagio cantabile
  3. Tempo di menuetto
  4. Tema con variazioni : Andante
  5. Scherzo : Allegro molto e vivace
  6. Andante con moto alla marcia. Presto

El tema principal del tercer moviment Beethoven el va fer servir també a la Sonata per a piano núm. 20.

Referències[modifica]

  1. Massin J. et B.: Ludwig van Beethoven, Fayard, 1967, p. 616

Enllaços externs[modifica]