Septet (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSeptet
Forma musicalseptet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TonalitatMi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Creació1799 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1802 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOpus Modifica el valor a Wikidata 20 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióclarinet, trompa, fagot, violí, viola, violoncel i contrabaix Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Septet_in_E-flat_major,_Op.20_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002371497 Modifica els identificadors a Wikidata

El Septet per a corda i vent en mi bemoll major, opus 20, de Ludwig van Beethoven, és un septet per a violí, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, trompa i fagot. Va ser compost entre 1799 i 1800 i va ser publicat el 1802 amb una dedicatòria a l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria.

Contemporani de la Primera Simfonia, el Septet va tenir un èxit considerable i va rebre els elogis de la crítica. Obra de la finals del primer període creador de Beethoven, és d'un estil clàssic però bastant elaborat. Molts anys després Beethoven va comentar de la seva composició: «Allà hi ha molta imaginació però poc art».[1]

L'obra té sis moviments:

  1. Adagio. Allegro con brio
  2. Adagio cantabile
  3. Tempo di menuetto
  4. Tema con variazioni : Andante
  5. Scherzo : Allegro molto e vivace
  6. Andante con moto alla marcia. Presto

El tema principal del tercer moviment Beethoven el va fer servir també a la Sonata per a piano núm. 20.

Referències[modifica]

  1. Massin J. et B.: Ludwig van Beethoven, Fayard, 1967, p. 616

Enllaços externs[modifica]