Mycosphaerella graminicola
 Mycosphaerella graminicola en les fulles del blat  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Dothideomycetes |
| Ordre | Capnodiales |
| Família | Mycosphaerellaceae |
| Gènere | Mycosphaerella |
| Espècie | Mycosphaerella graminicola (Fuckel) J. Schröt., (1894)[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Mycosphaerella graminicola, sinònim: Septoria tritici, és una espècie de fong filamentós, un ascomicet dins la família Mycosphaerellaceae. És un fitopatogen del blat en concret ataca les seves fulles i resulta una malaltia difícil de controlar per la resistència als fugicides. Actualment és una de les malalties més importants del blat i és un dels fongs fitopatogens més importants del món.[8]
El 2011, Quaedvlieg et al. van fer servir una nova combinació per aquesta espècie: Zymoseptoria tritici (Desm.) Quaedvlieg & Crous, 2011.[9]
Descripció[modifica]
Aquest fong causa la septoriosi amb taques necròtiques a les fulles del blat.[10] Aquestes taques contenen picnidis asexuals i pseudotecis sexuals.[10]
L'estadi aexual (anamorf, abans rebia el nom de Septoria tritici): Les picnidiòspores que mesuren 1,7-3,4 x 39-86 μm germinen de forma lateral o teminal.[11]
L'estadi sexual (teleomorf): Els peritecis són globosos i fan 68-114 μm de diàmetre.[11]
Genètica[modifica]
Mycosphaerella graminicola representa un model intrigant pels estudis gènètics en els fongs fitopatògens.[10] Són fongs haploides.[10]
Se’n va sequenciar el genoma l'any 2011 el qual té una llargada de 39,7 Mb,[12] El genoma conté 21 cromosomes,[12] que és el nombre més gros troba en ascomicets.[10]
Un aspecte vistós de la genètica de Mycosphaerella graminicola és la presència de molts cromosomes dispensables (“dispensable chromosome”).[12]
El genoma de Mycosphaerella graminicola comparat amb altres fitopatogens conté pocs gens per trencar la paret cel·lular de les plantes, cosa que le fa més similar als endòfits que als patogens.[12] Godwin et al. (2011)[12]
Evolució[modifica]
El fong Mycosphaerella graminicola ha estat un patogen del blat des de la domesticació de la planta 10.000–12.000 anys enrear.[8] El llinatge infecciós emergí de fitopatògens relacionats que infetaven les herbes silvestres[8] Hi va haver coevolució i es va estendre globalment com ho va fer el blat.[8] Mycosphaerella graminicola mostra un alt grau d'especificitat per l'hoste i de virulència.[8]
La subespècie 1, la més relacionada, de Mycosphaerella graminicola[8] es va aïllar a l'Iran de dues espècies de gramínies Agropyron repens i Dactylis glomerata que creixien properes a un cam de blat cultivat (Triticum aestivum).[8]
Cicle vital[modifica]
Al contrari que altres fitopatògens, Mycosphaerella graminicola infecta a través de l'estoma més que no pas per penetració directa i ha un llarg període latent de dues setmanes després de la infecció[12] El pas de la biotrofia a la necrotrofia és una característica inusual compartida amb la majoria dels fongs del gènere Mycosphaerella.[12]
S'ha suggerit que les ascòspores de Mycosphaerella graminicola s'haurin estès amb els vents dominants (d'oest a est) per tota Europa.[13]
Referències[modifica]
Aquest article incorpora text CC-BY-2.5 de les referències[12][13][8][10]
- ↑ Schröter J. (1894). In: Cohn, "Kryptogamen-Flora von Schlesien" (Breslau) 3-2(9): 257-384. page 340.
- ↑ Saccardo P. A. (1884). Syll. fung. (Abellini) 3: 561.
- ↑ Desmazières J. B. H. J. (1842). "Neuvième notice sur quelques plantes cryptogames, la plupart inédites, récemment découvertes en France, et que vont paraître en nature dans la collection publiée par l'auteur". Annales Des Sciences Naturelles, Bot., sér. 2, 17: 91-118. page 107.
- ↑ Berk. & Curtis M. A. (1874). N. Amer. Fung.: no. 441 bis.
- ↑ Sprague R. & Johnson A. G. (1944). In: Sprague, Ore. St. Monog., Bot. 6: 32.
- ↑ Fuckel (1865). Fungi rhenani exsic.: no. 1578.
- ↑ Fuckel (1870). Jb. nassau. Ver. Naturk. 23-24: 101.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Stukenbrock E.H., Jørgensen F.G., Zala M., Hansen T.T., McDonald B.A. & Schierup M.H. (2010). "Whole-Genome and Chromosome Evolution Associated with Host Adaptation and Speciation of the Wheat Pathogen Mycosphaerella graminicola". PLoS Genetics 6(12): e1001189. doi:10.1371/journal.pgen.1001189
- ↑ Plantilla:Cite PMID
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Wittenberg A.H.J., van der Lee T.A.J., Ben M'Barek S., Ware S.B., Goodwin S.B., et al. (2009). "Meiosis Drives Extraordinary Genome Plasticity in the Haploid Fungal Plant Pathogen Mycosphaerella graminicola". PLoS ONE 4(6): e5863. doi:10.1371/journal.pone.0005863
- ↑ 11,0 11,1 Wiese, M.V.. Compendium of wheat diseases. American Phytopathological Society, 1987, p. 124.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 Goodwin S.B., Ben M'Barek S., Dhillon B., Wittenberg A.H.J., Crane C.F., et al. (2011). "Finished Genome of the Fungal Wheat Pathogen Mycosphaerella graminicola Reveals Dispensome Structure, Chromosome Plasticity, and Stealth Pathogenesis". PLoS Genetics 7(6): e1002070. doi:10.1371/journal.pgen.1002070
- ↑ 13,0 13,1 Mullins J. G. L., Parker J. E., Cools H. J., Togawa R. C., Lucas J. A., et al. (2011). "Molecular Modelling of the Emergence of Azole Resistance in Mycosphaerella graminicola". PLoS ONE 6(6): e20973. doi:10.1371/journal.pone.0020973
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mycosphaerella graminicola |
- Plantilla:MycoBank
- Plantilla:Index Fungorum
- USDA ARS Fungal Database
- Van Ginkel, M.; A. McNab, J. Krupinsky. Septoria and stagonospora diseases of cereals: A compilation of global research. CIMMYT, 1999, p. 186pp.
- Orton E. S., Sian Deller S. & Brown J. K. M. (2011). "Mycosphaerella graminicola: from genomics to disease control". Molecular Plant Pathology 12(5): 413-424. doi:10.1111/j.1364-3703.2010.00688.x.