Cultura dels sepulcres de fossa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sepulcre de fossa)
Salta a la navegació Salta a la cerca

La cultura dels sepulcres de fossa es va establir a Catalunya cap al 3000 aC alhora que al País Valencià es mantenia la cultura neolítica oriental anterior.[1]

Es tracte de comunitats agrícoles ramaderes. No vivien en coves sinó en assentaments de cabanes prop dels camps. Es creu que van venir de Suïssa i el nord d'Itàlia, on el sistema d'enterrament i alguns elements de la ceràmica (com els vasos de boca quadrada) també es donaven.

No se'n coneixen poblats o cabanes, però sí les estructures funeràries: cada tomba tenia una fossa cavada a terra amb unes lloses que o bé cobrien només la fossa o formaven una estructura arquitectònica més complexa de caràcter megalític amb cambra, protegint els individus inhumats. Aquestes estructures formades completament per lloses són anomenades per la seva morfologia cista (n'apareixen bastants exemples a la part del Solsonès, formant un subgrup cultural). D'aquest tipus de registre funerari podem trobar documentat un o dos individus normalment, encara que en el cas del grup solsonià podem trobar reaprofitament de la mateixa cambra. Els cossos es troben col·locats dins la tomba arrupits amb els braços i les cames flexionats o d'una altra manera decubit supi. Les morfologies d'estructures funeràries i els aixovars que s'hi troben en relació són tots molt similars. L'aixovar consisteix en ceràmiques llises sense decoració, destrals o destraletes de corniana, puntes de fletxa de sílex, nuclis de sílex melat, ganivets, punxons d'os i denes fetes de l'anomenada cal·laita o variscita, segurament originària de l'explotació de les mines de Can Tintoré (Gavà, Baix Llobregat).

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «sepulcre de fossa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2018].