Serenata núm. 9 (Mozart)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composició'Serenata núm. 9
«Posthorn»
Posthorn-echt.jpg
Un corn de posta, en alemany «Posthorn», dona el sobrenom a la serenata.
Forma musicalSerenata
TonalitatRe major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1779
Data de publicació3 agost 1779 Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 320
Durada45'
Instrumentació2 flautes, un flautí, 2 oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, un corn de posta, timbales i corda.
IMSLP: Serenade_in_D_major,_K.320_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica els identificadors a Wikidata

La Serenata per a orquestra núm. 9 en re major, K. 320, anomenada Serenata «Posthorn», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita a Salzburg l'any 1779. El manuscrit data del 3 d'agost de 1779 i fou interpretada com a finalmusik d'unes cerimònies realitzades a la Universitat de Salzburg aquell mateix any.[1]

La serenata està escrita per a dues flautes, un flautí, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, un corn de posta, timbales i corda. La seva interpretació sol durar uns 45 minuts aproximadament.

Estructura[modifica]

Consta de set moviments:

  1. Adagio maestoso - Allegro amb spirito
  2. Minuetto
  3. Concertante: Andante grazioso, en sol major.
  4. Rondeau: Allegro ma non troppo, en sol major.
  5. Andantino, en re menor.
  6. Minuetto - Trio I i II
  7. Finale: Presto

Els moviments Concertante i Rondeau es caracteritzen per unes seccions concertants força prominents per a flauta i oboè.

El primer trio del segon minuet es caracteritza pel diàleg que es produeix entre el solo del flautí (o píccolo) i l'orquestra. El segon trio del segon minuet presenta un solo de corn de posta, detall que dóna el seu sobrenom a la serenata.

Referències[modifica]

  1. Sadie, Stanley. Mozart: The Early Years, 1756–1781, p. 503-505, Nova York: W.W. Norton & Co. (2006) ISBN 0-393-06112-4

Enllaços externs[modifica]