Serenates (Brahms)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSerenates
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Tema del 1r mov. de la Serenata núm. 1
Forma musicalSerenata
TonalitatRe major modifica
CompositorJ. Brahms
Creació1858-1859
CatalogacióOp. 11 i 16
Durada40'-30'
Dedicat aClara Schumann
Format perSerenata núm. 1 (Brahms) i Serenade nr. 2 (en) Tradueix modifica

Les dues Serenates, op. 11 i 16, representen dos dels primers intents de Johannes Brahms d'escriure música orquestral. Ambdues daten de finals del anys 1850, específicament del període en el qual va treballar en la cort de Detmold i tenia accés a una orquestra.[1] Segons els seus biògrafs aquest període va ser tranquil i reposat, i a pesar que al mateix temps componia el diabòlic primer concert per a piano, va compondre algunes peces corals i el Sextet per a corda, Op. 18.

Serenata núm. 1 en re major, Op. 11[modifica]

Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf

La primera serenata va ser composta entre 1857 i 1858. La idea original era compondre un octet per a instruments solistes, però finalment la va arranjar per a orquestra.[2][3] Brahms va acabar l'arranjament per a gran orquestra el desembre de 1859.[4]

Conté sis moviments i dura aproximadament quaranta minuts.

Serenata núm. 2 en la major, Op. 16[modifica]

Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf
Orchesterwerke Romantik Themen.pdf

La segona serenata va ser escrita entre 1857 i 1860, i està dedicada a Clara Schumann.[5] Crida molt l'atenció la seva orquestració: sense timbales, trompetes, ni violins. En aquest sentit se li sol relacionar amb l'òpera Uthal de Étienne Nicolas Méhul.

En 1875 Brahms va revisar la partitura per a una nova edició que, en general, es fa servir actualment. Alguns autors han suggerit que la peculiar orquestració va ser producte d'aquesta revisió. D'altres, ho desmenteixen.[6]

La serenata consta de cinc moviments i dura aproximadament trenta minuts.[7]

  • Allegro moderato (la major)
  • Scherzo. Vivace (do major) – Trio (fa major)
  • Adagio non troppo (la menor)
  • Quasi menuetto (re major) – Trio (si sostingut menor)
  • Rondo. Allegro (la major)

Referències[modifica]

  1. Geiringer, p. 55
  2. Geiringer, pp. 249–250
  3. «Program Notes – Last Night of the Brahms». Riverdale Ensemble performance, 2002-11-16.
  4. Avins, Styra, ed. (1997), JOHANNES BRAHMS: Life and Letters, Oxford University Press, ISBN 0-19-816234-0, p. 193, footnote
  5. «Serenade No. 2 in A Major, Op. 16». Chicago Symphony Orchestra. [Consulta: 20 febrer 2018].
  6. Karl Geiringer, "Brahms: his life and work", Da Capo Press, 1984, pp. 250-251.
  7. «Serenade No.2, Op.16 (Brahms, Johannes)». International Music Score Library Project. [Consulta: 19 febrer 2018]. Sheet Music
Fonts
  • Geiringer, Karl. Brahms: His Life and Work – Third Enlarged Edition. New York: Da Capo Press, 1984. ISBN 978-0-306-80223-2. 

Enllaços externs[modifica]