Sergio Vilar Báguena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSergio Vilar Báguena
Biografia
Naixement18 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1998 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSociòleg Modifica el valor a Wikidata

Sergio Vilar Báguena (València, 18 de juny de 1935 - Barcelona, 22 d'octubre de 1998) va ser un sociòleg i escriptor valencià.[1]

Biografia[modifica]

Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de la Sorbona de París, va exercir com a professor d'ambdues matèries en aquest centre universitari. Autor de nombrosos articles i col·laboracions, va ser secretari de redacció de la revista Destino i Papeles de Son Armadans, dirigida per l'escriptor i premi Nobel, Camilo José Cela. Amb Cela va col·laborar en la revista trimestral El Extremali. Va ser col·laborador de diversos mitjans de comunicació: La Vanguardia, Mundo Diario, El País i Diario 16.

Militant de esquerres durant el franquisme, va treballar en la coordinació dels diversos partits socialistes, fonamentalment amb el Partit Socialista d'Euskadi, el Partido Socialista Popular i els diversos grups que constituirien posteriorment el Partit dels Socialistes de Catalunya. Durant la clandestinitat va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), i després del seu trasllat a Catalunya, va fer el propi en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), referent català del PCE. Va col·laborar a les pàgines culturals del setmanari comunista, Mundo Obrero. Durant la seva militància comunista va discrepar obertament dels mètodes analítics i organitzatius interns, optant en 1978 per donar-se de baixa com a militant.[2] Després d'intentar infructuosament obtenir plaça com a catedràtic a diverses universitats, va continuar escrivint. En 1986 va rebre el Premi Espejo de España per La década sorprendente. 1976-1986, un estudi sobre la transició espanyola.[3] Va morir a l'hospital de la Vall d'Hebrón d'una malaltia cardíaca el 22 d'octubre de 1998.[4]

Obres[modifica]

  • La década sorprendente. 1976-1986
  • La oposición a la dictadura, 1939-1969
  • El poder está en la calle (1968), pel que hagué d'exiliar-se a França
  • Cuba, socialismo y democracia (1973)
  • La naturaleza del franquismo (1977)
  • El viaje y la utopía (1985)
  • La universidad, entre el fraude y la irregularidad (1987)
  • El futuro de la cultura (1988)
  • El disidente (1981)
  • Por qué se ha destruido el PCE (1986).
  • Carta abierta al Rey Juan Carlos (1991),
  • La nueva racionalidad: comprender la complejidad con métodos transdisciplinarios (1997)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Santiago Lorén Esteban
Memoria parcial
Premi Espejo de España
1986
Succeït per:
Xavier Rubert de Ventós
El laberinto de la hispanidad