Serguí Loznítsia

De Viquipèdia
Infotaula de personaSerguí Loznítsia
Sergei Loznitsa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(be) Сяргей Уладзіміравіч Лазніца Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Barànavitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Gueràssimov de Cinematografia
Institut Politècnic de Kíiv Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, guionista, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webloznitsa.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0523665 Allocine: 215512 Allmovie: p243643 Modifica el valor a Wikidata

Serguí Loznítsia (en bielorús: Сяргей Уладзіміравіч Лазніца, en rus: Сергей Владимирович Лозница, en ucraïnès: Сергій Володимирович Лозниця; nascut el 5 de setembre de 1964) és un director de cinema ucraïnès[1] conegut pels seus documentals i pel·lícules dramàtiques.

Biografia[modifica]

Loznítsia va néixer el 5 de setembre de 1964 a la ciutat de Barànavitxi, a la República Socialista Soviètica de Bielorússia. En aquella època l'RSS de Bielorússia formava part de la Unió Soviètica. Més tard, la família Loznítsia es va traslladar a Kíiv (Ucraïna), on Loznítsia va acabar l'educació secundària.[2]

El 1987 es va graduar a l'Institut Politècnic de Kíiv com a matemàtic. Entre 1987 i 1991 va treballar a l'Institut de Cibernètica. Va desenvolupar sistemes experts, sistemes de disseny i treball en intel·ligència artificial. Al mateix temps actuava com a traductor del japonès.

El 1991 va ingressar al Departament de Direcció de Cinema de Ficció l'Institut Gueràssimov de Cinematografia, al taller de Nana Jorjadze. El 1997 es va graduar amb honors.[3]

L'any 2000 va treballador com a director de cinema documental a Sant Petersburg. L'any següent ell i la seva família es van traslladar a Alemanya.

El 2010 la seva pel·lícula Stxàstie Moió va ser seleccionada per a la competició principal del Festival de Canes de 2010.[4] La seva pel·lícula de 2012 V Tumane va competir per la Palma d'Or al Festival de Canes de 2012.[5][6] Maidan va tenir la seva estrena mundial en una projecció especial a Canes el maig de 2014. La cinta era una representació de les protestes populars de 2013-2014 a Kíiv i la seva repressió violenta.[7] El seu darrer documental és Babi Iar. Kontekst, creat amb l'ajuda del Centre Memorial de l'Holocaust de Babi Iar.[8]

Filmografia seleccionada[modifica]

Documentals[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Drac de Bronze del Festival de Cinema de Cracòvia (Segodnia Mi Postroim Dom, 1996)
  • Menció especial - Drac d'Or del Festival de Cinema de Cracòvia (Polustanok, 2000)
  • Gran Premi del Festival Internacional de Curtmetratges d'Oberhausen (Portret, 2002)
  • Coloma de Plata del Dok Leipzig (Portret, 2002)
  • Millor documental (menció especial) al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (Portret, 2003)
  • Premi Nika al millor documental (Blokada, 2006)
  • Drac d'Or del Festival de Cinema de Cracòvia (Blokada, 2006)
  • Millor documental del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (Artel, 2007)
  • Millor documental d'Europa Central i Oriental al Festival Internacional de Cinema Documental de Jihlava (Artel, 2007)
  • Corn d'Or del Festival de Cinema de Cracòvia(Predstavlenie, 2008)
  • Albercoc de Plata (premi especial) del Festival Internacional de Cinema d'Erevan (Stxàstie Moió, 2010)
  • Premi a la millor direcció del Kinotavr (Stxàstie Moió, 2010)
  • Gran Premi del Festival de Cinema Nits Negres de Tallinn (Stxàstie Moió, 2010)
  • Premi FIPRESCI del Festival de Canes (V Tumane, 2012)
  • Albercoc d'Or del Festival Internacional de Cinema d'Erevan (V Tumane, 2012)
  • Drac d'Or del Festival de Cinema de Cracòvia (Pismo, 2013)
  • Premi Michael Moore del Festival de Cinema d'Ann Arbor (The event, 2016)
  • Premi Buzz Wilson del Festival de Cinema de Traverse City (Austerlitz, 2016)
  • Premi Un Certain Regard a la millor direcció del Festival de Canes (Donbass, 2018)[13]
  • Piràmide de Plata del Festival Internacional de Cinema del Caire (Donbass, 2018)[14]
  • Paó d'Or a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema de l'Índia (Donbass, 2018)

Referències[modifica]

  1. «Sergei LOZNITSA». Cannes Film Festival. [Consulta: 17 juny 2016].
  2. «Sergei Loznitsa - Film director». [Consulta: 17 juny 2016].
  3. http://www.russiancinema.ru/template.php?dept_id=3&e_dept_id=1&e_person_id=1291 Arxivat 2011-11-27 a Wayback Machine. Sergei Loznitsa in the Encyclopedia of Russian Cinema
  4. http://edition.cnn.com/2010/SHOWBIZ/Movies/05/11/cannes.festival.introduction/ CNN: "Cannes 101: A film festival field guide"
  5. «2012 Official Selection». Cannes. [Consulta: 19 abril 2012].
  6. «Cannes Film Festival 2012 line-up announced». timeout. Arxivat de l'original el 2012-12-20. [Consulta: 19 abril 2012].
  7. filmcomment.com interview sergei loznitsa filmcomment
  8. The tragedy of Babi Yar in the film by Sergei Loznitsa (Russian), by Dmitry Volchek, RFE/RL.
  9. «Victory Day». Rotten Tomatoes.
  10. «The Trial». Rotten Tomatoes.
  11. «State Funeral». Rotten Tomatoes.
  12. The unification of the prison with the people (Russian), by Dmitry Volchek, RFE/RL
  13. Lodge, Guy. «Cannes: 'Border' Leads Un Certain Regard Award Winners». Variety, 18-05-2018. [Consulta: 18 maig 2017].
  14. Boas, Matthew. «Álvaro Brechner wins the Golden Pyramid at Cairo with A Twelve-Year Night». Cineuropa, 03-12-2018. [Consulta: 4 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]