Serguei Platónov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSerguei Platónov
Platonov S.F. 1913. Karl Bulla.jpg
Biografia
Naixement 16 juny 1860 (Julià)
Txerníhiv
Mort 10 gener 1933 (72 anys)
Samara (Rússia)
Lloc d'enterrament Q4145467 Tradueix
  Redactor en cap 

Dades personals
Formació Q58918586 Tradueix (–1882)
Activitat
Director de tesi Konstantin Bestujev-Riumin
Camp de treball Història de Rússia
Ocupació Historiador i pedagog
Ocupador Universitat Imperial de Sant Petersburg
Women's Pedagogical Institute Tradueix
Universitat Estatal de Sant Petersburg
Professors Vassili Sergueiévitx i Vasily Vasilievsky Tradueix
Alumnes Anatoli Guenko Tradueix, Boris Grekov Tradueix i Alexander Presnyakov Tradueix
Obra
Estudiant doctoral Ivan Lappo Tradueix, Alexander Presnyakov Tradueix, Nikolay Ulyanov Tradueix, Sergey Rozhdestvensky Tradueix, A. I. Zaozerskiĭ Tradueix, S. N. Chernov Tradueix i Boris Grekov Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Serguei Fiódorovitx Platónov, en rus: Сергей Фёдорович Платонов, (1860, Txernígov - 1933, Samara) fou un historiador rus que dirigí l'escola oficial d'historiografia imperial de Sant Petersburg abans i després de la Revolució d'Octubre de 1917.

Biografia[modifica]

Platónov va néixer a Txernígov, i estudià en una escola privada de Sant Petersburg fins al 1878, any en què entrà al departament d'història i filologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg fins al 1882.

Platónov entrà al Col·legi de Sant Petersburg d'historiografia russa, que posava especial interès en l'estudi i publicació de fonts històriques. Platónov aprovà la seva tesi doctoral el 1888 bo i escrivint sobre Velles llegendes i contes russos sobre els períodes tempestuosos del segle XVII com a font històrica, i guanyà el premi Uvarov de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

La carrera de Platónov va estar centrada en la Universitat de Sant Petersburg, on tingué una gran reputació pel seu treball sobre el Període tempestuós (1899) i l'Oprítxnina. Els llibres de text de Platónov, impecablement escrits i de fàcil lectura, suscitaren tanta popularitat que el tsar li demanà que ensenyés història als seus fills. El 1909 fou admès a l'Acadèmia Russa de les Ciències.

Al contrari de la majoria dels seus deixebles, Platónov no canvià el seu punt de vista després de la Revolució de 1917, i es mantingué al marge del corrent principal d'historiografia marxista, representada per Mikhaïl Pokrovski. Tot i això, li varen permetre administrar la Casa Puixkin (Institut de Literatura Russa) entre el 1925 i el 1929 i la Biblioteca de l'Acadèmia entre el 1925 i el 1928.

El 12 de gener del 1930 Platónov fou acusat de prendre part en una conspiració reialista, l'arrestaren i va haver d'exiliar-se a Samara, on va morir tres anys després. La majoria dels seus llibres han estat publicats després de la caiguda del règim soviètic.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Platónov Modifica l'enllaç a Wikidata