Serguei Tanéiev

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSerguei Tanéiev
Taneev.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Serguei Ivànovitx Tanéiev
25 de novembre de 1856
Vladímir
Mort 19 de juny de 1915(1915-06-19) (als 58 anys)
Diudkovo
Sepultura cementiri de Novodèvitxi
Alma mater Conservatori de Moscou
Activitat professional
Ocupació Compositor, musicòleg, professor de música, teòric de la música, catedràtic d'universitat, pianista i escriptor
Gènere Òpera i simfonia
Estil Romanticisme
Mestres Piotr Ilitx Txaikovski i Nikolai Rubinstein
Deixebles Aleksandr Skriabin, Modest Altschuler i Reinhold Glière
Instrument Piano
Obra
Obres destacades Q2275524
Q2740676
Q2916733
Trajectòria
Dades familiars
Parents
Modifica dades a Wikidata

Serguei Tanéiev (Vladímir, 25 de novembre de 1856 - Diudkovo, 19 de juny de 1915) fou un professor,compositor i hàbil pianista rus.

Comença els estudis[modifica]

El 1866 ingressa al Conservatori de Moscou on fou deixeble de Nikolai Rubinstein i Txaikovski, després de viatjar un cert temps acceptà el 1887 accepta una plaça en aquell establiment, en el que ensenyà successivament Harmonia, composició, instrumentació i contrapunt, sent a més, director del mateix establiment de 1885 a 1890, on formà tota una generació de músics russos que més tard serien molt coneguts per la seva categoria musical.

A vegades se'l confon amb el seu cosí llunyà Aleksandr Serguéievitx Tanéiev, (1850-1918), que també fou compositor, però de molta menys categoria que ell.

Ensems es va distingir com a competent professor, hàbil pianista i inspirat compositor. Com a mestre del contrapunt, dels seus escrit destaquen El contrapunt mòbil d'estil rigorós 1909. Entre les obres musicals destaquen:

Llista d'alumnes[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Tanéiev Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 35 (IBSN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1056 (ISBN 84-239-4580-4)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 1055 (ISBN 84 239-4552-9)