Serguei Vassilenko

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSerguei Vassilenko
Василенко Сергей Никифорович.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1872 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Vedénskoie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou
Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, musicòleg, pedagog musical, catedràtic i músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorConservatori de Moscou
Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnatoli Alexandrov Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0890487 Musicbrainz: a44353fb-85bf-47de-bafe-0238d6729ccd IMSLP: Category:Vasilenko,_Sergey Modifica el valor a Wikidata

Serguei Nikíforovitx Vassilenko, rus: Серге́й Ники́форович Василе́нко, (Moscou, 30 de març de 1872 - Moscou, 11 de març de 1965) va ser un compositor i professor de música rus i soviètic. Les seves composicions van mostrar una forta tendència cap al misticisme.

Després d'acabar la carrera de Lleis en la Universitat ingressà en el Conservatori el 1896, on estudià amb Serguei Tanéiev i Mikhaïl Ippolítov-Ivànov. El 1901 assolí la medalla d'or per la seva cantata La llegenda de la ciutat de Kítej, que més tard convertí en òpera i que fou estrenada a Moscou amb gran èxit. Director del teatre de l'Òpera d'aquella ciutat, organitzà i dirigí diverses sèries d'històrics concerts en col·laboració amb la Societat Imperial Russa de Música, sent nomenat per aquella època professor del Conservatori, on un dels seus alumnes avantatjats va ser Anatoli Aleksàndrov[1] i, Vadim Kótxetov.[2]

Des de les seves primeres obres ja es va poder advertir que, allunyant-se de l'estil característic de Piotr Txaikovski, intentava crear-se'n un de propi, veritablement original. La seva Llegenda de Kítej i el Poema èpic per a orquestra, evidencien un profund coneixement de la música religiosa antiga de Rússia, trobant-se coma saturades ambdues obres d'una atmosfera medieval i mística, que produeix gran impressió en l'oient.

La seva simfonia en mi menor (Op. 10), ja és una desviació completa de l'estil nacional, i el poema simfònic El jardí de la Mort, basada en el poema d'Oscar Wilde, presenta a Vassilenko en plena reacció contra les tendències místiques i arcaiques de la seva joventut. La Suite Al sol reflecteix una marcada influència dels impressionistes francesos.

L'obra de compositor de Vassilenko comprèn, a més de les mencionades:

  • dues simfonies;
  • el poema simfònic Hyrcus nocturnus (El vol de les bruixes);
  • un concert per a violí;
  • cançons, i música d'escena, etc.
  • Lola, ballet coreografiat per Bourmeister.
  • Josep el bell, ballet coreografiat per Goleizovski.[3]

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 35 (ISBN 84-7291-226-4)
  2. [enllaç sense format] https://biographiya.com/kochetov-vadim-nikolaevich/
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 521. (ISBN 84-7291-255-8)