Serotonina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicSerotonina
Serotonin-3D-vdW.png
Substància compost químic i neurotransmissor
Massa molecular 176,095 uma
Descobridor o inventor Arda Green i Maurice M. Rapport
Estructura química
Fórmula química C₁₀H₁₂N₂O
Serotonin-skeletal.png
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC2=C(C=C1O)C(=CN2)CCN
InChI Model 3D
Propietats
Acidesa (pKa) 10,4
Moment dipolar 2,98 D
Punt de fusió 167,5 °C
Punt d'ebullició 416 °C
Entalpia de fusió 2,98 D
Identificadors
CAS 50-67-9
InChIKey QZAYGJVTTNCVMB-UHFFFAOYSA-N
PubChem 5202
AEPQ 200-058-9
ChEBI 28790
KEGG C00780
ChemSpider 5013
ChEMBL CHEMBL39
UNII 333DO1RDJY
Infocard ECHA 100.000.054
HMDB HMDB00259
DSSTOX DTXSID8075330
RxNorm CUI 1311214
IUPHAR 5
Beilstein 143524
Modifica dades a Wikidata

La serotonina o 5-hidroxitriptamina (5-HT) és una substància pertanyent a les amines biogèniques. Actua sobretot com a neurotransmissor; es distribueix per tot l'organisme i fa moltes funcions. Exerceix una gran influència sobre el sistema psiconerviós, per això sovint se'n diu hormona de l'humor. La seva fórmula química és C10H12N2O.

Funcions[modifica | modifica el codi]

La seva funció és fonamentalment inhibitòria. Influeix sobre la son i els estats d'ànim, les emocions i els estats depressius. Afecta el funcionament vascular i la freqüència del batec cardíac; regula la secreció d'hormones, com la del creixement.

Els canvis del nivell d'aquesta substància s'associen amb desequilibris mentals com l'esquizofrènia, l'autisme infantil i el trastorn obsessivocompulsiu. Els fongs al·lucinògens i l'LSD actuen fortament sobre els receptors serotonínics. Entre les funcions fisiològiques de la serotonina, destaca la inhibició de la secreció gàstrica, l'estimulació de la musculatura llisa i la secreció d'hormones per part de la hipòfisi.

Els baixos nivells de serotonina dels pacients de fibromiàlgia expliquen parcialment el perquè dels dolors i dels problemes per a dormir. Aquests nivells baixos s'han associat també a estats d'agressió, depressió i ansietat, i fins i tot a les migranyes, perquè quan la serotonina baixa, els vasos sanguinis es dilaten.

A causa de la relació d'aquest neurotransmissor amb els estats depressius, els darrers antidepressius són inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, començant pel "famós" Prozac© (fluoxetina), però seguint per drogues semblants, com ara la venlafaxina. Per això, hi ha més serotonina en els espais sinàptics (connexions neuronals).

L'afrodisíac de la serotonina[modifica | modifica el codi]

El comportament humà depèn de la quantitat de llum. Per això, a la tardor i l'hivern, augmenta la depressió i la manca d'estímul sexual, perquè hi ha poca serotonina. A la primavera i a l'estiu la serotonina creix. Per això, creix la sensació de felicitat i l'estímul sexual.

Es podria dir que la serotonina és l'hormona del plaer, a més de ser l'hormona de l'humor. Vegem açò per mitjà d'un clar exemple. Perquè hi hagi l'ejaculació o orgasme, l'hipotàlem deixa anar oxitocina a través de la hipòfisi (hormona que es genera en la neurohipòfisi i que també és responsable de les contraccions durant el part). Després d'ejacular, augmenta considerablement la quantitat de serotonina en el cervell provocant un estat de plaer i tranquil·litat.

Després del plaer, hi ha un mecanisme de realimentació que fa que es reabsorbeixi la serotonina. Això estimula l'alliberament d'hormones com la somatotropina (hormona del creixement) i la prolactina (fa créixer les glàndules mamàries, fent que creïn llet) i inhibeix la secreció de les hormones lutiestimulants (LH) i fol·licleestimulants (FSH), que són les encarregades d'estimular la síntesi d'AMP cíclic, que estimula la biosíntesi d'esteroides sexuals. Aquest mecanisme de retroalimentació no seria possible si no hi hagués l'absorció de serotonina per la hipòfisi. Així, se sap que la presència de serotonina produeix el plaer, i la reabsorció d'aquesta neurohormona desencadena una sèrie de reaccions que estimulen la secreció d'hormones. Aquestes hormones produeixen creixement i controlen la maduració de fol·licles, l'espermatogènesi i la secreció d'estrògens (fem) i testosterona (masc.), entre altres coses. I també són presents allà on actua al cervell.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serotonina Modifica l'enllaç a Wikidata