Serpent de Manlleu
| Tipus | criatura mitològica llegenda serp  |
|---|---|
| Origen | Manlleu |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
El Serpent de Manlleu és un relat llegendari propi de la ciutat de Manlleu (Osona). Es tracta d'una llegenda recollida de diverses fonts orals en forma de cançó de la qual es conserva a l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular una transcripció manuscrita del poeta Jacint Verdaguer i que altres autors com Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals i Joan Amades van recollir en les seves obres.[1]
Llegenda
[modifica]La llegenda descriu com una serp (o "serpent") que vivia al bosc de la Devesa, prop del nucli urbà, que tenia una llarga cabellera i un diamant gros i lluent al cap, que només es treia per anar a abeurar-se al riu. Un noi que volia aconseguir el diamant va estudiar els costums de l'animal i quan el serpent deixà el diamant, l'agafà i sortí corrents. Veient que el serpent el perseguia va entrar dins una casa i va amagar el diamant en un morter posat a l'inrevés, per tal que el serpent no el pogués agafar. Llavors l'animal entrà a la casa i va enrotllar el seu cos al morter estrenyent-lo, fins que morí exhaust per l'esforç.[2]
Recuperació
[modifica]En les activitats festives manlleuenques es va desenvolupar al llarg de la segona meitat del segle xx una representació de la llegenda. En aquella època, l'Ajuntament de Manlleu pretenia instal·lar un monument al·lusiu al serpent al passeig del Ter que va generar certa controvèrsia i que no va passar de ser un projecte sense finalitzar.[3] El 1983, l'Ajuntament va editar un llibret amb les diverses versions de la llegenda, recollides de fonts orals per Toni Donada.[4]
El 14 d'agost de 2006, dins els actes de celebració de l'onzè centenari de la consagració de l'església parroquial de Santa Maria, es va organitzar un gran espectacle en honor de la llegenda; des d'aleshores, coincidint amb la Festa major, se celebra la "Festa del serpent" en què es fa un sopar davant de la Devesa i es menja el pa del serpent (un pa amb forma del serpent) i una pasta de te amb forma també de serpent. Després es representa la llegenda, en una cercavila que s'acaba a la plaça Fra Bernadí amb un espectacle de llums i foc.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Donada, Toni. serpent de Manlleu: llegenda, cançó i festa. Manlleu: Associació per les Tradicions Populars Catalanes ‘El Serpent de Manlleu’: Diac, 2009, p. 55-83. ISBN 9788493674632.
- ↑ Pujol, Francesc d'Assís. Croquis manlleuencs. Manlleu: Gràfiques Manlleu, 1952, p. 27-32.
- ↑ «Estafeta: La serpiente trae cola». Comarca, 06-06-1959.
- ↑ Donada, Toni. Serpent de la devesa: tradició i recreació, llegenda manlleuenca, auca, historieta i versions orals. Manlleu: Ajuntament de Manlleu, 1983.
- ↑ Donada, Toni. El serpent de Manlleu: llegenda, cançó i festa. Manlleu: Associació per les Tradicions Populars Catalanes El Serpent de Manlleu : Diac, 2009, p. 115-141. ISBN 9788493674632.
