Serra Cavallera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Serra Cavallera (Camprodon))
Aquest article tracta sobre la Serra Cavallera de Camprodon. Vegeu-ne altres significats a «Serra Cavallera (Sentmenat)».
Infotaula de geografia físicaSerra Cavallera
TipusSerra, àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaPardines (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamprodon, Ogassa, Pardines (Ripollès)
Map
 42° 18′ N, 2° 18′ E / 42.3°N,2.3°E / 42.3; 2.3
Dades i xifres
Cims destacatsPuig Estela
Altitud2.013[1]
Superfície6.213,85459 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389172 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1992 Modifica el valor a Wikidata
Vessant nord de Serra Cavallera vista des del Taga. De primer terme enllà, Portella d'Ogassa, Puig de la Coma d'Olla, Puig Estela, Coll del Pal i Pedra dels Tres Bisbats.

La serra Cavallera és una serra repartida administrativament entre els municipis de Camprodon, Ogassa i Pardines a la comarca del Ripollès.[2] El punt més alt és el puig Estela, amb una elevació de 2.013 metres. Després del puig Estela i en direcció NE, hi ha el coll de Pal (1.779 msnm), la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 msnm) i el puig del Pla de les Pasteres (1.894 msnm) fins a acabar a Camprodon. Al cim del puig del Pla de les Pasteres hi ha un vèrtex geodèsic (referència 292082001 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya).

Transhumància[modifica]

Punt de pas del camí ral de la transhumància que uneix les pastures de la Vall de Ribes i Núria amb la plana empordanesa. La ruta, d'oest a est, uneix les valls de Núria i del Fresser, passant per Pardines. Ja a Cavallera passa pel Coll del Pal, la Fogonella, el pla d'en Plata i la bassa de la serra de la Canya, i la collada del Burgarès. Deixa aquesta serra travessant el Ter pel gual de Can Beia, Segueix cap El Sitjar, i baixa per l'Apaidor (Apallador) fins a l'extrem oest de la vall del Bac fins a arribar a l'Hostal de la Vall del Bac, a l'est d'aquesta vall. D'allí la ruta segueix pel Mas de l'Oliva, per Can Grill, i passant propers a Castellfollit de la Roca, carretera fins Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, i est enllà fins a la plana i pastures d'hivern.[3]

Com a testimoni de la gran activitat ramadera de la serra hi ha encara avui dia una bona quantitat de cabanes de pedra en diferents estats de conservació.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra Cavallera
  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. «Serra Cavallera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bonada i Casas, Pere. Records d'un pastor transhumant; de Queralbs a Cadaqués. Barcelona: Editorial de l'Albi, 2012, p. 82-89. ISBN 978-84-15269-09-0 [Consulta: 6 setembre 2018]. 
  4. Steindorff, Alexander. «Pedraseca.net». Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2018. [Consulta: 22 setembre 2018].