Serra d'Andilla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSerra d'Andilla
Tipus serra
Localitzat a l'entitat geogràfica Sistema Ibèric
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol
Localització País Valencià Serrans i Alt Palància
Aragó Gúdar-Javalambre
 39° 50′ 06″ N, 0° 46′ 46″ O / 39.8349°N,0.779544°O / 39.8349; -0.779544
Serralada Sistema Ibèric
Qualitat
Cims destacats la Bellida (1.510 m.), la Veteta (1.434 m.), la Peñaparda (1.323 m.)
Altitud 1.510 m
Modifica les dades a Wikidata

La serra d'Andilla és una alineació muntanyenca situada als estreps orientals del Sistema Ibèric, al límit entre les comarques valencianes de l'Alt Palància i els Serrans, i l'aragonesa de Gúdar-Javalambre.

La serra d'Andilla es considera una unitat dins el sistema o conjunt format per la Serra de Javalambre i la Serra Calderona o de Portaceli, considerant la d'Andilla com l'enllaç entre aquestes dues. L'altitud que presenta la serra és notable, destacant la Bellida a 1.510 metres, la Veteta a 1.434 m. o la Peñaparda amb 1.323 m.[1][2]

La serra limita al nord amb el massís de Javalambre, per l'oest es troba l'alineació muntanyenca de la serra del Toro, per l'est la foia de les Alcubles separa la serra d'Andilla de la Calderona i al sud la serra d'Alcotas. La rambla d'Artaix replega la major part de les aigües superficials de la serra a través dels nombrosos barrancs i rambles, com la d'Andilla o la de les Alcubles.

Els municipis que envolten la serra són: Begís, Sacanyet, les Alcubles i Andilla (d'on pren el nom). A la part aragonesa trobem el municipi de l'Abejuela.

Vegetació[modifica]

En l'actualitat, la pineda de repoblació figura com la formació vegetal més representativa estesa a costa d'altres espècies com del pi blanc (Pinus halepensis) i pinastre (Pinus pinaster), que ha desplaçat notablement a la vegetació clímax caracteritzada pels boscos de carrasca (Quercus ilex rotundifolia), acompanyades d'arbustos com el llentiscle (Pistacea lentiscus).

També es poden trobar formacions de roure valencià (Quercus faginea) acompanyades d'espècies arbustives vàries com el boix (Buxus sempervirens) situades a les ombries així com masses de pi roig (Pinus sylvestris) o pinassa (Pinus nigra); o masses de savina, representats per la varietat ibèrica (Juniperus thurífera), la muntanyenca (Juniperus savina), el ginebre (Juniperus communis), i l'eriçó (Erinacea anthyllis), en els enclavaments climàticament més rigorosos.[3]

Referències[modifica]

  1. «Andilla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «la Bellida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. (pdf) Catàleg de paisatges forestals. Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana [Consulta: 2 novembre 2011].