Serra de Bèrnia
| ||||
| Tipus | serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Paisatge protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer | |||
| Lloc | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | la Marina Alta (País Valencià) i la Marina Baixa (País Valencià) | |||
| ||||
| Serralada | Serralades Bètiques i Sistema Prebètic | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.129 m | |||
| Paisatge protegit | ||||
La serra de Bèrnia és una alineació muntanyosa entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià. S'enfila fins als 1.128 metres d'alçada al cim de Bèrnia, formant una imponent cresteria rocallosa, vertadera barrera bioclimàtica entre les dues vessants de la serra. Bèrnia és part del Sistema Bètic, concretament al sector prebètic.
La serra s'estén en direcció d'oest a est, perpendicular a la costa mediterrània, al llarg d'11 quilòmetres entre la falla de Bolulla a ponent -per on discorre el riuet de Sacos,- i el Morro de Toix a llevant -ja en el litoral entre Calp i Altea, on la serra es submergeix en les aigües de la mar Mediterrània.
A l'eix central, entre els termes de Xaló, Altea i Benissa, està coronada per una esvelta cresta dominada pel cim de Bèrnia (1.128 m.), les Penyes del Portitxol (986 m.) o la Penya de la Ratlla (948 m.). Per l'oest, en terme de Callosa d'en Sarrià, el barranc de Bèrnia separa el conjunt d'una segona cresteria que també supera els 900 metres d'alçada al Morro de l'Aspre o el cim de la Campana (807 m.). El Passet dels Bandolers és la divisòria del conjunt amb la Serra del Ferrer.
A l'altre extrem de la serra, a la part de llevant, trobem el congost del Mascarat per on discorre el barranc Salat, històric pas entre les comarques de la Marina. Més a l'est, la serra és coneguda amb el nom de Toix, en referència al «morro» o penya-segat que limita amb la mar.
Geològicament la serra està formada per calcàries cretàcies en la seua part mitjana i eocènica en el tram superior. Juntament amb l'acció tectònica, defineixen un relleu abrupte amb crestes rocoses a la part alta i unes vessants de forta inclinació.[1] Les roques calcàries s'han vist afectades pels processos de carstificació que han definit unes formes molt característiques com cavitats, la més coneguda de les quals és el Forat de Bèrnia, un passadís natural que comunica les dues cares de la serra. Té una longitud aproximada de 20 metres.[1]
La disposició, proximitat a la costa i dimensions fan de la serra de Bèrnia una frontera biogeogràfica entre la vessant nord (Marina Alta) i la sud (Marina Baixa). El relleu de Bèrnia dificulta que els vents de component marítim, responsables de les precipitacions de primavera i tardor, penetren en la vessant sud (la Foia d'Altea), pel que les depressions de Calp i Benissa (nord) presenten uns trets climàtics marcadament diferents.[2]
Aquests elements fan de la serra de Bèrnia un enclavament de gran diversitat i riquesa d'hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques.
Pel que fa al patrimoni arquitectònic, la serra de Bèrnia atresora diversos elements que són testimoni de la històrica presència humana com el Fort de Bèrnia, un castell fortalesa de guaita ubicat en els vessants meridionals de la serra de Bèrnia, o la Torre de Bèrnia, en el mateix cim, que data del segle XIII.
L'aprofitament agrari històric de la serra està ben representat en les nombroses masies, corrals i abancalaments de pedra en les zones menys abruptes. A la vessant nord, més productiva donada la posició benevolent respecte als vents humits de la mar, va viure enfrontaments per la gestió de les fecundes pastures entre els seus veïns, com el viscut entre Benissa i Xaló que han viscut diversos litigis per la propietat de les mateixes i que s'han perllongat en el temps des del 1653. No es resoldria fins que el 1896 es creà una comissió mixta per tal de gestionar de forma comuna l'espai en disputa.
Els valor naturals, culturals i paisatgístics de l'indret li han valgut la consideració, juntament amb la serra del Ferrer, de la figura de protecció ambiental de Paisatge protegit per part de la Generalitat Valenciana des de 2006.[3] També es localitzen fins a 5 microrreserves de flora: la del Forat de Bèrnia, l'Ombria de Bèrnia,[4] l'Arc de Bèrnia,[5] el Coll del Fastuc[6] i el Mascarat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Serra de Bèrnia i Ferrer». Generalitat Valenciana. [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ «La serra de Bernia | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ «DECRET 103/2006, de 14 de juliol, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer.». DOGV, 18-07-2006.
- ↑ «Fitxa tècnica». gva.es.
- ↑ «Fitxa tècnica». gva.es.
- ↑ «Fitxa tècnica». gva.es.
- ↑ «Fitxa tècnica». gva.es.
Enllaços externs
[modifica]