Serra de Leire

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaSerra de Leire
Leireko mendilerroa.png
modifica
TipusSerralada modifica
Ubicació
ContinentEuropa modifica
Entitat territorial administrativaNavarra (Espanya) i Aragó (Espanya) modifica
 42° 39′ N, 1° 11′ O / 42.65°N,1.19°O / 42.65; -1.19
SerraladaPirineus modifica
Dades i xifres
Altitud1.356 m modifica
Dimensions30 (longitud) km
Punt més altQ12253827 Tradueix modifica  (1.355 m modifica)
Foz de Lumbier.

La Serra de Leire o de Leyre o Serra d'Errando és una serralada muntanyenca del prepirineu del nord-est de Navarra.

Es troba sobre la vall de riu Aragó, per sobre de la canal de Berdún que recull les aigües de l'embassament de Yesa. Els seus cims més notables són; mont Escalar de 1.302 m i el mont Arangoiti de 1.353 m. La Foz de Lumbier és una estreta profunda bretxa per on passa el riu Irati un cop que conflueix ambel riu Salazar.

Amb 30 km de longitud té una orientació est-oest.[1]

Al peu de l'Arangoiti s'hi troba el monestir de Leire del segle VIII.[2]

S'havia explotat la fusta dels boscos amb rais fins que va resultar impossible per la construcció de l'embassament de Yesa.[3] Als seus peus hi passa la Canyada Reial dels Roncalesos que era la ruta utilitzada pels pastors de la vall d'Erronkari i de la vall de Salazar, per a dirigir els seus ramats hi hibernar a les Bàrdenes Reials. Coincideix amb el sender de gran recorregut GR-13.

Monestir de Leire.

Composició geològica

És una conca reblerta de dipòsits marins del Secundari i Terciari, calices sense fenomen del carst excepte en les falles. La serralada té dues alineacions paral·leles i a la seva depressió central es troba Bigüezal i Castillonuevo La màxima altitud és a Borreguil (1.420 msnm), i Idocorry. Tres rius, l'Esca, el Salazar i l'Irati atravessen la serralada i formen valls abruptes conegudes com a foz: de Burgui, Arbayún, Aspurz i Lumbier.

Flora i Fauna

Hi ha faigs i pins (pinus sylvestris) i avets. A les foces s'hi fa bosc de ribera amb til·lers, freixes, aurons, serveres, avellaners i oms. Com a plantes d'interès especial es troben la Saxifraga longifolia, Sarcocapnos enneaphylla, Saponaria glutinosa i Petrocoptis hispanica. Als vessants del sud hi ha alzines, i roures (de fulla gran i petita).

Fauna

Hi ha moltes aus amb voltors i àguiles. als rius i ha llúdrigues.

Referències

  1. *Enea Itxina, Mikel Tellagorri. Parajes Naturales de Euskal Herria. Euskal Herriko Natur Parajeak. Bilbao, Vizcaya: España, 1992. ISBN 84-87187-63-3. 
  2. Haritz Arana Saralegui, Pablo Bergera Mezquiriz. «Sierra de Leyre». San Sebastián, Guipúzcoa. España.: Escuela Superior de Ingenieros - TECNUN. Universidad de Navarra., 2007. [Consulta: 26 novembre 2007.].
  3. *Pascual, Carlos. «Sierra de Leyre, la tierra de San Francisco». Madrid, España.: Revista Viajar - Grupo Zeta., 2006. [Consulta: 26 novembre 2007.].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Leire

42° 38′ 44″ N, 1° 11′ 40″ O / 42.64556°N,1.19444°O / 42.64556; -1.19444Coord.: 42° 38′ 44″ N, 1° 11′ 40″ O / 42.64556°N,1.19444°O / 42.64556; -1.19444