Serra de na Burguesa

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaSerra de na Burguesa
Imatge
TipusSerralada i serra Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCalvià (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
 39° 34′ 15″ N, 2° 33′ 28″ E / 39.570764°N,2.557755°E / 39.570764; 2.557755Coord.: 39° 34′ 15″ N, 2° 33′ 28″ E / 39.570764°N,2.557755°E / 39.570764; 2.557755
Serraladaserra de Tramuntana Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud503 m Modifica el valor a Wikidata

La Serra de na Burguesa (ˈsɛrə ðə nə burˈɣəzə), dita també simplement na Burguesa, és una cadena muntanyosa que fa part de la Serra de Tramuntana i que separa els termes de Calvià, i Palma. Està parcialment urbanitzada pel coster que mira a Palma i el que mira a Bendinat, però la major part conforma un bosc mediterrani de pins i de garriga que recentment ha patit diversos incendis. Per extensió, també poden esser englobades dins aquest nom dues serres menors més al nord que són continuació de na Burguesa: la Serra de Son Camps, que va de Valldurgent a Son Marill, i la Serra de Son Marill, que va de Son Marill fins al final de la cadena muntanyosa a la Riera, als peus d'Establiments.

Na Burguesa és un lloc sovintejat pels excursionistes i caminadors de Palma pel fet que és una serra força gran i molt pròxima a la ciutat, però també hi sovintegen els caçadors. Una de les passejades més comunes és la que va al Mirador de n'Alzamora, petit refugi amb terrassa des d'on s'obté una bona vista de la vall de Calvià, de la mar i de totes les muntanyes de ponent, entre les quals destaca el Puig de Galatzó. El mirador fou inaugurat l'abril de 1931 i promogut per l'empresari Ferran Alzamora Gomà, en memòria del seu germà Enric, mort el 1914. Fou inaugurat en un dels actes de celebració del 25è aniversari del Foment del Turisme, i pogué ser construït gràcies al propietari de Benàtiga, que cedí el terreny on s'alça.[1]

La mitjana de l'altura és de 400 msnm, coronat pel Puig Gros de Bendinat (486 m), el Puig d'en Bou (503 m) i els Puntals de Valldurgent (510 m). Pel que fa a la hidrologia, tota la cara sud desemboca dret cap a la mar, formant torrents i barrancs de poca importància; però la cara nord, a llevant del Coll dels Tords, desemboca al Torrent de la Riera i arriba a la mar al Bastió de Sant Pere, mentre que a ponent del dit coll desemboca al Torrent de Son Boronat i que arriba a la mar a Santa Ponça.

Toponímia[modifica]

Antigament, la serra rebia el nom de Serra de Portopí, tal com l'anomena el Rei en Jaume al Llibre dels Fets:[2]

« E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e semblà'ns la pus bella vila que anc haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren. »
— Jaume I, Llibre dels Fets 67

També ha estat coneguda amb el nom de Serra de Bendinat, pel fet que la possessió més important a la part baixa de la serra era la de Bendinat.[2] Per altra banda, quan entorn de 1590 la propietària de Bendinat, que poc abans havia adquirit les terres de la muntanya de Portopí, era Isabel Burgues, la serra prengué el nom de na Burguesa, per feminització del llinatge de la propietària.[3]

Història[modifica]

La serra és famosa dels primers moments que fou conquerida pels cristians, atès que als seus peus s'hi va lliurar la Batalla de Portopí, al Coll de la Batalla, entre Santa Ponça i Bendinat. Allà va morir el cavaller Guillem de Montcada, Comte de Bearn, fet commemorat per un monument a la localitat de Palmanova, la Creu dels Montcada. Aquell mateix dia, abans d'acampar a Bendinat, fou quan el rei va veure per primera vegada la ciutat de Mallorca, la pus bella vila que anc haguéssem vista.[2]

El segle xvi bona part de les terres foren adquirides pels senyors de Bendinat, la família Burguès. Per herència passà el segle xvii als Salas i el segle xix als Caro. Va ser un dels Caro qui, la dècada de 1860, reformà les cases de Bendinat, tot bastint el nou Castell de Bendinat.[4]

Fins a començament del segle xx va ser un lloc de pasturatge d'estiu per als ramats de la zona; de fet, es coneix l'altiplà central amb el nom del Coll dels Pastors]. En aquest altiplà encara es conserva la cruïlla de camins que condueixen a Gènova, al Coll de la Creu i a la zona de Calvià.[5] També travessava la serra tot un entramat de camins que connectaven la ciutat amb Puigpunyent, Calvià i les possessions de la zona (Valldurgent, Benàtiga, el Burotell, Son Boronat…): la carretera del Coll de la Creu (Ma-1043) encara ara és una via (secundària) de comunicació entre Palma i Calvià.[6] Encara avui es pot recórrer tota la serra per aquests camins, avui modificats, que transcorren de la Vileta, on enllaça amb el Camí Vell de Puigpunyent, fins als repetidors de TV situats ja pràcticament a Palmanova.

A començament dels anys noranta, la Serra fou objecte de l'especulació urbanística i va ser víctima d'un incendi provocat que va destruir el coster més septentrional.[7] Recentment també ha patit nous incendis que han causat que la vegetació a la serra sigui molt jove i poc espessa.[8]

Referències[modifica]

  1. Escanelles, Miquel Àngel. «Mirador de n'Alzamora». ToponímiaMallorca.net. [Consulta: 16 març 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Soldevila, Ferran. Les quatre grans cròniques. El llibre dels feits del rei En Jaume. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 156. ISBN 978-84-7283-901-4 [Consulta: 16 març 2020]. 
  3. Ensenyat i Pujol, Joan. Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca, 1919, p. 229. 
  4. Palos, Joan Carles «Puig Gros de Bendinat, la gran talaia sobre la badia de Palma». ARA Balears, 18-10-2019 [Consulta: 16 març 2020].
  5. Escanelles, Miquel Àngel. «Bendinat». ToponímiaMallorca.net. [Consulta: 16 març 2020].
  6. Vives Reus, A. «Calvià en época contemporánea». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 221-253. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 2 març 2020]. 
  7. «L'exercit provoca un incendi a Na Burguesa». Vilaweb, 10-11-1999 [Consulta: 16 març 2020].
  8. «El piròman provoca un nou incendi, aquest cop a na Burguesa». Diari de Balears, 22-07-2012 [Consulta: 16 març 2020].

Enllaços externs[modifica]