Serralada Berwyn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSerralada Berwyn
Cadair Bronwen.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada i lloc d'especial interès científic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
 52° 55′ 16″ N, 3° 25′ 26″ O / 52.921111111111°N,3.4238888888889°O / 52.921111111111; -3.4238888888889Coord.: 52° 55′ 16″ N, 3° 25′ 26″ O / 52.921111111111°N,3.4238888888889°O / 52.921111111111; -3.4238888888889
Dades i xifres
Superfície24.271,74 ha Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'especial interès científic

La serralada Berwyn (en gal·lès,Y Berwyn o Mynydd y Berwyn) és una àrea d'erms aïllada i amb prou feines poblada localitzada al nord-est de Gal·les,[1] limitada per Llangollen al nord-est, Corwen al nord-oest, Bala al sud-oest i Oswestry al sud-est.

Descripció[modifica]

Cadair Berwyn, amb Llyn Lluncaws en primer pla
Cim del Moel Sych

L'àrea és salvatge i en gran part coberta per una capa de bruguerola d'aproximadament un metre de gruix, amb alguns prats i falgueres. No és molt popular per practicar el muntanyisme o grimpada, donat que els seus cims són més baixos que els de Snowdonia, que no és gaire lluny.[2] Tanmateix, els cims més alts són abruptes i tenen un caràcter que val la pena explorar. Entre les poblacions properes hi ha Llangollen i Corwen, dues populars destinacions turístiques.

La serralada Berwyn està creuada al sud-oest pel port de muntanya B4391 Milltir Cerrig a una alçada de 486 metres. Els cims principals de la serralada són Cadair Berwyn i Cadair Bronwen.[3][4]

Història[modifica]

La serralada Berwyn també va jugar la seva part a fer girar cua el rei Enric II d'Anglaterra durant la seva invasió de Gwynedd el 1165. En lloc de prendre la ruta usual al llarg de la plana costanera septentrional, el seu exèrcit va envair des d'Oswestry i va prendre una ruta sobre les Berwyns. La invasió es va enfrontar a una aliança de prínceps galesos liderats pel rei Owain Gwynedd, però no va haver-hi gaire lluita, doncs una gran quantitat de dies de forta pluja va forçar la retirada de l'exèrcit anglès.[5]

Presumpte estavellament OVNI[modifica]

La zona és coneguda per la presumpta aparició d'un OVNI el 1974, coneguda com l'incident d'OVNI de la Muntanya Berwyn.[6][7]

Ecologia[modifica]

L'àrea té una població notable d'ocells de terres altes, incloent-hi rapinyaires com l'arpella pàl·lida (Circus cyaneus), l'esmirla (Falco columbarius), i el falcó pelegrí (Falco peregrinus) (aproximadament 14–18 parelles criant de cada espècie, l'1%–2% de la població britànica total),[8] i per aquesta raó és una zona d'especial protecció per a les aus d'acord amb la directiva d'ocells de la Unió Europea.[9]

Etimologia[modifica]

L'investigador T. Gwynn Jones va suggerir que un possible origen del terme "Berwyn" era "Bryn(iau) Gwyn (ap Nudd)", on la paraula central galesa "bre" (pujol) hauria mutat a Ber + Gwyn; Gwyn ap Nudd és el nom del rei mitològic dels Tylwyth Teg ("Poble de les fades").[10] Una etimologia més probable és "bar" (cimera, cresta) + "gwyn" (blanc),[11] amb l'"a" dins "bar" mostrant assimilació amb la "i" arran de la "y" a "gwyn", per tant canviant de "a" a "e"; la paraula també mostra mutació de la lletra "g" (qué és eliminada amb la mutació).

Cims[modifica]

De Bala, Gwynedd, a Welshpool
Entre Y Bala i Welshpool
Nom del pic Coordenades Geogràfiques
Allt y Gader 52.749°N, 3.262°W
Allt y Main 52.727°N, 3.242°W
Bryn Du 52.914°N, 3.272°W
Bryn Gwyn 52.854°N, 3.424°W
Bryn-llus 52.956°N, 3.363°W
Cadair Berwyn[12] 52.880°N, 3.381°W
Cadair Berwyn (cim N) 52.883°N, 3.380°W
Cadair Bronwen 52.900°N, 3.373°W
Cadair Bronwen (cim NE) 52.906°N, 3.358°W
Carnedd Das Eithin 52.803°N, 3.409°W
Cefn Coch 52.826°N, 3.599°W
Cefn Gwyntog 52.826°N, 3.521°W
Cefn Gwyntog (cim N) 52.834°N, 3.522°W
Cerrig Coediog 52.937°N, 3.321°W
Craig Berwyn 52.891°N, 3.373°W
Craig Rhiwarth 52.833°N, 3.405°W
Croes y Forwyn 52.777°N, 3.440°W
Cyrniau 52.815°N, 3.393°W
Cyrniau Nod 52.839°N, 3.503°W
Cyrniau y Llyn 52.807°N, 3.484°W
Ffordd Gefn (Bryn Gwyn) 52.804°N, 3.435°W
Foel Cwm Siân Llwyd 52.869°N, 3.494°W
Foel Dugoed 52.704°N, 3.639°W
Foel Figenau 52.842°N, 3.610°W
Foel Goch (Berwyn) 52.848°N, 3.570°W
Foel Tyn-y-fron 52.817°N, 3.606°W
Foel Wen 52.889°N, 3.340°W
Foel Wen (pic S) 52.886°N, 3.336°W
Foel y Geifr 52.834°N, 3.579°W
Gallt y Goedhwch 52.733°N, 3.279°W
Glan Hafon 52.834°N, 3.367°W
Godor 52.866°N, 3.347°W
Godor (cim N) 52.869°N, 3.354°W
Gyrn Moelfre 52.854°N, 3.213°W
Jericho Hill 52.772°N, 3.243°W
Llanymynech Hill 52.791°N, 3.094°W
Lledwyn Mawr 52.844°N, 3.627°W
Moel Bentyrch 52.674°N, 3.399°W
Moel Cae-howel 52.884°N, 3.520°W
Moel Fferna 52.947°N, 3.317°W
Moel Hen-fache 52.843°N, 3.324°W
Moel Poethion 52.865°N, 3.365°W
Moel Sych 52.875°N, 3.389°W
Moel y Fronllwyd 52.748°N, 3.303°W
Moel y Gwelltyn 52.840°N, 3.233°W
Moel yr Ewig 52.874°N, 3.368°W
Moel yr Henfaes 52.935°N, 3.374°W
Moel yr Henfaes (pic Pen Bwlch Llandrillo) 52.921°N, 3.356°W
Moel yr Henfaes (pic W) 52.926°N, 3.341°W
Mynydd Feifod 52.950°N, 3.238°W
Mynydd Mawr 52.847°N, 3.290°W
Mynydd Mynyllod 52.943°N, 3.486°W
Mynydd Tarw 52.881°N, 3.321°W
Mynydd y Bryn 52.833°N, 3.163°W
Mynydd y Glyn 52.790°N, 3.257°W
Mynydd-y-briw 52.825°N, 3.227°W
Pen y Berth 52.704°N, 3.361°W
Pen y Boncyn Trefeilw 52.842°N, 3.542°W
Pen y Cerrig Duon 52.840°N, 3.555°W
Pen-y-coed 52.964°N, 3.153°W
Post Gwyn 52.852°N, 3.415°W
Rhialgwm 52.779°N, 3.402°W
Rhiwaedog-uwch-afon 52.868°N, 3.579°W
Rhos 52.881°N, 3.301°W
Rhwng y Ddwynant 52.811°N, 3.517°W
Stac Rhos 52.838°N, 3.532°W
Tir Rhiwiog 52.732°N, 3.587°W
Tomle 52.891°N, 3.361°W
Trum y Gwrgedd 52.842°N, 3.573°W
Y Golfa 52.654°N, 3.210°W
Y Groes Fagl 52.848°N, 3.504°W
Yr Allt 52.684°N, 3.122°W

Referències[modifica]

  1. «Vacaciones espirituales en Gales» (en anglès). elnuevoherald.
  2. «Berwyn Range». [Consulta: 10 novembre 2018].
  3. «The Berwyn Range and Cwm Pennant from Llandrillo | Berwyn Hills Walks | Mud and Routes» (en anglès). Mud and Routes.
  4. «The Berwyn Mountains : Climbing, Hiking & Mountaineering : SummitPost» (en anglès). [Consulta: 10 novembre 2018].
  5. «Owain Grufydd.». [Consulta: 10 novembre 2018].
  6. Roberts, Andy. «The Berwyn Mountain UFO Crash – A British Roswell?». Flying Saucery Presents ... The Real UFO Project, 2001. [Consulta: 12 octubre 2009].
  7. «40 años después del “Roswell Galés”» (en castellà). Paranormal, extraterrestres, esoterico, ovni, ouija, 26-01-2014.
  8. «Berwyn». Joint Nature Conservation Committee. [Consulta: 29 juny 2011].
  9. Countryside Council for Wales. «Berwyn». [Consulta: 16 març 2014].
  10. T. Gwynn Jones, Welsh Folklore and Folk-Custom (1930; new edition 1979). Altres topònims de l'àrea inclouen també l'element 'Gwyn'.
  11. D. Geraint Lewis, Y Llyfr Enwau – Enwau'r Wlad: A check-list of Welsh Place Names (2007).
  12. «North Wales County Tops» (en anglès). Richard Gower.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralada Berwyn
  • T.I. Ellis, Crwydro Meirionnydd (Llandybie, 1954)
  • F. Wynn Jones, Godre'r Berwyn (Hughes a'i Fab, Caerdydd, d.d. = c.1952). Atgofion brodor o Ddyffryn Edeirnion.
  • Ioan Bowen Rees, Dringo Mynyddoedd Cymru (Llandybie, 1965). Pennod ar y Berwyn.