Serralada de Verkhoiansk

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Serralada Verjoyansk)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSerralada de Verkhoiansk
Location Verkhoyansk Range.PNG
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSakhà (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
 67° N, 129° E / 67°N,129°E / 67; 129Coord.: 67° N, 129° E / 67°N,129°E / 67; 129
SerraladaEastern Siberian Bergland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.409 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1.200 (longitud) km
Punt més altMus-Khaya Mountain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (2.959 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca metamòrfica Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeCretaci Modifica el valor a Wikidata
Vista de la serralada

La serralada de Verkhoiansk (en rus: Верхоянский хребет, Verkhoianski khrebet), és una serralada de Iakútia, situada a la frontera de les plaques litosfèriques eurasiàtica i nord-americana. La seva longitud total és d’uns 1200 km (des del delta del Lena fins al riu Tompó).[1] La seva amplada oscil·la entre els 100 i els 250 km.[1] L’alçada dels cims de les muntanyes supera els 2000 m.

Descripció[modifica]

La serralada de Verkhoiansk consta de dotzenes de serralades amb relleu de mitja muntanya (serralada d'Orulgan) i de muntanya baixa (serralades de Kular i Kharaulakh). La cresta de la carena és travessada per les profundes gorges dels rius de la conca del Lena.

És la divisòria d'aigües de les conques del Lena i l'Aldan a la banda occidental de la carena i l'Omoloi, el Iana i l'Indiguirka a l’est.

A la carena de Verkhoiansk hi neixen, entre d'altres, els rius Menkere, Sobolookh-Maian, Undiuliung, Dianixka, Tompó, Bitantai, Dulgalakh, Sartang i Nelsiere.

El punt més alt de la carena de Verkhoiansk, situat al sistema muntanyós de la serralada d'Orulgan, és un pic sense nom de 2409 m.[2]

Geologia[modifica]

Roques que formen la carena:[3]

El permagel està molt estès.

Flora[modifica]

Els boscos de làrix són característics a altituds de fins a 800-1200 metres sobre el nivell del mar. Al damunt, hi trobem el vern arbustiu i el pi nan siberià. Encara més amunt es desenvolupa la tundra alpina.[3]

Clima[modifica]

Climàticament es considera una de les altes muntanyes més extraordinàries del món. Es troba directament a l’anomenat pol del fred de totes les zones habitades de la terra.[4] A l’estiu es registren temperatures de fins a 35 graus centígrads, mentre que a l’hivern es poden produir temperatures inferiors a -60 graus centígrads a la banda est de tota la serralada. Això significa que es poden produir diferències de temperatura de fins a 100 graus en alguns llocs en un any.

Donat el clima extremadament rigorós (s’assoleixen les temperatures més baixes de l’hemisferi nord), les muntanyes estan pràcticament despoblades; els pocs centres habitats són centres miners, per permetre l'explotació de jaciments de plom, zinc, argent i carbó.[1]

A causa del clima continental pur i les condicions topogràfiques de la zona circumdant, a l’hivern sorgeixen pics de fred pronunciats, estables i amb poca precipitació. En aquesta zona, l’hivern sol durar vuit mesos des de principis d’octubre fins a finals de maig i fins i tot deu mesos a les cotes més altes.[5]La primavera i la tardor només duren un mes cadascuna. El curt estiu va des de mitjans de juny fins a mitjans d’agost.

La humitat mitjana anual a la zona és del 70% i no està subjecta a fluctuacions dignes de menció. A causa de la pluja orogràfica, les precipitacions ascendeixen a uns 350 mil·límetres anuals al costat oest, mentre que al costat est només hi ha 200 mil·límetres a l'any. Les muntanyes de Verkhoiansk tenen un impacte climàtic a gairebé tota Sibèria Oriental i es consideren un dels principals motius de la dispersió de la població.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Верхоянский хребет» (en rus). [Consulta: 23 gener 2020].
  2. Верхоянский хребет // Gran Enciclopèdia Soviètica: [en 30 vols.] / Cap. ed. A.M. Prókhorov. - 3a ed. - M .: Enciclopèdia Soviètica, 1969-1978.
  3. 3,0 3,1 Горкин А. П.. Энциклопедия «География» (с иллюстрациями) (en rus). volum 1. Росмэн, 2008. ISBN 5-353-02443-5. 
  4. «World Meteorological Organization's World Weather & Climate Extremes Archive» (en anglès). [Consulta: 30 desembre 2018].
  5. «Klimatabellen, durchschnittliche Temperaturen und die schönsten Reisezeiten von Oimjakon in Russland» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralada de Verkhoiansk