Serralada dels Balcans

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaSerralada dels Balcans
Balkangebirge Balkan topo de.jpg
Tipologia serralada
És part de Cinturó Alpídic
Serralada Q11036790
Característiques
Altitud 2376 m
Punt més alt Botev Peak
Superfície 11.596 km²
Longitud 530 km

42° 42′ N, 25° 00′ E / 42.7°N,25°E / 42.7; 25
Modifica dades a Wikidata
La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals.

La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dóna nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans. Estrictament, la serralada dels Balcans s'estén per Sèrbia, Bulgària, Macedònia i Grècia. Un dels seus estreps es prolonga en direcció nord-est cap als Carpats, dels quals està separada pel Danubi. La part central, anomenada en búlgar i serbi Стара планина (Stara Planina, literalment "la Vella Muntanya"), té una llargària d'uns 560 km i va des Sèrbia a la mar Negra, passant per Bulgària.

La muntanya més alta de tot el conjunt, el Musala, a les muntanyes de Rila, prop de Sofia, té 2.925 metres, i la segueix l'Olimp, al nord de Grècia (2.919 m) i el Vihren, a les muntanyes de Pirin (2.914 m). La serralada de Stara Planina té com a cim culminant el Botev, de 2.376 metres, situat dins el Parc Nacional dels Balcans Centrals, que va ser batejat així en honor a l'heroi de la lluita contra els otomans Hristo Botev.

Aquesta serralada dóna nom a la balcanita, un mineral rar de coure, plata, mercuri i sofre que va ser decobert a Vratza, Bulgària.[1]

Referències[modifica]

  1. «Balkanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralada dels Balcans Modifica l'enllaç a Wikidata