Serrallonga (Vallespir)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSerrallonga
Serrallonga 2013 07 26 27 M8.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66194.png
42° 23′ 51″ N, 2° 33′ 20″ E / 42.3975°N,2.5555555555556°E / 42.3975; 2.5555555555556
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Ceret
Cantó francès Cantó del Canigó
Població
Total 225 (2013)
• Densitat 9,77 hab/km²
Geografia
Superfície 23,04 km²
Altitud 699 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66230
Fus horari
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Serrallonga en el seu entorn

Serrallonga (['serə'ʎoŋgə] o ['serə'ʎuŋgə], en francès Serralongue) és un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i del cantó de del Canigó.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallestàvia i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom del poble és un derivat[1] de serra, amb l'afegit del sufix llonga (llarga). És, així doncs, un topònim romànic, format ja a partir del llatí tardà o català primerenc.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

El terme comunal de Serrallonga, de 230.400 hectàrees d'extensió, està situat[2][3] al sud de la zona occidental de la comarca del Vallespir, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa.

La major part del terme de Serrallonga és en una vall, anomenada Vall de Galdares, separada del curs del Tec, llevat d'un únic punt: el lloc on la Ribera de la Menera aflueix en aquest riu. La resta del terme s'articula, precisament, en la part baixa de la vall d'aquesta ribera i en la del seu afluent, la Ribera del Castell. La meitat oriental del terme és el vessant oest de les serres del Morer, del Boixet i del Cogull, a més dels serrats intermedis entre aquestes serres. L'extrem meridional el marquen la Serra Llobera i el Montnegre, que formen la carena principal dels Pirineus, i, enmig dels dos, el Pla de la Muga, que és l'únic lloc on el terme de Serrallonga depassa el límit de la conca del Tec i baixa cap a la de la Muga.

El terme assoleix els 1.425 al Montnegre, i depassa els 1.200 metres en alguns altres cims com la Serra Llobera (1.279), el Serrat de Cogul (1.255), les Torres de Cabrenç (1.326) i el Puig Colom (1.260). El poble és a 699 m alt, i el punt on el terme toca el Tec, a 449. És un terme molt accidentat, però bastant unitari a l'entorn de les dues valls principals que el conformen.

Prats de Molló i la Presta El Tec
La Menera Brosen windrose-fr.svg Sant Llorenç de Cerdans
Albanyà (Alt Empordà) Costoja

El poble de Serrallonga[modifica | modifica el codi]

El poble de Serrallonga està situada al nord-oest del terme, aturonat a l'interfluvi de la Ribera de la Menera i la Ribera del Castell. El poble s'aglutina a l'entorn[4] de l'església de Santa Maria de Serrallonga, notable exemplar del romànic català. El poble s'arraïma en una cellera allargassada amb l'església i el cementiri a la part més alta, al nord-est del poble. Fora ja del nucli, a migdia, hi ha les restes del Castell de Serrallonga, actualment un casal en ruines, en el qual també hi ha les restes de la capella de Santa Eulàlia. Dalt del turó que domina el poble al nord hi ha el Conjurador de Serrallonga, rar exemplar de comunidor conservat fins als nostres dies. Can Bosquet, abans Can Rocabartella, i Can Coimet, abans Can Faig, són dues de les cases del poble que conserven el seu nom.

En el nucli de Serrallonga fins fa poc es conservaven els noms de les cases del poble, avui dia ja en desús: Ca l'Oliveres, Can Delclòs, Can Fontdecava, Can Poc i Can Talric.

El poble medieval va créixer en època moderna seguint els camins en forma de ravals, però de forma molt moderada. En aquest moment es construí al sud-oest del poble la capella de Sant Antoni de Pàdua de Can Mas, o de les Tres Cases. La creixença de Serrallonga s'ha produït més en els diferents veïnats del terme que en el mateix poble.

Casa Minora[modifica | modifica el codi]

El veïnat de Casa Minora (Menora, en alguns mapes), és molt a prop[5] al sud-oest del poble, seguint el camí que en surt per aquella banda després de deixar enrere la capella de Sant Antoni de Pàdua. Can Mirandès i el Mas pertanyen a aquest veïnat, a part de la petita urbanització que s'hi ha generat. Can Serra, abans Can Fort, és una de les cases del veïnat, i el nom d'altres cases ja és en desús, com Ca l'Artús, Can Delclòs i Can Masardo.

L'Abadia[modifica | modifica el codi]

Al sud-oest del poble, també al sud-oest de Casa Minora i una mica més lluny, s'estén[6] el veïnat de l'Abadia, format per les masies de Casa Guillemó, la petita urbanització anomenada Can Guillemó, Can Fabra, Can Batlle i Barragà, entre d'altres.

La Farga de Galdares[modifica | modifica el codi]

La Farga de Galdares, o, simplement, Galdares, és el veïnat més septentrional del terme de Serrallonga. És[7] a l'esquerra de la Ribera de la Menera, en un ample meandre d'aquest curs d'aigua.

El Grau[modifica | modifica el codi]

A prop del poble de Serrallonga, al nord-est, a la dreta[8] de la Ribera del Castell, hi ha el veïnat del Grau, amb la masia de Can Faig i la capella de Sant Miquel del Faig.

Els Casals, o Can Lilo[modifica | modifica el codi]

A prop al nord-oest[9] del Grau, a l'esquerra de la Ribera de la Menera, es troba el veïnat dels Casals, o de Can Lilo (nom de la principal masia).

La Font de Baix[modifica | modifica el codi]

Annex a llevant[10] del mateix nucli de Serrallomga hi ha la moderna urbanització de la Font de Baix. Algunes de les cases antigues que pertanyen a la Font de Baix tenien un nom, avui dia ja entrat en desús: Ca l'Espar, Can Costa i Can Planes.

El Castell de Cabrenç, o de Cabrenys[modifica | modifica el codi]

Al sud-oest de Serrallonga, al límit amb la Menera, hi ha[11] les restes del Castell de Cabrenç, actualment denominat les Torres de Cabrenç o Cabrenys, amb la capella de Sant Miquel del Castell de Cabrenç.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

Els masos del terme de Serrallonga, força nombrosos, són el Barragà de Baix, el Barragà de Dalt, el Boixet, Cal Cassó, abans Sunyer, Cal Teixidor, abans Can Boix, Can Batlle, Can Cabanya, Can Cabrer, Can Carlí, abans els Ballesters, Can Catllar, Can Fabra, Can Faig, Can Fila, Can Guillemó, al voltant de la qual masia s'ha format una urbanització moderna, Can Lluís, Can Lluqueta, Can Magrià, abans Mas Magrià, Can Mateu, o la Ferranda, Can Mirandès, Can Pagot, o Mas d'en Pagot, Can Peitaví, Can Pelat, o el Pelat, Can Ragot, abans Mas Ferrer, Can Roig, Can Ronyeta, Cantallops, Can Toni, Ca n'Udet, Can Vierdo, abans els Ballesters, Can Xeixa, Can Xernal, Casa Blanca, Casa Jordi, Casa Madó, Casa Pierris, el Castell, abans Cortal d'en Pagot, o de l'Espar, la Collada, abans Mas de la Collada, les Colomines, abans les Colomines de Baix, el Cortal de Fornells, el Cortal del Faig, el Cortal del Morer, el Cortal dels Masots, el Faig, Falgós, la Fargassa, Font Cremat, Fornells, la Llobera, el Mas, o Can Bosc, els Masots, Mas Mingo, Molí Benc, Molí de Casa Pierris, el Morer, la Pallera del Camp de les Bigues, la Pomereda i la Serradora de Galderes. Alguns són ja noms antics, ara en desús, com el Cortal de Can Mateu, el Mas del Siure i el Molí del Castell, abans d'en Pagot, o de l'Espar; d'altres, encara, són en ruïnes, com el Cortal de la Coma Gran, abans la Colomina de Dalt, el Cortal dels Ballesters, els Cortals, el Mas, el Molí de la Pomereda, la Pallera, o abans Can Llença, els Talls de Baix, els Talls de Dalt, la Teuleria Vella del Ballester. El Molí de Can Vierdo, abans Molí Nou del Ballester, i el Molí Vell del Ballester són desapareguts. Cal destacar, com a altres elements aïllats en el terme relacionats amb l'activitat humana la Creu del Mas, i els dòlmens de l'Abeurador del Cavall de Rotllan i la Caixa de Rotllan, dòlmens documentats, però no localitzats[12] per ara. Finalment, esment a part mereix el Vilatge Naturista.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Tot i que el Tec només toca breument l'extrem del terme de Serrallonga, aquest riu continua essent la referència de tot el sistema hidrològic del terme, ja que tots els altres cursos d'aigua del terme en són afluents. La Ribera de la Menera, o de Galdares, és el curs d'aigua principal. Procedeix de la Menera, i s'aboca en el Tec. La Ribera del Castell és el segon en importància; també prové del terme de la Menera i aflueix en la Ribera de la Menera a la Farga de Galdares, al nord del poble de Serrallonga.

La Ribera de la Menera, dins del terme de Serrallonga, rep les afluències del Torrent Fosc, amb el Còrrec de Puig Colom, del Còrrec del Roc del Duc, del de l'Oratori, del de Can Guillemó, del de la Cadena, del de la Millatera, que hi aporta el de la Solana d'en Bardot, el de la Costassa, el de l'Esquirolet, el dels Masots, amb el de Casa Blanca, el de Can Fila, el de Prat Petit, el de l'Abadia, que hi aporta els còrrecs de l'Espinàs, de Mascaró, del Campàs, del Faig, el Clot del Faig, amb el Còrrec de la Llosa, el Còrrec dels Talls d'en Martí i el del Barragà, el Còrrec del Salitar, el de la Llobera, el de la Boixetera, el de les Marrades, el de Sant Antoni, el de la Font, el de Bac Petit, el de la Creu de Benet, el de la Godrena, el de la Casa Nova, el de Canidell, el de la Collada, la Ribera del Castell i, ja a prop del Tec, el Còrrec del Patacaire, amb el del Seguer.

La Ribera del Castell, que té un recorregut més llarg que l'anterior, un cop dins del terme de Serrallonga, rep el Còrrec de la Greixonada, el de la Verneda, el de les Rebedores, el dels Pins, el de Roca del Corb, el del Roc Rodon, el de la Cana Grossa, el de les Balmes, el de la Font de la Xalada, o de l'Eixalada, el de la Collada de Morenàs, el de Can Toni, que hi aporta el de la Font de la Cadena, el de Fornells, el de la Castanyeda, el de Parpal, i la Ribera dels Cortals. Aquesta darrera, de llarg recorregut, porta tot de còrrecs afluents. Des de la capçalera, el Còrrec de Dona Morta, amb el del Pla de Falgós i el de Cogull, el Còrrec del Pla de la Muga, el Còrrec de Montnegre, el de Puig Cogull, el del Solà, el dels Ridorters, el de Morenàs, el del Coll dels Llops, el Clot de la Font Negra i el Còrrec del Pelat, abans d'ajuntar-se amb la Ribera del Castell. Aigües amunt, la Ribera del Castell continua rebent tot d'afluències: el Còrrec de l'Escall, el d'en Rabixant, el del Pla de la Creu, el de la Font de Baix, el de la Coma Gran, que hi aporta els còrrecs de Bac Verd, el de les Colomines, el de Puig Forcat, el de Sagarrons, el d'en Nebot. Encara més al nord, la Ribera del Castell rep encara el Còrrec de l'Era de Prim, amb el dels Talls de Cerdanya, el Còrrec de Can Lluís, el de les Vernedes, el del Grandaller, el de la Font de la Collada i el dels Ponters.

Just al racó sud-est del terme de Serrallonga neix la Ribera de Falgós, anomenada Còrrec de Falgós dins de Serrallonga, que en el seu tram final entre en el terme de Costoja, on s'aboca en la Ribera de Vila-roja. Aquest torrent rep el Còrrec de la Serra Llobera, el de les Maçanes, el del Coll de les Maçanes, el de Font Cremat i el del Solà de l'Orri. A prop, al nord, i fent de límit amb Sant Llorenç de Cerdans, hi ha el Còrrec de l'Orri. A l'extrem sud-oest del terme hi ha el Còrrec de Cap de Ca, que neix a Serrallonga, però de seguida davalla cap a la Menera, per tal d'esdevenir afluent de la Ribera de la Menera.

Fonts i altres[modifica | modifica el codi]

A Serrallonga hi ha moltes fonts; les més significatives són Font Cremat, la Font de Baix, la de Fornells (dues), la de Can Faig, la del Barragà, la de l'Espinàs, la de les Colomines, la font captada de l'Esquirolet, la Font del Faig, la Font del Mas, la Font del Morer, la Font del Pelat, la Font dels Noguers, o de Serrallonga i la Font Nova. Cal destacar, a més, la Bassa de la Font Nova.

A Serrallonga hi havia hagut dos recs, ara desapareguts: el Rec del Molí Nou del Ballester i el del Molí Vell del Ballester.

Orografia[modifica | modifica el codi]

Molts dels topònims de Serrallonga descriuen la complexa orografia del seu terme. Així, trobem obagues: Bac de Can Batlle, Bac de Fornells, Bac de la Casa Nova, Bac de la Fargassa, Bac de les Torres, Bac de l'Orri, Bac dels Talls, Bac de Sagarrons, el Bac Petit i el Bac Verd; boscs: Bosc de Falgós, Bosc del Morer; clots: Clot de la Castanyeda, Clot de la Font Negra, Clot del Faig i Clot de Pla Ballador; collades: Collada del Bardot, Collada de Morenàs, Collada d'en Benet, Collada dels Maçaners, Collada de Puig Colom, Coll de la Felipa, nom ara en desús, Coll de la Muga, Coll de les Estanoses, Coll dels Llops i Coll Ballador; plans: Pla de Falgós, Pla de la Muga, Pla de la Pelissa, Pla de la Roca, Pla de les Maçanes, Pla del Roure i Plans del Faig; muntanyes: Montnegre, Puig Cogull, Puig Colom, o Puig Colom de Dalt, Puig Colom d'Avall, o de Baix, Puig de la Collada, Puig de la Formatera, Puig de la Pomereda, Puig de la Rondinaire, Puig del Clot del Forn, Puig Forcat, Puig Rodon i Puig Ballador, o de Coll Ballador; roques: Roca Plana, Roc del Duc i Roc Rodon; serres i serrats: Serra del Boixet, Serra de les Estanoses, Serra del Morer, Serra o Serrat de Montnegre, Serra de Pierris, Serra Gemma, Serra Llobera, Serra Llobera de Baix, Serra Llobera de Dalt, Serrat Colomer, Serrat de la Collada i Serrat del Cogull; solanes: Solà de Cantallops, Solà de Casa Madó, Solà de Falgós, Solà de l'Orri, Solà d'en Frànec, Solà d'en Pagot, Solana de Fornells, Solana de la Collada del Bardot i Solana de les Torres.

El terme de Serrallonga[modifica | modifica el codi]

Els noms de lloc específics i partides del terme són l'Abadia, els Ballesters, el Barragà, el Boixet, la Boixetera del Mas, el Campàs (dos de diferents amb el mateix nom), el Camp de les Bigues, Camp del Roure, Camps de l'Olius, Can Batlle, Can Cabanya, Can Cabrer, Can Catllar, Can Guillemó, Canidell, Can Lluís, Can Pagot, Can Pelat, Cantallops, Can Toni, Casa Jordi, els Casals, Casa Minora, Casa Pierris, el Castell, Colomines de Baix, Colomines de Dalt, Comall de l'Orri, els Cortals, la Creu de Benet, la Creu de la Pomereda, el Faig (dos llocs diferents amb el mateix nom), la Fargassa, la Ferranda, o Can Mateu, Font Cremat, els Fornells, Galdares, Golf de Falgós, el Grau, la Guillotera, la Llobera, Maleses, el Mas, el Mas del Siure, Mas d'en Ronyeta, els Masots, Molí Benc, el Monestir, o els Monestins, el Morer, Otries, Patacaire, el Pelat, Pla de Fabra, avui dia urbanització de Can Guillemó, Poma Dolça, la Pomereda, el Reliquer, els Ridorters, la Salera del Mas, els Talls de Baix, els Talls de Dalt, les Torers de Cabrenç o Cabrenys, les Vernedes i la Xalada, o Eixalada. En el terme hi ha alguns senyals termenals: Piló del Coll de la Muga, Piló de les Colomines, Roc de Cap de Ca, el Roc Alt, Roc del Puig de la Serra de les Estanoses, Roc dels Pins, Roc Gros, Roc Negre i Roc Negre del Puig de la Formatera.

Fites frontereres[modifica | modifica el codi]

En el terme de Serrallonga hi ha tres fites termenals, les número 523, 524 i 525, totes elles al límit amb el terme d'Albanyà (dins de l'antic terme de Bassegoda). La 523, una fita grossa, de base quadrangular capçada per una forma arrodonida en forma d'arc, és al Pla de la Muga, 13 metres al nord del penya-segat i 50 metres a llevant del camí; la 524, una creu amb el número pintats en la superfície d'una petita pedra situada 10 metres a ponent del punt més baix del coll i 8 metres al nord del penya-segat, en el Coll de les Maçanes, i la 525, una creu amb el número pintats de color negre en un marc blanc, en una roca horitzontal una mica inclinada situada a la Serra de les Maçanes, a llevant del seu punt culminant.

Transport[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació antigues[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Travessen el terme de Serrallonga dues úniques carreteres. D'una banda, la D44 (Cortsaví - La Menera), que uneix els pobles de Cortsaví i Montferrer al nord de la D115, la carretera general paral·lela al Tec que recorre tot el Vallespir a prop d'aquest riu, i Serrallonga i la Menera al sud de la carretera general. Serrallonga és a 8 quilòmetres de Cortsaví, a 5 de Montferrer i a 5 més de la Menera, per aquesta carretera.

D'altra banda, a llevant del poble discorre la D64 (D44, a Serrallonga - D3, a Sant Llorenç de Cerdans), que mena a la Forja del Mig, del terme de Sant Llorenç de Cerdans, en 5 quilòmetres.

Transport col·lectiu per carretera[modifica | modifica el codi]

Avui dia no existeix cap línia regular de transport públic que enllaci Serrallonga amb els pobles dels voltants. Únicament es pot comptar amb l'autobús à la demande, servei que depèn del Consell General dels Pirineus Orientals.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Diversos camins uneixen els diferents indrets de l'interior del terme comunal de Serrallonga: Camí de Can Boix, Camí de Cantallops, Camí de Galdares, Camí de l'Abadia, Camí de la Fargassa, Camí de la Font dels Noguers, abans de la Font de Serrallonga, Camí de la Muga, Camí de la Serra del Boixet, Camí de les Colomines a Falgós, Camí del Pelat, Camí del Pla del Castell i Camí dels Talls. Els altres camins menen des del terme de Serrallonga als termes veïns: Camí d'Espanya, Camí Vell del Tec, Camí Vell de Sant Llorenç, Camí Vell de Sant Llorenç a Prats de Molló, Ruta d'Arles, Ruta de la Menera i Ruta de Sant Llorenç.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Com en les altres comunes de l'Alt Vallespir i del Vallespir Mitjà, el terme de Serrallonga està en bona part cobert de bosc, com el Bosc de Falgós, a migdia, o tota la vall de la Menera. No arriben a 200 les hectàrees dedicades a l'agricultura, en tot just 10 explotacions agràries. S'hi troben pomeres, vinya, hortalisses i cereals, tot just unes 5 hectàrees de cada, com a molt, i pastures i farratges, que ocupen més de tres quartes parts de la superfície aprofitada. És per això que la ramaderia hii té importància: menys de 20 caps de boví, quasi 200 d'oví i una vintena de cabrum. L'explotació del bosc es manté en algunes empreses d'explotació de la fusta, i la rehabilitació de cases del poble i del terme ha creat petites empreses de construcció i de serveis. L'afluència de forasters, del nord de França i de més enllà, ha rehabilitat part del poble, i ha aportat una certa recuperació.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

En el terme de Serrallonga es va trobar una necròpolis prehistòrica al Camp de les Olles.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El primer esment documental de Serrallonga és el 866, en una venda del alou d'Insolas, en el territori de Serralonga. Aquest alou any més tard és traspassat a l'església d'Elna. Diversos documents del segle X (936, 987, 988, 992...) esmenten Serrallonga com a delimitació de Costoja i de Miralles (in valle vocata Serralonga), sovint en donacions a Santa Maria d'Arles. A finals del segle XII existí una família cognominada Serrallonga, senyors de Serrallonga i de Cabrenç, o Cabrenys. El 1312-1313 n'és senyora Beatriu de Serrallonga, casada amb Dalmau VII de Rocabertí, de tal manera que el senyoriu de Cabrenç-Serrallonga passà al vescomtat de Rocabertí.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El 1589, el darrer descendent d'aquesta família, Francesc de Rocabertí, morí sense descendència, i la seva vídua, Elionor de Peguera, féu donació d'aquesta senyoria al seu germà, Bernat de Peguera, i la filla d'aquest darrer, Eulàlia, es casava amb Felip de Sorribes, i aportava la senyoria en dot al matrimoni vers 1635. Josepa de Sorribes, néta dels darrers, casava amb Francesc Ros i Ros, senyor de Sant Feliu d'Amunt i Sant Feliu d'Avall, el 1675, i poc després Lluís XIV de França, convertia en comtat aquesta darrera senyoria. Els Ros conservaren aquestes senyories fins a la Revolució Francesa, quan Abdó Senén Ros, comte de Sant Feliu i baró de Cabrenys (nom utilitzat en aquell moment per a Serrallonga-Cabrenç), emigrà el 1792 cap a l'exili.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Serrallonga entre 1378 i 1790
1378 1553 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
50 f 23 f 81 f 76 f 88 f 565 h 74 f 115 f 559 h

Font: Pélissier, 1986.

Nota:

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
400 555 641 715 775 806 808 886 900
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
872 778 792 812 743 707 763 756 782
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
750 780 791 648 603 542 461 413 391
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
316 244 206 205 210 238 262 230 225

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[13] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[14]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[15][modifica | modifica el codi]

Batlle Període
Pierre Peytavi 12.1919 - 2.10.1927
Pierre Nevet 2.10.1927 - 18.5.1945
André Marques 18.5.1945 - 26.4.1953
Joseph Coste 26.4.1953 - 21.3.1968
Joseph Nou 21.3.1968 - 6.3.1983
Jean Marques 6.3.1983 - 11.3.2001
Jean-Marie Bosch 11.3.2001 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Marie Bosch.

Adjunts al batlle[16][modifica | modifica el codi]

  • Gérard Piron
  • Jeannette Jeanson.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Nadia Guyaux
  • Richard Tenas
  • Philippe Juanola
  • Kathleen Hillary
  • Jean-Pierre Comaills
  • Joseph Marques
  • Eve Roig
  • Sabine Quintana.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Serrallonga ha estat inclosa en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són consellers per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Ensenyament i Cultura[modifica | modifica el codi]

Serrallonga disposa d'una escola maternal i una de primària, agrupades en el centre escolar públic Michel Maurette. El poble té també una Mediateca, en el mateix espai disponible per a les associacions locals, una sala per als joves, i una sala polivalent apta per a un centenar de persones.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Antoni Pau Centena (1616 - Barcelona, 1691), religiós
  • Josep Massot (1723 - després de 1775), metge i inventor d'estris mèdics
  • Miquel Maurette (Mas del Faig, 1898 - Caus e Sausens, 1973), agricultor i escriptor de novel·les i contes en francès
  • Abdó Poggi (finals del segle xix - 1982), intel·lectual, poeta tant en francès com en català
  • Pere Talrich (1810 — París, 1889), poeta en llengua catalana i dramaturg en francès

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «162 - Serrallonga». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Serrallonga». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Costoja». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Sagnes (dir.), Jean. Le pays catalan, t. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579 - 1133. ISBN 2904610014. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serrallonga (Vallespir) Modifica l'enllaç a Wikidata