Serramitja (Santa Cecília de Voltregà)
Serramitja | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | segle XIV | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 609 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Santa Cecília de Voltregà (Osona) | |||
Localització | A l'oest del nucli urbà | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 49280 | |||
Serramitja és una masia de Santa Cecília de Voltregà (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
El mas Serramitja està situat a l'oest del nucli de Santa Cecília de Voltregà. Consta d'un cos principal de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab amb carener perpendicular a la façana. Aquest cos principal te adossat, a banda i banda de la façana principal dos cossos auxiliars de planta rectangular, el del costat de tramuntana té una coberta de dos aiguavessos de teula àrab i en alçada consta de planta baixa, primer i segon pis porxat. D'altra part, el cos auxiliar del costat sud consta de planta baixa i terrassa envoltada per barana de ferro i pilars.[1]
En alçada el cos principal consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud-oest, la porta principal és d'arc de mig punt amb marc de pedra i està situada al costat esquerre. Al costat dret s'observen dues finestres rectangulars amb llinda i marc de pedra. El primer pis hi ha dos balcons amb barana de ferro i finestra rectangular amb llinda i marc de pedra situades a banda i banda de la façana. A les golfes s'obren dues petites finestres rectangulars amb marc de pedra a banda i banda. Els murs del mas estan arrebossats i pintats de blanc, destaquen els carreus de pedra encadenats col·locats als vèrtexs.[1]
Història[modifica]
La primera notícia documental del mas Serramitja és un fogatge de 1360.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Serramitjana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 3 juny 2020].