Vés al contingut

Serres de Llevant

Infotaula de geografia físicaSerres de Llevant
Imatge
Bosc vist des del puig de Sant Salvador
Tipusserra
Localitzat a l'entitat geogràficaMallorca Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMallorca (Balears) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlevant (Mallorca), Migjorn (Mallorca) (Illes Balears)
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 34′ 27″ N, 3° 14′ 53″ E / 39.5742°N,3.2481°E / 39.5742; 3.2481
SerraladaSerralada Subbètica
SerraSerra de Son Jordi, Massís d'Artà, Serra Mitjana, Serra Llonga, Serra de Calicant, Serra Artana
Dades i xifres
Cims destacatsTalaia Freda, Bec de Ferrutx, puig d'Alpara, puig de Sant Salvador, puig de Consolació, Calicant, puig des Fangar
Altitud39° 45′ 11.03″ N, 3° 19′ 59.30″ E / 39.7530639°N,3.3331389°E / 39.7530639; 3.3331389
Talaia Freda 562 m
Mida63 (longitud) km

Les Serres de Llevant o Serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (Cap de Ferrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.

Morfologia

[modifica]

Morfològicament es poden distingir tres sectors: el massís d'Artà, la serra de Calicant i el sector de Felanitx, a més de la plataforma costanera.

Flora

[modifica]

La vegetació predominant a la plataforma costanera i al sector de Felanitx són el pinar i el conreu de secà. Però també s'hi conserven alzinars a les obagues dels turons.

En canvi el massís d'Artà té menys mantell vegetal, per mor dels freqüents incendis, però en alguns indrets hi ha bosquina de margalló i alzinars. A més en aquesta zona hi creix un endemisme mallorquí: Galium balearicum, que creix als cimals d'aquesta zona i als de la Serra de Tramuntana.

Fauna

[modifica]

Hi ha una gran varietat de fauna, hi és abundant el gripau verd, la serp de cogulla, la mostela i gran varietat de rosegadors. Pel que fa a l'avifauna destacarem la presència del xoriguer, l'òliba, el xot i l'àliga calçada en les zones de conreu i bosc. En canvi, en els llocs costaners del massís d'Artà hi havia la gavina vulgar i el corb marí. També cal remarcar que les nombroses coves marines de la zona acollien, fa uns anys, una notable població de vell marí.

Referències

[modifica]
  1. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 16. Palma: Promomallorca, p.. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 328-329. ISBN 84-8661702-2.