Serres de Llevant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSerres de Llevant
Serra de llevant (mallorca).jpg
Bosc vist des del puig de Sant Salvador
Tipus serra
Situació geogràfica Mallorca
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
Localització Llevant (Mallorca), Migjorn (Mallorca) (Illes Balears)
Mallorca topo.png
39° 34′ 27″ N, 3° 14′ 53″ E / 39.57416667°N,3.24805556°E / 39.57416667; 3.24805556
Serralada Serralada Subbètica
Serra Serra de Son Jordi, Massís d'Artà, Serra Mitjana, Serra Llonga, Serra de Calicant, Serra Artana
Característiques
Cims destacats Talaia Freda, Puig Farrutx, puig d'Alpara, Puig de Sant Salvador, puig de la Consolació, Calicant, puig des Fangar
Altitud 39° 45′ 11.03″ N, 3° 19′ 59.30″ E / 39.7530639°N,3.3331389°E / 39.7530639; 3.3331389Coord.: 39° 45′ 11.03″ N, 3° 19′ 59.30″ E / 39.7530639°N,3.3331389°E / 39.7530639; 3.3331389
Talaia Freda 562 m
Dimensions 63 km  m (Llargada
Modifica les dades a Wikidata

Les Serres de Llevant o serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (cap Farrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.

Morfologia[modifica]

Morfològicament es poden distingir tres sectors: el massís d'Artà, la serra de Calicant i el sector de Felanitx, a més de la plataforma costanera.

Flora[modifica]

La vegetació predominant a la plataforma costanera i al sector de Felanitx són el pinar i el conreu de secà. Però també s'hi conserven alzinars a les obagues dels turons.

En canvi el massís d'Artà té menys mantell vegetal, degut els freqüents incendis, però en alguns indrets hi ha bosquina de margalló i alzinars. A més en aquesta zona hi creix un endemisme mallorquí: Galium balearicum, que creix als cimals d'aquesta zona i als de la Serra de Tramuntana.

Fauna[modifica]

Hi ha una gran varietat de fauna, hi és abundant el gripau verd, la serp de cogulla, la mostela i gran varietat de rosegadors. Pel que fa a l'avifauna destacarem la presència del xoriguer, l'òliba, el xot i l'àliga calçada en les zones de conreu i bosc. En canvi en els llocs costaners del massís d'Artà hi havia la gavina vulgar i el corb marí. També cal remarcar que les nombroses coves marines de la zona acollien, fa uns anys, una notable població de vell marí.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serres de Llevant Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 16. Palma: Promomallorca, p.. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 328-329. ISBN 84-8661702-2.