Vés al contingut

Servília Cepió la Major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaServília Cepió la Major

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Servilia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 100 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort42 aC Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
antiga Roma, probablement Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaServilii Caepiones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarc Juni Brutus
Dècim Juni Silà Modifica el valor a Wikidata
ParellaJuli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Juni Brutus
 () Marc Juni Brutus
Júnia
 () Dècim Juni Silà
Junia Prima
 () Dècim Juni Silà
Marc Juni Silà
 () Dècim Juni Silà
Júnia Tèrcia
 () Dècim Juni Silà Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Servili Cepió el jove Modifica el valor a Wikidata  i Lívia Drusa Modifica el valor a Wikidata
GermansQuint Servili Cepió
Gnaeus Servilius Caepio
Servília Cepió la Menor
Marc Porci Cató Uticenc
Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Servília la Major (en llatí: Servilia Caepionis Maior) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Marc Juni Brutus. Els seus pares van ser Lívia Drusa, germana de Marc Livi Drus, i Quint Servili Cepió el jove. Després de l'escandalós divorci dels seus pares, es va criar a casa del seu oncle matern, Marc Livi Drus. Cató d'Útica era el seu germanastre.

Servília es va casar dues vegades: el seu primer marit va ser Marc Juni Brutus (mort el 77 aC), amb el qual va tenir un fill, de nom igualment Marc Juni Brutus. Més tard, es va casar amb Dècim Juni Silà, amb el qual va ser mare de tres filles. Cap al 63 aC es va convertir en amant de Cèsar, amb el qual va mantenir una relació que es va allargar durant anys. Sembla que Cèsar estava més fascinat per la seva personalitat que pels seus encants. Després de la Segona Guerra Civil romana contra Pompeu, Cèsar la va afavorir permetent-li adquirir a preu reduït algunes propietats confiscades.

Segons Ciceró, després de l'assassinat de Cèsar a mans de Brutus, entre d'altres, Servília va hostatjar alguns dels assassins a casa seva, i va oferir-los ajuda. Després de la mort de Brutus, les cendres del qual li van ser enviades, va viure sota la protecció de Pomponi Àtic.[1]

Arbre familiar

[modifica]

Llegenda:

  • (1) - primera espòs/sa
  • (2) - segona espòs/sa
  • x - assassí del Cèsar


Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Emilià Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió (1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Marc Livi Drus Claudià (adoptat)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brutus (1)
 
Servília la Major
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Menor
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Cató
 
Marc Juni Brutus x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia Segona
 
Marc Emili Lèpid
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Servília
 
Marc Emili Lèpid
 

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 792-793.