Serviçais
| Tipus | grup humà  |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | São Tomé i Príncipe |
Els serviçais (o serviçaes) són un grup ètnic de São Tomé i Príncipe. En nombre són el quart grup del país,[1] després dels mestiços, els angolars i els forros. Eren treballadors contractats (contratados) portats a partir de la fi del segle xix d'Angola, de Cap Verd o de Moçambic, de fet eren penats, des treballadors forcats. A començament dels anys 1950 hi havia uns 24.000 serviçais per una població total de mès de 62.000 habitants.[2]
Història[modifica]
Després de l'abolició de l'esclavitud en 1875, l'economia local de roças – conjunt de terrenys i construccions de la plantació – s'enfrontava a la penúria de mà d'obra i s'hi va introduir el règim del contracte de treball.[2] Els serviçais foren reclutats sobretot a Angola a partir de 1876,[3] després de Cap Verd des de 1903[4] i de Moçambic en 1908.[5]
El reclutament era brutal, els condicions de vida eren dures i els allotjaments rudimentaris. El retorn al país no era possible.[2] El govern portuguès va prendre algunes mesures destinades a millorar la situació dels serviçais davant un boicot del cacau santomenc pels xocolaters europeus i les pressions internacionals.[2] Sol·licitats per les autoritats colonials, els forros no acceptaren treballar a les roças. Manipulats pel govern, els serviçais van prendre part en l'onada de violència, coneguda sota el nom de massacre de Batepá, que provocà centenars de víctimes en 1953.[2]
A Sao Tomé els serviçais – mai repatriats – s'uniren en sindicats i els seus descendents, els tongas, constitueixen actualment en cinquè grup del país.[6]
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Servicais », in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 623 ISBN 9781560004332
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gerhard Seibert, « Le massacre de février 1953 à São Tomé. Raison d'être du nationalisme santoméen » [1]
- ↑ (portuguès) F. Tenreiro, A ilha de São Tomé, Junta de investigações do Ultramar, Lisbonne, 1961, p. 191
- ↑ (portuguès) F. Mantero, A mão d'obra em São Thomé e Príncipe, Lisbonne, p. 59
- ↑ (anglès) R. Nii Nartey, From Slave to Serviçal : Labor in the Roça Economy of São Tomé e Príncipe : 1876-1932, University of Illinois, 1987, p. 101
- ↑ (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Tongas », in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 671 ISBN 9781560004332
Bibliografia[modifica]
- (anglès) P. Eyzaguirre, Small Farmers and Estates in São Tomé, West Africa, Yale University, New Haven, CT,1986 (thèse)
- (anglès) R. Nii Nartey, From Slave to Serviçal : Labor in the Roça Economy of São Tomé e Príncipe : 1876-1932, Chicago, University of Illinois, 1987 (thèse)
- Natália Pedro da Costa Umbelina Neto, Les îles São Tomé et Príncipe (1853-1903) : de l'abolition de l'esclavage à la généralisation des travailleurs sous contrat, les Serviçaes, Université d'Aix-Marseille 1, 2007, 2 vol. 590 + 508 p. (thèse de doctorat)
- (portuguès) W. A. Cadbury, Os Serviçais de São Tomé, Bertrand, Lisbonne, 1910
- (portuguès) F. Mantero, A mão d'obra em São Thomé e Príncipe, Lisbonne, 1910
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- « Le massacre de février 1953 à São Tomé. Raison d'être du nationalisme santoméen »[Enllaç no actiu] (article de Gerhard Seibert, Universitat de Leyde, 1996-1997)