Servi Sulpici Servi Galba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Servi Sulpici Servi Galba (Servius Sulpicius Servius F. Galba) fou un magistrat romà. Fou tribú militar el 167 aC sota Emili Paul·le al que fou personalment hostil. Després de la derrota de Perseu de Macedonia, Emili va retornar a Roma i Galba va tractar d'impedir que li fos concedit el triomf, però sense èxit. Appià diu que Galba era molt ric però avariciós. Ciceró diu que era un bon orador i un home que sabia molt. Va viure com a mínim fins a l'any 138 aC.

El 151 aC fou pretor i va rebre Hispània com a província on va fer la guerra als celtibers; va ajudar també a romans o aliats romans que eren atacats pels lusitans; a causa del fet que el seu exèrcit estava exhaust i era indisciplinat no va poder fer gran cosa i quan tornava sense perseguir als lusitans fou atacat per aquestos i set mil romans van morir. Amb els que van quedar i alguns contingents auxiliars dels seus aliats locals va atacar els quarters dels lusitans a Conistorgis.

A la primavera del 150 aC va atacar altre cop als lusitans i va assolar el seu país; els lusitans van enviar una ambaixada reclamant per la violació del tractat que havien fet amb Atili, i per la seva part prometien observar els termes de l'acord amb fidelitat. Galba va cridar els ambaixadors lusitans i els va rebre amablement, va demanar excuses i va justificar la revolta lusitana en la pobresa del país, i els va prometre terres més fèrtils si romanien lleials; els lusitans es van reunir, per ser portats a les terres fèrtils, a tres llocs prefixats i quan van estar reunits els va fer matar a tots i molts pocs es van poder escapar; entre els que van escapar hi havia Viriat, que encapçalaria als lusitans contra la república a la guerra lusitana.[1]

Aquesta conducta fou denunciada pel tribú Tit Escriboni Libó que el va acusar l'any següent quan va tornar a Roma. També va rebre les crítiques de Cató de 85 anys; amb suborns va aconseguir ser absolt (146 aC) i l'any següent fou elegit cònsol pel 144 aC, junt amb Luci Aureli Cotta I. Els dos cònsols es van disputar qui dels dos tindria el comandament a Hispània on Viriat al front dels lusitans s'havia revoltat, però finalment el comandament fou donat mitjançant pròrroga al cònsol de l'any anterior Quint Fabi Màxim Emilià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Strickland, Jane Margaret. Rome, Regal and Republican: A Family History of Rome. vol.1 (en anglès). A. Hall. Virtue, & Company, 1854, p. 512.