Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
El Canyeret de Lleida

El Servei Nacional de Regions devastades i reparacions, conegut oficialment i en castellà com a Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, fou un organisme creat el 1938 durant la dictadura del general Francisco Franco. L'objectiu d'aquest servei va ser la reconstrucció de les zones denominades com alliberades.

Història[modifica]

El 30 de gener de 1938 es va publicar una llei[1] que creava una nova Administració Central de l'Estat, on s'incloïa la creació d'aquest servei nacional. El Servicio depenia del Ministeri d'Interior (més endavant, Ministeri de la Governació) i tenia la finalitat de restaurar el patrimoni espanyol malmès per la guerra. Amb aquesta finalitat es constitueixen les Comissions de Zona, i dins aquestes les Oficines Comarcals.

L'agost de 1939 aquest Servei adquireix la categoria de Direcció General, al capdavant d'aquest organisme va estar José Moreno Torres[2] que també serà nombrat director de la Junta de Reconstrucció.

La seva missió serà dur a terme la reconstrucció del territori i pal·liar els efectes de la guerra, sobretot la reconstrucció d'habitatges en males condicions i la construcció d'albergs. No només intervindran en la construcció d'habitatges, també van atendre les necessitats de tipus industrial i empresarial per tal de buscar la reactivació de l'economia espanyola.

Recordatori de la tasca de Regions Devastades a l'Ermita de la Magdalena de Moncofa.

Aquestes tasques es duran a terme mitjançant els successius "decrets d'adopció" de les localitats danyades per la guerra en més d'un 75% de destrucció, signats pel Cap de l'Estat. La Direcció General de Regions Devastades va desaparèixer el 1957, i part de les seves funcions van ser assumides pel Ministerio de la Vivienda, creat aquell mateix any.[3]

Quant a la localització dels documents gràfics i expedients relatius a l'actuació d'aquest organisme a nivell estatal en aquests 19 anys, actualment es troben a l'Arxiu General de l'Administració, a la localitat d'Alcalá de Henares. Concretament, el fons agrupa informes sobre intervencions a una àmplia gamma d'espais urbans (esglésies, escoles, monuments, vivendes particulars), com també aquelles referents a grans espais que bé poden ser carrers o zones urbanes, o inclús peticions per part del personal dels convents per tal que se'ls hi solucionin determinats problemes d'obra.[4]

A Catalunya va actuar a Agramunt, Bellcaire d'Urgell, Benifallet, Benissanet, les Borges Blanques, Castelldans, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Gandesa, Isona, Lleida, Móra d'Ebre, el Pinell de Brai, el Perelló, la Ràpita (Vallfogona de Balaguer), Tírvia, Tortosa[5] i Vilanova de la Barca.

A la Comunitat Valenciana ho va fer a Alacant, Algímia d'Alfara, Andilla, Begís, Benafer, Benassal, Castelló de la Plana, Caudiel, Gaibiel Matet, Moncofa, Nules, Sacanyet-Canals, Sagunt, Sogorb, Teresa, Torrent, València, la Vall d'Uixó, Viver, Xàtiva, Xèrica i Xilxes.

També va haver d'actuar àmpliament a l'Aragó: Albarrasí, Alcanyís, Barbastre, Belchite, Fraga, Osca, Terol, etc.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ley de 30 de enero de 1938» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 31-01-1938. [Consulta: 22 abril 2015].
  2. ↑ Rubio, Noemí «Arquitectura y poder: el discurso visual del NO-DO y la arquitectura del franquismo (1943-1975)». UcoArte: Revista de Teoría e Historia del Arte, 5, 2016, pàg. 133–157. ISSN: 2255-1905.
  3. ↑ «Lleida. Antic barri "El Canyeret" de Lleida en ruines a causa dels bombardejos». Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. [Consulta: 22 abril 2015].
  4. ↑ Tejela Juez, Juan; Rodríguez Romero, Eva «Las actuaciones de «Regiones Devastadas y Reparaciones» en los conventos barrocos madrileños». Actas del Séptimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción: Santiago de Compostela, 26-29 octubre de 2011 [Madrid: Instituto Juan de Herrera], 2011, pàg. 1406-1407.
  5. ↑ BOE núm. 295, de 22/10/1939.

Bibliografia[modifica]

  • López Gómez, José Manuel. Un modelo de arquitectura y urbanismo franquista en Aragón: La Dirección General de Regiones Devastadas, 1939-1957. Zaragoza: Departamento de Educación y Cultura, 1955. 
  • Tejela Juez, Juan; Rodriguez Romero, Eva «Las actuaciones de "Regiones Devastadas y Reparaciones" en los conventos barrocos madrileños». Actas del Séptimo Congreso nacional de Historia de la construcción. [Santiago de Compostela], 2011, pàg. 1406-1407.
  • Rubio, Noemí «Arquitectura y poder: el discurso visual del NO-DO y la arquitectura del franquismo (1943.1975)». UcoArte: revista de Teoria e Historia del Arte, 5, 2016, pàg. 133-157.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Servicio_Nacional_de_Regiones_Devastadas_y_Reparaciones&oldid=27072839»