Servofrè
Servofrè de buit d'un automòbil. | |
| Nom curt | BKV |
|---|---|
| Tipus | components d'automoció |
| Cronologia | |
| Descobert per | Albert Dewandre |
| Descobriment | 1927 |
| Data creació | 1909 |
El servofrè (paraula composta per l'arrel llatina servus, serf i la paraula fre) es refereix als mecanismes o sistemes de mecanismes que serveixen per minimitzar l'esforç humà que cal fer sobre el comandament de fre d'un vehicle per aturar-lo.[1]
Normalment en els automòbils el comandament del fre sol ser un pedal, que al principi del segle XX accionava els frens mecànicament a través de palanques i varetes, que obligava el conductor a fer un gran esforç amb el peu si el vehicle era molt pesat. Això va motivar el naixement de diversos sistemes que minimitzaven aquest esforç, com els sistemes de fre hidràulic, pneumàtic i elèctric permetent frenar els vehicles amb més comoditat per al conductor.[2]
Servofrè de buit
[modifica]
El més comú en els automòbils del segle XX és el “servofrè de buit”, que subministra una “ajuda al pedal del fre” i que està connectat al col·lector d'admissió del motor, aprofitant el buit que allí es genera quan es deixa de prémer el pedal de l'accelerador. Ideat en l'època dels frens mecànics, es tracta d'un sistema pneumàtic, que aprofita la depressió o el buit generat en el col·lector d'admissió del motor d'explosió per a desmultiplicar l'esforç que fa el conductor amb el seu peu sobre el pedal del fre.En els motors dièsel aquesta depressió no existeix causa de l'absència de papallona, de manera que s'obté a través d'una bomba de buit o depressora.[2]
El buit crea una depressió en una cambra que actua sobre un èmbol contingut dins d'ella, en obrir una vàlvula quan s'acciona el pedal de fre, la vàlvula permet el pas de la pressió atmosfèrica a l'altra banda de l'èmbol, fent que aquest es desplaci. L'èmbol actua per mitjançant el seu plançó sobre el pistó de la bomba principal de fre hidràulic generant en els dispositius situats a les rodes del vehicle (fre de tambor o de disc) una força de frenada encara més gran, a causa del Principi de Pascal. En efecte, si l'àrea de la secció del pistó de la bomba és la meitat de l'àrea de la secció dels pistons dels discos o dels tambors de fre, la força hidràulica que es transmet és el doble.[3]
Hispano-Suiza
[modifica]El 1909 es presentà al saló de París l'H6, el primer model amb Servofrè mecànic. Això va fer trontollar les altres marques, entre elles General Motors i Rolls Royce, fins que en varen comprar la patent. Rolls Royce el seguí muntant fins al 1968. Amb un d'aquests H6, Alfons XIII d'Espanya va guanyar la pujada a la Cuesta de las Perdices.
Referències
[modifica]- ↑ «servofrè». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- 1 2 «Dizionario tecnico dell'automobile».
- ↑ «Brakes - Hydraulic - EduMech». Arxivat de l'original el 2017-05-03.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- GETECH Garage Equipment
- «Schema». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 31 maig 2018].