Setge d'Alaró (1231)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarCroada contra Al-Mayūrqa
Conquesta de Mallorca
Setge d'Alaró (1231) (Països Catalans)
Setge d'Alaró (1231)
Setge d'Alaró (1231)
Setge d'Alaró (1231) (Països Catalans)
Coord.: 39° 42′ 22″ N, 2° 47′ 24″ E / 39.70611°N,2.79000°E / 39.70611; 2.79000
Castell d'Alaro 1.JPG
Tipus setge
Data 12291231
Coordenades 39° 42′ 22″ N, 2° 47′ 24″ E / 39.7061°N,2.79°E / 39.7061; 2.79
Escenari Alaró
Lloc Alaró
Estat Espanya
Resultat Victòria cristiana
Bàndols
Corona d'Aragó Corona d'Aragó Imperi almoràvit Almohades
Comandants en cap
Corona d'Aragó Jaume el Conqueridor
Modifica les dades a Wikidata

El Setge d'Alaró de 1231 fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Antecedents[modifica]

Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, Abu Hafs ibn Sayrî fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa.[1] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[2] així com a la Serra de Tramuntana, on Aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230.

El setge[modifica]

El 1231, durant la segona expedició de Jaume el Conqueridor sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[3] a la Serra de Tramuntana, Xuiap optà per tractar la rendició de la següent manera: per a ell i altres quatre del seu llinatge, hisenda a Mallorca, cavalls, armes, rocí i mules; pels sarraïns que s'acollissin al tracte, dret a poblar les terres que s'havia expropiat el rei (medietas regis); aquells que no volguessin retre's, restarien a la mercè del rei.

Conseqüències[modifica]

Prop de 2.000 sarraïns mayûrquins es negaren a retre's en aquestes condicions[4] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.

Referències[modifica]

  1. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
  2. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616. 
  3. Mata, Santiago. El hombre que demostró el cristianismo. Ramon Llull (en castellà). Ediciones Rialp, p.39. ISBN 978-84-321-3599-6. 
  4. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (El llibre dels Feyts, cap. 113)

Bibliografia[modifica]