Setge d'Almenar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge d'Almenar
Guerra dels Segadors
Data novembre de 1641
Localitat Almenar, el Segrià
Resultat victòria catalano-francesa
Setge d'Almenar situat respecte Catalunya
Almenar
Tarragona
Montmeló
la Granada
Montsó
Cotlliure
Montsó
Tortosa
Barcelona
Perpinyà
Lleida
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43
White pog.svg Posicions de la Generalitat
Blue pog.svg Posicions filipistes

Bàndols
Estendard reial de França Regne de França
Bandera de Catalunya Catalunya
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants en cap
Estendard reial de França Philippe de La Motte
Bandera de Catalunya Jaume d'Algerri
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Jacinto Loris
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra dels Segadors
Batalla anterior Batalla posterior
Segona batalla naval de Tarragona Batalla de Montmeló

El Setge d'Almenar de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona.

El 4 de maig de 1641 l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es presentà davant de Tarragona i inicià el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluità als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigué en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constantí el 13 de maig. Després de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per García Álvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló.

Els espanyols anaven concentrant tropes a la frontera d'Aragó per atacar Lleida

La batalla[modifica | modifica el codi]

La vila fou assetjada el novembre de 1641 per les tropes castellanes, dirigides per Jacinto Loris[1] en total 3.000 infants, 2.000 cavalls i 6 canons de 24 o 30 lliures, i defensada pel capità Jaume d'Algerri amb únicament 100 arcabussers, fins que va arribar el general Philippe de La Mothe-Houdancourt.[2] El 5 de novembre les tropes franco-catalanes sortien de Lleida, 1.500 infants (Regiment de Tonneins i un altre més 100 miquelets catalans) i 1.000 cavalls (regiments de Mérinville, Roches-Baritaut, la companyia de carabins de Sieur Duplessis i la del Baró de Caila del regiment Aubais), francesos vinguts dels voltants de Tarragona i la companyia de cavalls d'Amat junt amb el Terç de Lleida (400 homes). La Mothe va enviar durant la nit a 100 cavallers que van fer sonar les trompetes i tambors, fent creure als espanyols que s'enfrontaven amb un exèrcit superior, fent fugir als assetjants, que van deixar l'artilleria i bagatges.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Posteriorment Almenar fou presa i saquejada pel mateix Loris, i l'església, incendiada. Diego Mesía Felípez de Guzmán, marquès de Leganés intentaria prendre Lleida, i les tropes catalanes i franceses van continuar avançant fins a conquerir Montsó i intentar conquerir Tortosa sense èxit.

Referències[modifica | modifica el codi]