Setge d'Artà (1230)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Madîna Mayûrqa
Croada contra Al-Mayûrqa
Setge d'Artà (1230) (Països Catalans)
Setge d'Artà (1230)
Setge d'Artà (1230)
Setge d'Artà (1230) (Països Catalans)
Coord.: 39° 41′ 37″ N, 3° 20′ 58″ E / 39.69361°N,3.34944°E / 39.69361; 3.34944
Tipus setge
Data març de 1230
Coordenades 39° 41′ 37″ N, 3° 20′ 58″ E / 39.6936111111°N,3.34944444444°E / 39.6936111111; 3.34944444444
Lloc Artà, Artà
Estat Espanya
Resultat victòria aragonesa
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Orde del Temple Orde del Temple
Imperi almoràvit Almohades
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó Jaume el Conqueridor
Escut de la Corona d'Aragó Nunó Sanç I
Orde del Temple Hug de Forcalquier
Modifica les dades a Wikidata

El Setge d'Artà de 1230 fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Antecedents[modifica]

Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, Abu Hafs ibn Sayrî fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa.[1] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[2] així com a la Serra de Tramuntana, on Aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. La majoria de cavallers i homes van tornar a Catalunya, i Jaume el Conqueridor hagué de desestimar sengles cavalcades amb una host reduïda a la banda occidental de la serra de Tramuntana[3] i les muntanyes d'Inca per massa perillós.[4]

El setge[modifica]

Informat Jaume el Conqueridor d'una cova amb 60 sarraïns armats, el 19 de març de 1230, Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya i Hug de Forcalquier surten amb el rei de Ciutat cap a Artà establint un campament al peu de la costa, a la vora d’un riu. L'atac consistí inicialment a combatre la porta de les coves, des d'on els atrinxerats podien atacar amb pedres als assetjants. Després d'incendiar les barricades, s'oferí la rendició, que es dugué a terme el 21 de març.[5]

Conseqüències[modifica]

El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230. El 1231, durant la segona expedició sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[6] Xuiap de Xivert es rendí a la Serra de Tramuntana, però uns 2.000 sarraïns mayûrquins es negaren a retre's en aquestes condicions[7] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.[8]

Referències[modifica]

  1. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
  2. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616. 
  3. Jaume el Conqueridor. «cap. 93-94». A: Llibre dels fets. 
  4. Jaume el Conqueridor. «cap. 98». A: Llibre dels fets. 
  5. Barceló, Miquel; Kirchner, Helena; Riera Rullan, Mateu. «PRIMAVERA DE 1230: ANDALUSINS REFUGIATS A LA SERRA DE LLEVANT (MALLORCA)». A: V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Documenta Balear, 2012, p. 230. ISBN 978-84-154327-6-0. 
  6. Mata, Santiago. El hombre que demostró el cristianismo. Ramon Llull (en castellà). Ediciones Rialp, p.39. ISBN 978-84-321-3599-6. 
  7. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (El llibre dels Feyts, cap. 113)
  8. Rosselló-Bordoy, G. «Notes sobre la conquesta de Mallorca (1229-1232): El testimoni dels vençuts» (en anglès). Mayurqa, 22, 1989, pàg. 547.

Bibliografia[modifica]