Setge d'Oostende

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge d'Oostende (1601 - 1604)
la Guerra dels Vuitanta Anys
Sitio de Ostende.jpg
El setge, vist pel pintor Pieter Snaeyers
Tipus setge
Data 4 de juliol de 1601 -22 de setembre de 1604
Coordenades 51° 13′ 01″ N, 2° 54′ 00″ E / 51.217°N,2.9°E / 51.217; 2.9
Lloc Oostende, Comtat de Flandes
Resultat Victòria espanyola
Bàndols
Províncies Unides Províncies Unides Imperi Espanyol Imperi Espanyol
Comandants en cap
Daniël de Hertaing
Francis Vere
Albert VII d'Àustria
Ambrosi Spinola
Forces
40.000 infanteria
9.500 cavalleria
68.500 infanteria
12.000 caballeria
Baixes
77.684 76.961
Modifica les dades a Wikidata

El setge d'Oostende ocorregut durant la Guerra dels Vuitanta Anys, del 4 de juliol de 1601 al 20 de setembre de 1601, i es va consumar d'un costat per les tropes espanyoles al comandament d'Albert VII d'Àustria i Ambrosi Spinola i de les tropes neerlandeses de l'altre costat.

Va ser una de les darreres grans operacions militars en la lluita per a la independència de la República neerlandesa contra l'ocupació espanyola i va contribuir a la final escissió de les Disset Províncies en una part meridional sota dominació espanyola i una república independent al nord, brèssol dels futurs Països Baixos.

El setge[modifica]

Ja el 1583, Alexandre Farnese va temptejar un primer setge però va retirar-se després de tres dies. El 1601 la situació havia canviat, i la majoria de les ciutats dels Països Baixos del sud havien estat reconquistades per les tropes espanyoles, excepte Oostende, Sluis i unes ciutats menors al marge de l'Escalda. Aleshores Ambrosi Spinola va organitzar un segon setge, per tal de recuperar el port estratègic, des dels quals les tropes neerlandeses podient causar molts estralls a la resta de zona costenca, ocupada per Espanya.

El setge va començar el 4 de juliol del 1601. La defensa efectiva organitzada per Charles van der Noot i el general Francis Vere, de l'exèrcits dels Estats de la República de les Províncies Unides i la possibilitat d'aprovisonar la ciutat des del mar van ser dos factors que expliquen la durada de més de tres anys del setge. El setembre del 1604, Oostende va haver de capitular i les tropes espanyoles conduïdes per Ambrosi Spinola van ocupar la ciutat, que era completament devastada, però Espanya va haver de cedir la ciutat de Sluis a la República.

La importància estratègica dels ports apareix en l'obstinació d'ambdos bàndols i en volum d'homes i de mitjans que es van sacrificar: uns 76.961 morts del costat espanyol i uns 77.684 militars i civils del costat republicà, així com milers de ferits i invàlids. L'acord de rendició va estipular que els oficials de l'exèrcit neerlandès podien deixar la ciutat amb tot el honor militar per a la seva defensa heròïca i van ser convidats a un banquet de comiat per Spinola. Els governadors Albert i Isabella van fer una entrada triumfal, en un camp de ruïnes per trobar només trobar un trist camp de ruïnes desolades. Albert va negociar una treva amb els neerlandesos (1609-1621) durant la qual va començar la reconstrucció d'Oostende.[1]

Conseqüències[modifica]

Amb la caiguda d'Oostende, va desaparèixer el darrer bastió calvinista als Països Baixos del sud. El govern espanyol i catòlic només deixava dues opcions: tornar a convertir-se al catolicisme o l'expulsió. Unes 250.000 persones van deixar el territori, cap al nord, a Sluis o Aardenburg, a Alemanya o Anglaterra. Van quedar unes poques comunitats clandestines a Rogny, Blegny, Hodimont i al Borinage. Era la darrera gran ona d'expulsions, que havien següit cada reconquista espanyola i van deixar els Països Baixos del sud apobrits en perdre una gran part dels seus elits intel·lectuals, econòmics, industrials i artístics. Els que quedaven sota el jou espanyol eren majoritàriament els pobres i els pocs educats, i els eclesiàstics.

El 2004, a l'ocasió del quadricentennari de la caiguda d'Oostende, s'hi va organitzar una exposició.[2]

L'escriptor Michel de Ghelderode va escriure el 1933 una farsa militar Le Siège d'Ostende per a titelles, dedicada a James Ensor.[3] L'escriptor i militar valencià Cristòfol de Virués (1550-1614) va ser present al setge d'Ostende.[4]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge d'Oostende Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Werner, Thomas; et alii. De Val van het nieuwe Troje : Het beleg van Oostende (1601-1604); catalogus van de tentoonstelling tussen 29 mei en 27 september 2004 in Oostende (La caiguda de la Nova Troia: el setge d'Oostende (1601-1604), catàleg de l'exposició del 2004 (en neerlandès). Leuven: Davidsfonds, 2004. ISBN 90-5826-280-4. 
  • «Belägerung der Statt Ostende» (en anglès, alemany). Universitat de Glasgow, 1604-1605. [Consulta: 30 juny del 2015]. «Sèrie de facsímils de documents i testimonis històrics sobre el setge»
  • Belleroche, Edward. The Siege of Ostend; Or The New Troy, 1601-1604 (en anglès). Londres: Spottiswoode & Company, 1892, p. 117. 
  • von Mansfeld, Ernst; Norton, Robert. Traducció anglesa per Edward Grimeston. A True Historie of the Memorable Siege of Ostend,: And what Passed on Either Side, from the Beginning of the Siege, Vnto the Yeelding Vp of the Towne. Conteining the Assaults, Alarums, Defences, Inuentions of Warre, Mines, Counter-mines and Retrenchments, Combats of Galleys, and Sea-fights, (en anglès). Eliot's Court Press, 1604, p. 232. 

Referències[modifica]

  1. Glasgow, 2004.
  2. Werner, 2004.
  3. de Ghelderode, Michel. Le siège d'Ostende (en francès). Louis Musin, 1933 (1980), p. 154. 
  4. Escartí, Vicent Josep. Literatura valenciana essencial dels segles XVI i XVII (pdf), p. 335. «De Cristòfol de Virués sabem, encara, que va participar en la batalla de Lepant i a la de Tunis; es va trobar present, també, al setge d’Oostende.»