Setge d'Oreoi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge d'Oreoi
Guerra veneciano-genovesa
Setge d'Oreoi (Grècia-Turquia-Egeu)
Setge d'Oreoi
Setge d'Oreoi
Setge d'Oreoi
Coord.: 38° 57′ 0″ N, 23° 6′ 0″ E / 38.95000°N,23.10000°E / 38.95000; 23.10000
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data15 d'agost al 20 d'octubre de 1351
Coordenades39° 00′ N, 23° 06′ E / 39°N,23.1°E / 39; 23.1
LlocOreoi, Negrepont
EstatGrècia Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria veneciana
Bàndols
República de Gènova República de Gènova Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
República de Gènova Paganino Doria Sereníssima República de Venècia Panerazio Giustinian
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Ponç de Santa Pau
Forces
República de Gènova 62 galeres Sereníssima República de Venècia 34 galeres
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília 34 galeres

El setge d'Oreoi, del 15 d'agost al 20 d'octubre de 1351 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Antecedents[modifica]

Des de 1348 la República de Gènova estava en guerra amb l'emperador romà d'Orient Joan VI Cantacuzè a Gàlata i Quíos, i el 1350 es va trobar en guerra amb la República de Venècia, que tracten d'eliminar l'activitat mercantil de Gènova a la Mediterrània oriental. Com Gènova havia ajudat els adversaris de la Corona d'Aragó a Sardenya, Pere el Cerimoniós va entrar a la guerra del costat de Venècia i de l'Imperi Romà d'Orient. Gènova es va veure forçada a una aliança amb l'Imperi Otomà i fins i tot van assaltar Constantinoble.

Pere el Cerimoniós va nomenar capità de l'estol, de trenta galeres a Ponç de Santa Pau[1] el març de 1351.[2] L'armada catalana va sortir de Maó el mes d'octubre i es va dirigir, fent escala a Càller, a Messina, on es van unir vint galeres venecianes capitanejades per Panerazio Giustinian, i ja de camí a Constantinoble s'hi van unir catorze galeres venecianes més i quatre valencianes capitanejades per Bernat de Ripoll.

El setge[modifica]

Una armada genovesa de seixanta-dos vaixells sota el comandament de Paganino Doria navegava en la mar Egea poc després del saqueig de Pera i va assetjar la fortalesa veneciana d'Oreoi on s'allotjava Niccolò Pisani. Un cos de tres-cents cavallers i un gran contingent d'infanteria va ser enviat des del Ducat d'Atenes socórrer els venecians. El setge va durar des del 15 d'agost fins al 20 d'octubre de 1351, quan Doria es va veure obligat a aixecar el setge per l'arribada d'una flota dirigida pel català Ponç de Santa Pau i de l'assistència rebuda de la guarnició de Venècia.

Conseqüències[modifica]

Pteleum va ser devastada i saquejada i tot l'arxipèlag va patir una onada de pirateria genovès, fins que ambdós estols foren destruïts a la batalla naval del Bòsfor el 13 de febrer de 1352.

Referències[modifica]

  1. Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.58
  2. (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006

Bibliografia[modifica]

  • Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898
  • (italià) Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982.