Setge d'Avinyó (737)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge d'Avinyó (737)
Campanyes de Carles Martell
Data 737
Localitat Avinyó
Resultat Victòria franca
Setge d'Avinyó (737) (França)
Setge d'Avinyó (737)
Setge d'Avinyó (737)
Setge d'Avinyó (737)
Coord.: 43° 57′ 0″ N, 4° 49′ 0″ E / 43.95000°N,4.81667°E / 43.95000; 4.81667
Bàndols
Regne franc Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Califat omeia
Comandants en cap
Carles Martell

Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle[1] i l'aliança de Maurontus amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs[2] obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se d'Avinyó escalant les muralles amb escales de corda i usant maquinària de setge. La ciutat fou cremada després de la seva captura.[3][4]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després de prendre la ciutat, va travessar el Roine, assetja Arbuna, on es troba el general de les forces musulmanes Athima,[1] i derrota a la batalla de la Berre l'exèrcit comandat per Amir ibn Ailet a qui havia enviat Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí[5] a socórrer la ciutat, però finalment no entrà en ella.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 (castellà) Francisco Codera y Zaidín, Estudios Criticos de Historia Arabe Española, p. 324-5
  2. (anglès) Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988
  3. (anglès) Halsall, Guy (2003). Warfare and Society in the Barbarian West 450-900. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.
  4. (anglès) Mastnak, Tomaz (2002). Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.
  5. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 340.